Per poder publicar una Carta al Director haureu de complir les normes establertes:

• Haureu de fer-nos arribar els vostres missatges mitjançant un correu electrònic dirigit a info@pericosonline.com amb el vostre text annexat en un document de Word o similar.
• Tots els correus han d´estar signats amb noms i cognoms, i incloure DNI, població de residència i un telèfon de contacte. Tot i això, només publicarem el vostre nom al peu de cada carta. No acceptem nicknames.
• Us demanem brevetat i concisió en els vostres escrits. 
• No s'acceptaran cartes que els seus continguts puguin ser considerats difamatoris, vexatoris, insultants, injuriosos o contraris a les lleis, incloent els que constitueixin apologia de la violència en general, o aquells que puguin suposar qualsevol violació dels drets de tercers. No s'admetran, per tant, comentaris amb contingut racista, sexista, homofòbic o que, en general, puguin interpretar-se com un atac discriminatori cap a qualsevol col·lectiu o minoria sobre la base d'aspectes com la nacionalitat, sexe, religió, edat, ideologia o qualsevol tipus de discapacitat física o mental.
• PericosOnline es reserva el dret a no publicar totes aquelles cartes que no s'ajustin en aquestes condicions.
• Les cartes no reflecteixen l'opinió de PericosOnline, sino la dels autors de les cartes, i són ells els únics responsables de les opinions publicades.  
• PericosOnline, arribat el cas, es reserva també el dret de rèplica. 

15/6/12. RCD ESPANYOL: La gran mentira

El día en que en el mundo del futbol se impusieron las SAD , el deporte rey empezó a morir cada día un poco, especialmente en lo que se refiere a todo el componente emocional que lo rodea . Los clubs dejaban de ser representados por las personas elegidas por sufragio y por lo tanto sujetos a plebiscito según sus actuaciones, para ser pasto de nuevas y viejas fortunas de aquí o de allá que condujo a no pocos clubs a la ruina , cuando no a su desaparición.

Nuestro caso, por su singularidad es digno de estudio; sujeto permanentemente a luchas intestinas durante años, finalmente la opción Sanchez Libre, uno de aquellos personajes peculiares que el futbol crea y el futbol destruye, se impuso a otras facciones con proyectos más solidos, pero sin las características ni la habilidad para el manejo de las masas, del otrora presidente hoy máximo accionista y regente en la sombra del club.

Durante años, flanqueado por una cohorte de seguidores , butifarrada por aquí, visita a penya por allí, y debido a su peculiar carácter "campechano" , en el imaginario colectivo espanyolista se construyó la fantasía compartida por muchos de o "Sanchez Libre o la nada".

No faltó el mito repetido hasta la saciedad de que fue el único que quiso hacerse cargo del club tras la lamentable desaparición de Sarria, aspecto que si bien tiene un punto de certeza, ha sido repetido una y otra vez para justificar mil y un desmanes , que en una empresa seria hubiera supuesto el cese inmediato de sus dirigentes..

Por supuesto para cerrar el circulo, no ha faltado el apoyo mediático al ex presidente , especialmente desde una conocida emisora , donde se defienden de forma despótica los argumentos de su locutor en este caso siempre favorables , impidiendo la aparición de opiniones contrarias.

En este sentido ,si bien se nos había tratado de ofrecer una imagen del anterior presidente, como alguien cercano, desinteresado y generoso, hoy queda claro que la versión que nos habían "vendido " no se ajusta a la realidad, a tenor de los últimos acontecimientos y a las informaciones sobre sus actuaciones, legalmente sostenibles , pero moralmente repudiables , siempre desde el punto de vista del socio y pequeño accionista.
En las ultimas semanas la situación nos muestra , hasta que punto el máximo accionista ejerce de forma despótica su poder " todo para el socio pero sin el socio" , obligándole a soportar , a personajes, rechazados por la masa social por su llamémosle, poco adecuada forma de moverse dentro del club , ofreciendo una pésima imagen del club, fomentando la deseperanza entre el socio y dando el claro mensaje de que han convertido el RCD Espanyol, en club privado , un club de cuatro amiguetes adinerados , donde igual a uno le hace, en su senectud , ilusión de ser presidente, que otro maneja la cantera como un club de regional rodeados de "pishas" por no hablar de los que directamente observan la posibilidad de negocio estando dentro del club, pero en definitivas ¿cuantas decisiones se toman en la actualidad pensando en lo mejor para el RCD Espanyol?

