La campanya arriba al seu final i es l'hora de posar les qualificacions de fi de curs. Amb un (+) per remarcar els millors dins de cada tipus de semàfor i amb un (-) per fer notar els que van justos de nota. Pochettino i els col·legiats també formen part de la reflexió.

SEMÀFOR VERD 

 

(Verd + ) SERGIO GARCÍA  

Desprès d'efectuar una pretemporada normal, cosa que l'any passat no va ser possible, el del Bon Pastor ha rendit a un nivell molt alt. En banda o pel centre, sempre sap que fer amb la pilota i ofereix solucions adients. Malgrat que les lesions el martiritzen sovint, ha estat una peça cabdal en el rendiment del conjunt. Sens dubte el millor jugador de la temporada.

(Verd) DÍDAC Vila

Campanya plena de regularitat i bones prestacions tant en atac com en defensa, que inclús podia haver estat millor si l'equip hagués disposat d'un recanvi de garanties per donar-li descans. No es el mateix que va marxar a Milanello a Gener de 2010. Incansable pujant la banda i millorat pel que fa a solvència defensiva. Compromís fins el darrer dia. El trobarem molt a faltar.

(Verd - ) VERDÚ 

La llum de l'equip en els darrers 30 metres de camp on acostuma a oferir la darrera passada. Normalment clarivident, quan Verdú funciona l'Espanyol té un plus de qualitat considerable. Ha baixat la seva aportació en el tram final de la temporada fruit del desgast físic, un dels seus punts febles. Excel·lent connexió amb Sergio García. Encara que Pochettino s'entesti, les seves prestacions baixen quan te que dominar amplies zones de mig camp.

SEMÀFOR ÀMBAR 

(Àmbar +) ROMARIC

Jugador d'impressionant presència física i depurada tècnica, qualitats aquestes que el fan capaç d'abastar grans zones del mig camp i oferir control del partit. No ha estat per casualitat que la millor versió de l'equip hagi coincidit amb la seva millor versió. La pena es que aquesta seqüència no ha anat més enllà de 15 partits. Inconstant, anàrquic i sovint indolent, el seu rendiment ha baixat molt a la segona volta fins el punt de dur-lo a la banqueta. L'equip ho ha notat.

 (Àmbar +) Kiko CASILLA

Encara que amb alguna errada, en línies generals ha complert satisfactòriament el seu paper i fins i tot en algun partit ha estat decisiu per sumar punts (Getafe, Sevilla....). Ha madurat després de les cessions i sembla haver superat el seu rol d'etern suplent. Bastant ancorat a la ratlla de cal, potser hauria de ser més decidit en les sortides.

(Àmbar +) Vladimir WEISS 

Jugador d'innegables condicions atlètiques i tècniques, però força individualista i amb poca capacitat associativa. Impressionant arrancada i dribling en carrera. Fins l'arribada de Coutinho l'únic amb veritable capacitat en el 1 contra 1 i per revolucionar els partits si li venia de gust. Per que Weiss també ha estat un pel apàtic i inconstant de vegades. Amb tot, temporada bastant acceptable.

(Àmbar +) Hèctor MORENO

El mexicà ha donat consistència a la defensa, es cert, però potser s'esperava d'ell un xic més de contundència. Que marqués una mica més la ratlla. No ha estat així. Destacat en la sortida de pilota i per les efectives incorporacions a l'atac, però lent en la recuperació de la posició quan li guanyen l'esquena.

(Àmbar +) BAENA

Per fi l'han respectat les lesions, però malgrat això ha tingut menys protagonisme del que s'esperava. Forlin han estat l'aposta de Poche en el pivot defensiu i només les sortides de to de l'argentí han fet retornar Baena a l'equip. Bona actuació en línies generals. Potser el jugador més imprescindible quan a agressivitat i equilibri defensiu de l'equip.

(Àmbar) RAÚL RODRÍGUEZ

Pocs apostaven per ell i menys desprès de començar la temporada com a suplent, però va saber aprofitar la seva oportunitat i amb partits molt complerts es va consolidar com a indiscutible al costat d'Héctor Moreno. Destaca per la seva anticipació però s'arrisca molt en jugar la pilota en zones perilloses quan no està tècnicament dotat per aquesta tasca. Clarament a menys a la segona volta.

