Tres avisos i un naufragi
Pals a dojo
El futur
La immensa tonteria de fent-s'hi mala sang
Juguetes rotos
Los músicos de Bremen
Premisa: es sólo un cuento
Amb el lliri a la mà




dissabte 10 de Maig de 2008
1982, LA DARRERA CONQUESTA DEL CAMP NOU, 1ª PART. L´AVANTMATX
09/04/2007
El darrer diumenge de març de l´any 1982, la Ciutat Comtal es llevava amb aquell ambient tan especial de les grans ocasions. I es que a les cinc de la tarda, al coliseu del carrer Arístides Mallol, tota la Barcelona futbolística tenia una cita en forma de derbi: el FC Barcelona d´Udo Lattek i el RCD Espanyol de José María Maguregui es veurien les cares a la gespa del Camp Nou en partit de lliga. A la capital catalana d´aquell temps, fixeu-vos si n´ha arribat a ploure, causaven furor les tertúlies esportives postpartit a la Boite Psicosis conduïdes pel Quique Guasch, on encara es podien veure sense amagar-se´n esportistes amb una cigarreta i un gintonic a la mà; un pis al bell mig de Barcelona costava 3.000.000 de pessetes, mentre per 400.000 et podies comprar el cotxe de moda, el Seat Fura; la gent sortia a les nits per veure a l´Apolo les revistes de la Tània Doris i el Luis Cuenca i a la televisió arrasaven “Gente Jóven” i “Lou Grant”. En definitiva, la vida ha canviat molt i molt des-d´aquells dies, ni més ni menys que 25 anys…


L´anunci del partit a la premsa compartia protagonisme amb el del partit de la Recopa a Londres.

“Esta tarde a las cinco, el Camp Nou acogerá en su césped un nuevo duelo de rivalidad catalana. Barcelona y Español –como cada año- vivirán una confrontación que, si para sus jugadores significa simplemente un partido más, para los aficionados supone un acontecimiento especialísimo. En ambos lados de la Diagonal, los seguidores de uno y otro club ansian con toda su alma la derrota del enemigo ciudadano y todavía más, si es posible, por goleada”


La premsa va vendre el partit com un duel entre Canito i Quini.

I aquesta expectació aconseguí una fita important, com era el que s´esgotés tot el paper posat a la venda, malgrat la pluja que havia caigut tota la setmana a la ciutat:

“Impresionante el ambiente que se espera esta trade en el Camp Nou. Pese al tiempo amenazador, el estadio presentará un aspecto histórico, ya que será la primera vez que se agota totalmente el papel, cosa que estuvo a punto de suceder contra el Real Zaragoza... el Barça recaudará por tanto la cantidad máxima posible en partidos de Liga, acercándose a los veinte millones de pesetas... Según todos los indicios, en el estadio barcelonista habrá muchos más pericos que de costumbre, que llenarán la grada con la esperanza de que su equipo sea el primero en romper la increible racha blaugrana, que cuenta por victorias sus actuaciones en casa”.


Els blau granes Ramos i Alexanco s´entrenen sota la pluja.

La situació de tots dos equips era ben diferent: d´una banda, el FC Barcelona estava preparant amb delit la seva visita a Londres per tal d´enfrontar-se en partit d´anada de semifinals de la Recopa d´Europa al Tottenham Hotspurs d´en Glenn Hoddle, Grath Crooks i Mike Hazard (viatge, entrada i hotel, 10.000 pessetes, fixeu-vos!). A més, per al nostre rival ciutadà, el partit era de vital importància, en un moment en que lluitava frec a frec amb els seus dos perseguidors en la lliga, el Real Madrid i la Real Sociedad (a 4 i cinc punts de distància respectivament), i amb únicament 4 partits que restarien a partit del derbi, seria molt difícil perdre aquell campionat. La perspectiva era bona, perquè a banda de que l´Espanyol la jornada anterior havia hagut d´esperar al minut 89 per tal de que Carlos fes el 3 a 2 de la victòria sobre el cuer Castellón, en el partit de la primera volta, 29 de novembre, 13ena, el FC Barcelona havia vençut per un contundent 0-4 (Simonsen, 2 de Quini i un altre de Bernd Schuster). Malgrat tot, l´equip blau grana havia viscut un sever correctiu l´anterior jornada, en forma de tres gols del txés Botubot, Arnessen i Subirats al camp de Mestalla, que havien un regust de preocupació al si del barcelonisme:

“Sin duda alguna, quien más se juega en el partido de esta tarde es el FC Barcelona. Los azulgrana salen obligados al triunfo, para así confirmar de una manera más rotunda, si cabe, ese liderato que ahora ostentan en la clasificación, a cuatro puntos de más inmediato perseguidor, del Real Madrid”.