Hoy también se conoce el supuesto lucro en las plusvalías de jugadores, o sea, invierto, si sale mal paga el Espanyol y si sale bien gano yo, que desmontaría el mito de ex presidente desinteresado y generoso. Es curioso como se ha vetado la entrada de capitales , por perdida de independencia perica cuando en realidad da toda la impresión de que la intención era poder seguir manejando los hilos y el control de la gestión económico-deportiva sin dar cuentas a nadie.

Estos son solo algunos de los ejemplos, que la realidad tozuda, se empeña e mostrar , por muchos que algunos , quizás estómagos agradecidos , se niegan a reconocer.

Como socio he estado tentado de no renovar mis 4 carnets esta temporada, pero realmente pienso seria un grave error, porque me situaría fuera del foco de opinión.

Creo que el club es moralmente un poco nuestro, del socio y del pequeño accionista me refiero y tenemos que luchar por que e todos los estamentos este dirigido por personas dignas que no nos avergüencen día a día, y que vengan a servir al club y no a servirse, más ahora que parecen haberse cansado del juguete y el objetivo es vender en la mayor brevedad posible las acciones al primer incauto que se las compre..... Si háganlos por favor.

Antonio Bermejo  

1/6/12.  PROU. 

A dia d'avui, em fa més por, em produeix més esgarrifances, m'indigna més i em fa sentir més vergonya les notícies que envolten l'Espanyol que no pas la situació general del país; que ja és dir tenint en compte l'actualitat econòmica catalana i espanyola.

De debò no hi ha manera humana de fer fora aquesta gent? No tenim cap mecanisme, alternativa o legitimitat per forçar la marxa d'aquest personatges que diuen dirigir el club? És que cada matí, quan encenc l'ordinador i entro a la web passo per cinc fases anímiques:

1- Sorpresa (encara que cada cop menys)
2- Desazón (no sé com s'escriu en català)
3- Inflor testicular (greu, ja que darrerament no baixa)
4- Ràbia (per no dir ganes de cagar-me en...)
5- Impotència (en veure com la situació desespera)

I és cada dia, tots els dies des que l'equip va caure en picat amb el tram final de la segona volta, ja no tant per temes esportius (que també), sinó pels senyors de traje i corbata, els mateixos que porten anys i anys enquistats al club, rossegant, podrint, emmerdant, dessagnant, ofegant, mentint i jugant amb els sentiments del aficionats, socis i simpatitzants de l'Espanyol.

Mentides i més mentides cobertes d'una boirina fosca, però molt fosca, per tal que ningú no pugui veure les seves vergonyes, trampes i enganys. Segurament pensen que som tontos i que tenim un estómac a proba de bombes... i clar, som gent amb un ADN patidor, valent, un pel resignat i sempre fidel a uns colors, però gilipolles, el que es diu gilipolles no ho som.

Però on volen arribar? Què pretenen fer? perquè ja no entro a valorar les sortides de canterans importants (perquè passa cada any des de temps remots), ni la destroça d'un projecte més (ah, però hem tingut mai projecte?), ni la confusió de si permanència o més ambició, ni el tema de les plusvàlues, ni el canvis sense sentit a les categories inferiors, ni les sortides d'homes del club sense que hi hagi explicacions, ni el deute creixent, ni el debat senyera sí o no, ni el debut massiu de nois després caiguts en l'oblit, ni les filtracions constants, ni la manca de transparència, ni grups inversors o jeques o magnats de l'est o la santa mare que els va parir a tots plegats... amb això n'hi hauria prou per escriure pàgines i pàgines amb el cor farcit de llàstima, mala llet i llàgrimes, amb ganes d'engegar-ho tot i dir, PROU, s'ha acabat, tiro la tovallola i abandono perquè no puc més. Perquè n'estic fart, perquè no em vull passar el dia enfadat amb el món per culpa de quatre personatges, perquè jo volia sentir passió per un club i ara mateix em venen nàusees, perquè hi ha coses més importants en la meva vida, etc. Però és que no em surt de les parts nobles, el PROU va per ells, perquè ja està bé d'escopir-nos a la cara, de baixar-nos els pantalons i de cedir.

Senyors, vagin-se a la merda, al cap i la fi, n'estan acostumats a nedar en ella i es saben moure la mar de bé, però deixin el nostre club tranquil. Ens estan fent mal i amb l'amor a uns colors no s'hi juga.

El PROU ja és un clam popular. Obrin els ulls d'una punyetera vegada, facin autocrítica, assumeixin que no en saben, tinguin decència, pensin que hi ha paraules com ètica i moral que són importants i que vostès han esborrat dels seus diccionaris i marxin, se m'enfot si és per la porta del darrera o pel clavegueram, però marxin. 

Alex de Santiago

---

Si t´ha agradat aquest article i el vols compartir a una de les teves xarxes socials, fes servir aquest botó:

Ens pots seguir a  i a