(Àmbar)  CRISTIAN GOMEZ 

Una de les notes positives de l'any. Oblidat Javi Màrquez i amb un Romaric a la baixa, Pochettino ha confiat en ell i no sols no ha decebut si no que ha anat progressant poc a poc. Bona tècnica i gran esperit de lluita. No obstant, encara li manquen hores de vol i ha de seguir progressant. Tendència a desaparèixer a mesura que avança el partit.

(Àmbar)  COUTINHO

Res a discutir quan a la seva qualitat tècnica. Altra cosa es valorar la seva aportació a l'equip. Ha deixat tres o quatre detallets en forma de gols (algun realment espectacular) però amb la seva presència al camp el conjunt ha acabat perdent equilibri i agressivitat. Poc participatiu en tasques de recuperació. En els darrers partits ha estat pensant més en l'Olimpíada de Londres que en nosaltres.

(Àmbar) KALU UCHE

Se'l va fitxar per marcar gols i no només els ha fet si no que ha estat el Pichichi de l'equip (6) jugant menys de mitja temporada. Bastant irregular, es capaç d'oferir actuacions plenes d'encert amb d'altres en que desapareix del camp. Tècnicament limitat, té un gran esperit de lluita i ho deixa tot al camp.

(Àmbar)   CRISTIAN ALVAREZ

Titular per fi amb el l'exclusió i posterior marxa de Kameni, la temporada de l'argentí cal considerar-la com a correcte i punt. Encara que força encertat en les pilotes aèries, no acaba de transmetre una plena sensació de seguretat i ha de millorar en el jocs de peus. El millor Kameni està per sobre de la millor versió oferta fins ara per Christian. Malgrat això es un porter que te esperit de superació, de gran implicació amb el grup i que te dosis de lideratge.

(Àmbar) FORLIN

Encara que es central, el tècnic l'utilitza com a pivot defensiu. Útil en partits tancats i de marcada tendència defensiva però perdut en els que es generen grans espais a la medular, escenari aquest on perd les referències i multiplica les possibilitats d'entrades a destemps, que en el seu cas, sovint tenen conseqüències reglamentaries. Gran compromís però ha de regular els seus impulsos.

(Àmbar) ALVARO VAZQUEZ

Any decebedor es miri com es miri. I no tant pel que ha fet (no gaire) si no pel que s'esperava d'ell. Ha demostrat molta tendresa per enfrontar-se a defenses amb experiència encara que cal reconèixer que ha jugat molts partits sol i aïllat en punta. Quan estava en el millor moment de la temporada el va perjudicar la seva lesió front el Mirandés. Després, amb l'arribada d'Uche tot ha estat més complicat.

(Àmbar) JAVI MÀRQUEZ 

La que havia de ser la temporada del seu retrobament ha acabat sent la del seu adéu..... i de mala manera. Titular als primers partits però sense el grau de lideratge d'altres temporades, Javi va començar a eclipsar-se amb les aparicions de Romaric. Desprès, l'operació i l'oblit de Pochettino per completar una campanya atípica pel de Badalona. Se'n va jugador amb molta qualitat però que no ha tornat ha ser el mateix des de la seva lesió. Maleït Illarramendi!!!

(Àmbar -) RUI FONTE 

Temporada curiosa la seva. Un dels grans qüestionats de la grada mentre ha jugat en banda, les lesions de Sergio García i Àlvaro van oferir-li la possibilitat d'actuar en punta i en aquesta posició ha mostrat unes innegables qualitats tant per moure's entre línies com per veure porta.

(Àmbar -) THIEVY 

Futbolista o atleta?. Limitat tècnicament, Thievy es un prodigi físic capaç de fer recular els defenses en una de les seves embranzides. Altra cosa es que acabi definint. Esbojarrat, no acostuma a triar les millors opcions. Ha de madurar molt. Malgrat això, ha estat dels pocs, que ha destacat per la pressió en atac, aspecte aquest prou important.