Fins i tots jugadors com el "Lobo" Carrasco sentenciaven:

“Hoy se ponen en juego los dos puntos más importantes de la Liga. Si ganamos nosotros y pierde el Madrid, campeones”.

Per la seva banda, l´Espanyol vivia aquella darrera fase del campionat amb la tranquil•litat que dona el no jugar-se res important, evitat el perill de la zona baixa, i molt lluny de la zona que dóna accés a competicions europees:

“El Español apenas se juega algo. Únicamente asegurar su permanencia, algo muy difícil por otro lado que pueda perder, pero que hará que los blanquiazules salten al terreno de juego más relajados, sabedores de la menor trascendencia que supone para ellos el envite”.

Bona mostra d´aquest fet era com vivien els dos presidents l´avantmatx. Josep Lluís Núñez era, cosa gens extranya d´altra banda, la viva imatge de la preocupació i el victimisme:


Meler i Núñez, els presidents de tots dos clubs.

“Parece que siempre se nos complican las cosas, haciéndonos el camino más y más difícil en la Liga. El título de campeón es algo muy caro, pero yo diría que para el Barcelona se encarece mucho más. Hemos de luchar constantemente contra corriente. Cuando parece que el equipo se había entonado las lesiones y los problemas nos perjudican. ¡Vamos a ver si Quini, como parece, se recupera!... Todos los rivales me preocupan. No hay partido fácil para el Barça. Los enemigos se crecen. Ante nosotros juegan como si les fuera la vida, aunque luego, al partido siguiente, pierdan. El Español no será una excepción, pero confío en que nuestros jugadores nos garantizarán la victoria y los dos puntos, tan valiosos a estas alturas. Hoy, más que nunca, el Camp Nou debe ser una piña en ayuda del equipo”.

Resulta curiós com en aquell temps ja se´n feia broma del caràcter ploramiques i afectat del president blau grana recreant una imaginària conversa telefònica:

-“¡Riiiiing! -Núñez, hombre, que vas a acabar con las existencias de Agua del Carmen… -¡Calla, calla! No gano para sustos. La Copa, perdida. La Recopa, por poco. La Liga… bueno, ¡es el colmo! -Y ahora, el Español. -¡No me lo recuerdes! -Tú que eres un negociante de postín, de esos que blasonan de insensibles, te emocionas como mi abuelita. El secuestro que Quini te hizo llorar, la eliminación a manos del nefasto Atleti, lo mismo; las fallas de Valencia, igual… -Es que no lo puedo remediar… -Oye, ¿y si en vez de llorar como Boabdil cuando perdió Granada, no das un enérgico golpe de talonario, de los que obran milagros? -Bueno, dímelo… -¿Por qué, antes del partido, no fichas a todo el equipo del Español? -¡Click!”

I es que, certament, molt s´havia especulat amb que els maletins havien creuat la Diagonal, cosa que amb el temps i a la vista del resultat final es va demostrar incerta:

-“¡Riiiiing!
-¿Cómo está, señor Meler?
-Fumando espero, pero oye, no me vengas tú también con el asunto de las primas a terceros, ¿estamos?
-Oiga, que yo…
-¡Eso no lo toleraré nunca, jamás!
-Señor Meler, que no voy por ahí… Voy por otro asunto. El de que usted encendía los puros con los informes de Mauri.
-¿Qué dices ahora, hijo?
-Sí, señor Meler, aquellos informes en los que se ponía a Scotta, a Kempes, a Ardiles por las nubes… y usted fichaba paraguayos…
-Ah, eso sólo puede habértelo dicho “El Pesetero”.
-Bueno, pero sea sincero, ¿cuántos negocios tiene usted en Paraguay?
-¡Click!”


I també es feia broma amb un imaginari Theo Custers:

-¡Riiiiing!
-Dites moi?
-¿Estás contento en el Español?
-Beaucoup, merci, sobre todo con el señor Meler.
-¿Pensáis ganarle al Barça?
-¡El susto no se lo quitará nadie, ya verás!
-¿Y si alguien te regala un piso en un chaflán?
-¡Click!”