(Àmbar -) JAVI LÓPEZ

Correcte en el tram inicial de la temporada però fluix en retornar de la seva lesió. Aquest cas ja li va succeir la campanya anterior. Ho deixa tot al camp i el seu compromís es màxim, però no es un lateral de garanties en el sentit defensiu. Te molta facilitat per distreure's en les marques i pateix en les pilotes creuades. Millor en l'aspecte ofensiu quan s'incorpora a l'atac. 

SEMÀFOR VERMELL

(Vermell +) Jordi AMAT 

Després de la seva destacada actuació al Mundial sub 20, aquest havia de ser l'any d'Amat, però enlloc d'una confirmació ha tingut un annus horribilis. Primer perdent la titularitat a mans de Raúl Rodríguez i després marcat per la greu errada front el Mirandès. Gaudeix de bona tècnica i una excel·lent sortida de pilota, però ha de ser més contundent i tenir present que la primera obligació d'un bon defensa es no concedir cap opcions gratis. Es jove i pot millorar molt. Una cessió seria el més convenient.

 (Vermell)    Ernesto GALÁN 

A la banqueta d'inici, la lesió de Javi López el va portar a la titularitat. Res a dir quan al seu esforç i sacrifici ja que ho deixa tot al camp, però té limitacions a l'hora de jugar la pilota i acostuma a regalar ocasions al rival en precipitar-se en els rebutjos. Poca participació atacant. Desaparegut des de la seva expulsió al camp del Getafe. 

SENSE QUALIFICAR

ALBIN 

Impossible efectuar un judici raonable a un jugador que només ha jugat 164 minuts per les seves continues lesions. A destacar el seu formidable gol a San Mamés que va marcar el punt de màxima il·lusió de la temporada. Haurem d'esperar a la temporada vinent, encara que amb el seu historial de lesions al Getafe la cosa no pinta gens be.

VÍCTOR SÁNCHEZ

També haurem d'esperar abans d'emetre un judici sobre la seva aportació. Pel que es veu sembla adaptar-se millor a la posició de pivot que en el lateral dret. Pot ser un jugador força útil donada la seva polivalència. Veurem.

 (sc) BAKARI - CHRISTIAN ALFONSO - PAUL QUAYE - DÀTOLO 

Si ja es difícil emetre un judici sobre alguns jugadors, sobre ells encara menys. Obligats a jugar per exigències del guió, esperem que segueixin la seva progressió i la propera vegada puguin gaudir de més continuïtat. Pel que fa a Dàtolo, si be es cert que va actuar alguns partits abans de deixar el club en el mercat d'hivern, no creiem convenient efectuar un judici sobre jugadors que ja no son del club i menys quan en el cas de l'argentí la seva aportació ha estat poc significativa. 

 MENCIÓ ESPECIAL  

PANDIANI 

Difícil assignar-li un color del nostre semàfor ja que no ha arribat als 300 minuts, però d'altra banda impossible no mencionar la seva destacada aportació durant la temporada. Poques aparicions però sempre decisives. Encara que molt minvat per la seva edat i les continues lesions continua demostrant un olfacte de gol considerable. Els seus 3 gols han significat dos victòries importants (Getafe i Betis) i el rescat d'1 punt en un partit més que perdut al camp dels de Pepe Mel. Màxima rendibilitat. 

EL MISTER 

(Àmbar)  Mauricio R. POCHETTINO 

Tot i que començada la segona volta semblava que aquest any era propici per anar a Europa, la veritat es l'equip ha fet figa en el tram final del campionat i el 14e lloc de la taula constitueix la cota classificatòria més baixa de l'etapa Pochettino.

Es cert que el públic quan busca responsabilitats apunta majoritàriament a la llotja, però seria tancar els ulls no veure que Pochettino ha quedat atrapat enmig de la tempesta final i el seu crèdit s'ha vist deteriorat.

Es evident que el de Murphy té quota de responsabilitat, però en temps convulsos com els que viu el club, gaudir d'un tècnic compromès, amb coneixement de la casa i del seu entorn, es una qüestió MOLT a tenir en compte.