Tornem però als personatges reals. Manuel Meler, el nostre enyorat president, que estava visquent els darrers partits com a màxim mandatari del club abans d´encetar l´era d´Antoni Baró, amb un to molt més relaxat i amb aquella tranquilitat que n´era marca de la casa, replicava:

“El Español he de reconocer que es un equipo muy raro. Es capaz de desconcertar a cualquiera. Esta temporada, por ejemplo, hemos sido el único adversario capaz de empatar en el campo del Valencia, y también hemos empatado en los campos del Madrid y del Zaragoza. Esto quiere decir que el Español puede, también, empatar en el Camp Nou, aunque nosotros, como es nuestra obligación, saldremos dispuestos a ganar. Así debe ser y así ha sido siempre. Es la sal y pimienta de los grandes encuentros Barcelona-Español y Español-Barcelona… Veo campeón al Barcelona. A estas alturas del Campeonato y con la ventaja que tiene, sinceramente, veo al Barcelona campeón. Es el equipo que ha realizado mejor fútbol y que mejor plantilla tiene. El Barcelona es un rival enorme, aon unas posiblidades gigantescas y esta vez no creo que se le escape el campenato de Liga… las relaciones con el Barcelona son muy buenas. Mañana, domingo, por ejemplo, acudiré al aeropuerto en compañía de Núñez para recibir a Joao Havelange, presidente de la FIFA, que viene para recibir el carnet 100.00 como socio del Barcelona. Luego estaré, como siempre he dicho, en el Camp Nou. Confío en que veamos un gran partido”.

I és que, com bé afirmava Manuel Meler, la previsible festa dels blau granes comptava amb un convidat excepcional, el brasiler Joao Havelange, màxim mandatari del futbol mundial, a qui s´havia preparat tot un seguit d´actes que havien de tenir com a colofó el derbi. Com veurem més endavant, el que va poder veure Havelange sobre la gespa del Camp Nou no es va correspondre exactament amb el que havia somniat el president Josep Lluís Núñez, i amb ell tota la seva junta directiva.

Una de les grans preocupacions dels culés, que ja apuntava el seu president, era la de les lesions. Alexanco, Víctor, Sánchez i Olmo eren dubte pel partit, però el gran problema era Enrique Castro, “Quini”, que a Mestalla va patir una contractura en els abductors, agreujada per un cop en el turmell durant una sessió d´entrenament. L´alemany Udo Lattek, que tenia en ment comptar amb el “Lobo” Carrasco per si “Quini” era baixa en l´alineació titular, havia declarat que davant l´Espanyol utilitzaria una tàctica molt ofensiva, amb tres puntes d´atac, i per tal de cobrir-se les esquenes, i davant la trascendència del matx, excepcionalment havia convocat 18 jugadors, en comptes dels habituals 15. Arcadi Alibés per a les pàgines de l´Sport inquiria “Quini” sobre el seu estat de forma:

“El que esté en la lista no significa nada, yo le pedí a Lattek que me convocara tanto si podía jugar como si no. No puedo decir que vaya a jugar, pero lo cierto es que tampoco puedo descartarme completamente. Me quedan más de veinticinco horas y no quiero arrojar la toalla. Estoy con moral. Cuando intento correr todavía noto molestias, por lo que no puedo afirmar que estaré en condiciones para jugar. González Adrio me recomendó que no jugara. El que mi baja sea importante es una tontería. Hay una gran plantilla y nadie es insustituible. Hay gente suficiente para sustituirme sin que baje el rendimiento del equipo”.

Hi ha una nota deliciosa, reflex de la moda i els gustos d´aquells anys, i era com alguns diaris donaven espai a l´anàlisi dels biorritmes dels jugadors, dels tècnics, i fins i tot del col•legiat! Es curiós veure com el mateix Sport avaluava el seu estat i feia unes previsions que a la llarga deixarien l´estudi dels cicles biològics a l´alçada del betum:


.

CUSTERS: Bien físicamente, mal emocionalmente. Su moral se mantendrá hasta el primer revés, luego…

LAURIDSEN: En el estadio, ante tantos ojos pendientes de él, no podrá confirmar las buenas maneras que ha puesto de manifiesto en la mayoría de ocasiones: sus biorritmos están a un nivel muy bajo.

MURÚA: gris oscuro.