Vagin a mena d'anàlisi els principals aspectes positius i negatius de la seva actuació al front de l'equip aquesta temporada 2011-12.

ASPECTES POSITIUS 

L'equip té un estil definit de joc i mira de jugar a futbol tractant bé la pilota.

Bon esperit de lluita i compromís. L'equip sempre ha transmès sensació de grup unit i que, amb més o menys encert, ho deixa tot sobre la gespa. 

Malgrat la marxa d'un jugador de la importància de Dani Osvaldo l'equip ha aconseguit el mateix número de gols a favor (46) que la campanya passada.

Encara que l'esquema de l'equip es d'un 4-2-3-1 en alguns partits ha optat per un trivot en el centre del camp, trencant així l'estaticisme tàctic del que havia fet gala en les seves darreres temporades.

Bona gestió de l'affaire Romaric a principis de campanya. Va castigar, sense humiliar, al jugador i va ser capaç de reintegrar-lo a la dinàmica del grup de manera positiva.

ASPECTES NEGATIUS

Encara que les dades ho desmenteixen ja que respecte la temporada anterior només s'ha encaixat un gol més (56 front 55), l'equip no aconsegueix defensar bé i transmet sensació de vulnerabilitat. I no estem parlant només de la defensa on clarament necessitem un jugador d'experiència a l'eix. Manca més pressió davant i més equilibri.

Quan NO es gaudeix del control al mig camp, i parlant d'aquesta temporada això ha passat sempre que no ha estat Javi Màrquez o sense la millor versió de Romaric, l'equip ha de jugar amb MENYS jugadors per davant de la pilota. Si no hi ha pressió davant i a sobre les bandes son Weiss i Coutinho els desequilibris acostumen a ser fatals. Ens hauríem de tapar més a mig camp.

En situacions de desavantatge, i sense haver entrat encara a la fase decisiva del match, Pochettino tendeix a despullar el doble pivot per incorporar efectius a la davantera. Mai ha donat resultat però el tècnic s'entesta en repetir-ho.

Globalment, i encara que s'ha de reconèixer que Pochettino ha efectuat algun canvi tàctic al llarg de la temporada, l'Espanyol es un equip MOLT previsible en atac (només el desequilibri de Sergio Garcia i Coutinho han trencat la norma) i vulnerable defensivament.

L'equip continua sense evolucionar en jugades d'estratègia. Només 5 dels 46 gols aconseguits s'originen en accions a pilota parada. Dona la impressió, des de fa temps, que no es treballa aquest aspecte.

No aconsegueix que l'equip doni la talla com a visitant.

L'equip no arriba fresc físicament a les darreres jornades de Lliga.

ELS DE NEGRE

(Àmbar -) 

No podem dir que aquesta temporada hagi estat una de les més negres dels del punt de vista arbitral. Es veritat que hi ha hagut errades greus que ens han perjudicat com el penal de Romaric a La Rosaleda o l'escandalosa pena màxima a Sergio Garcia que Muñiz Fernández no va voler xiular front la Real Societat, però no es menys cert que en d'altres encontres també hem sortit afavorits (contra el FC Barcelona amb les mans de Raúl Rodríguez, front el RCD Mallorca amb la injusta vermella a Aouate o amb Mateu Lahoz en Copa davant el Mirandés).

Però més enllà d'errades que poden influir en el resultat, existeix la sensació de que el col·lectiu arbitral ens menysprea, tal i com afirma Pochettino. Actuacions com las de Teixeira Vitienes al Camp Nou, Paradas Romero a La Romareda o Velasco Carballo al Reyno de Navarra reafirmen la sensació de que estem deixats de la mà de Deu. Que amb nosaltres, tot si val.

El de Murphy te raó en aquest aspecte i caldria que el club es mostrés més ferm en la defensa dels seus interessos.

Des d'un punt de vista estadístic cal recordar que aquesta temporada l'Espanyol es el conjunt amb menys penals a favor (1) i forma part junt Rayo Vallecano, Athletic Club i Betis del grup amb més penes màximes xiulades en contra (8).

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}