MAGUREGUI: Su ciclo intelectual está bajo. No cabe esperar ninguna estrategia especial suya para afrontar el choque. Al principio es presumible que esté muy relajado y vaya perdiendo su equilibrio a medida que el encuentro avance, al margen de cual sea el resultado. Maguregui es muy impresionable y por ello las circunstancias suelen dominarle a él en vez de ser a la inversa.

Mi conclusión es que el Barça debe ganar, por todo cuanto está en juego… y porque biorrítmicamente está atravesando un estado general óptimo, frente a un Español que… tampoco está mal. No será, pues, un partido más, sino que recobrará todo el vigor de aquellos tradicionales y esperados encuentros de la máxima…. La actuación de Custers puede ser decisiva si como parece vaya a suceder el Barça es quien lleve la mayor parte del peso del partido. Y si nombramos al guardamenta blanquiazul es porque su estado anímico no está muy elevado y por su especial idiosincrasia este factor suele influir en sus actuaciones”.



Simonsen i Lauridsen, un gran duel de vikings.

També hi havia a la premsa del dia espai per al tractament irònic i humorístic del matx, tot i que amb uns resultats que titllaríem de poc reeixits; així, Totono elaborava una taula amb les deu “Odiosas Comparaciones” entre tots dos clubs; algunes d´elles són com a mínim curioses:



“FCB: empezaron con el culo al aire.
RCDE: suelen terminar desplumados.

FCB: Son culés.
RCDE: Son periquitos.

FCB: potencial de 110.000 socios.
RCDE: el 10%, 11.000.

FCB: cuentan con el campo más grande de Europa, que todavía les viene chico.
RCDE: cuentan con un campo chico que les viene grande.

FCB: aspiran siempre a estar en cabeza.
RCDE: se conforman con huir de la cola.

FCB: amplían su zona deportiva.
RCDE: buscan campo donde entrenar.

FCB: ha conseguido varios títulos de liga.
RCDE: ni el de segunda división.

FCB: compran grandes jugadores.
RCDE: los venden.

FCB: ubicados en un lado de La Diagonal.
RCDE: en el otro.

FCB: son más que un club.
RCDE: un club más.

FCB: som i serem!
RCDE: lo fundaron once catalanes”.


Aliens a aquestes futeses, i a l´Hotel Arenas, quarter general de l´Espanyol, Maguregui contemplava la climatologia amb un somriure, només preocupat pel dubte entre Urbano i Murúa per a l´alineació titular, i la grip que afectava l´Orlando Giménez. Un dels habituals de la banqueta, Carreño, parlava de les seves sensacions davant el partit:

“Estoy convencido de que en el Barcelona reinará un ambiente de euforia, pues son prácticamente campeones, pero a la vez mucho respeto ante la visita del Español. Nosotros estaremos muy relajados ya que casi nos hemos salvado y algun puntito nos iría muy bien”.

Malgrat el que hem vist abans, també resulta un fet significatiu veure com aleshores la premsa esportiva barcelonina encara hom podia trobar mostres d´un tractament prou equitatiu als dos clubs més importants de la ciutat, i fins i tot l´Sport de la víspera del derbi tancava una de les seves columnes d´opinió, signada per l´Alfredo Rueda, amb unes paraules prou significatives:

“Es bueno que Quini pueda jugar y que ambos equipos alineen sus mejores elementos, con el objeto de que el partido entre el Barcelona y el Español adquiera esa pujanza y total capacidad que les convierte en encuentros memorables, sin que ni azulgranas ni blanquiazules se puedan sentir mermados en sus posibilidades. Como suele decirse en la plaza de toros: que Dios reparta suerte y que se la lleve quien más la merezca, con el Barça y el Español a tope. 125.000 espectadores se merecen lo mejor de nuestro fútbol”.



I realment l’endemà, la Barcelona futbolística va veure un partit espectacular, i tal com veurem en la segona part d´aquest article, aquell dia la ciutat va ser només blanc i blava, i el cop que va rebre el nostre rival els va fer perdre molt més que els dos punts que hi estaven en disputa aquella tarda.

(continuarà...)


Jordi Puyaltó & Xavier Boró
historiesblanciblaves@gmail.com


Articles publicats fins el dia d´avui:
• La Peña Ibérica
• Ricardo Saprissa
• Sarrià, 74 anys d´història i 7 a la memòria
• Ricardo Zamora, el Divino, 1ª part
• Ricardo Zamora, el Divino, 2ª part
• Júpiter i Espanyol, dues històries de política i futbol
• La muntanya maleida
• Alberto Martorell Otzet
• La final que mai no va existir
• Pasabalón
• Espanyol i República, 1ª part. 1931-1936
• Espanyol i República, 2ª part. La Guerra Civil
• Espanyol i atletisme, 1ª part. Els pioners
• Espanyol i atletisme, 2ª part. Glòria i desaparició
• Julián Arcas, 1ª part. De la Penya Tarzán al mític 15 d´abril
• Julián Arcas, 2ª part. De l´aposta del Bar Armengol a la catàstrofe de Zorrilla
• Colors de club
• Pomés, una vida de pel•lícula, 1ª part
• Pomés, una vida de pel•lícula, 2ª part
• Anex fotogràfic; la col•lecció Barris, 1ª part
• Anex fotogràfic; la col•lecció Barris, 2ª part
• Campions a Madrid! La final de la calor
• Mestalla 1929: la final de l´aigua
• Un any d´històries blanc-i-blaves en imatges
• Ricardo Teruel, 1ª part. Del camp del Sidral a l´estadi de San Siro
• Ricardo Teruel, 2ª part. L´hora del comiat
• La secció femenina de basquetbol. 1940-45
• El romance del Español
• La final catalana de 1957, 1ª part. D´uns lleons de “copa” caiguda a la batalla de Mestalla
• La final catalana de 1957, 2ª part. La falta que Zariquiegui no va voler veure
• Alberto Pizzinato: el fichaje más increíble de la historia del Espanyol
• El derbi de la xavalla
• 1953: la tardana celebració de les noces d´or
• La sota de bastos
• Rebels amb causa

<< Tornar Fer comentari 2917 | 22 | Imprimir | Enviar


Mostra tots els comentaris
1 | 2 | 3

   
  Medhi Ben Barka
Data: 18/04/2007 00:00
Recordo, també, un gran 5 a 3 a Sarrià. No sé si l´any 86 ó 87.
 
   
  Joni
Data: 16/04/2007 00:00
Jo tenia setze anys aleshores i em va pasar una cosa molt curiosa.En aquell temps jo no comprava mai diaris,però el divendres al pasar per davan la botiga vaig veure la portada del sport amb en Custers amb un casc de paleta i posan totxos a la porteria de l´orinal.Titular"Custers tapia su puerta".Vaig pensar que aquesta se la menjarien (alguna cosa així com el xai de Portugal) i vaig anar a casa a demanar les trenta ptes.que costava.El dissabte hi vaig tornar:Quini,gran duda.En Magu dient que puntuariem i en Lattek demanan ajuda a l´afició.Diumenge que hi torno i compro el que surt a dalt en l´article.Canito quin gran jugador... I el de dilluns 1-3 El Español fuel el mejor amb un Custers amb una cara de boig impagable.A cada plana hi ha un titular a favor de l´Espanyol.Feia molt temps que no els mirava i amb aquest article els he tornat a retrovar.Va ser masa.Per cert,no ho digueu a ningú,després de que em sortís tan bé això d´anar a buscar el diari culé les setmanes de derbi ho he tornat a provar i no ha funcionat mai més.
 
   
  fata morgana
Data: 15/04/2007 00:00
Jo hi era! no ho oblidaré mai,tenia quinze anys, vaig anar amb el meu pare, que és culé. Vaig estar callat tot el partit, però al gol de Murua vaig cridar com un boig. El senyor que tenia al costat em va voler fer fora, va començar a cridar- me de tot, sort del meu pare que em va protegir. Deu n´hi do la que es va liar. La sensació, va ser impressionant, encara tinc agulletes a les galtes de tant somriure. És la mateixa sensació que la primera copa: he vist una cosa que no pensava mai que veuria. Una meta assolida. Ara, m´agradaria repetir més sovint, caram.
 
   
  Manelet Pujada
Data: 14/04/2007 00:00
Oriol, sens dubte ets un privilegiat per haver presenciat una victòria nostra a aquell horrible camp. Jo he anat a veure quatre o cinc derbies a la "gibrella" i, per desgràcia, mai no hem pogut endur-nos hi un trist punt. Aquella tarda de 1982, jo em dirigia amb un grup d´amics a una discoteca de Vilafranca del Penedès i dins del cotxe vaig poder sentir els gols per la ràdio. Ja et pots imaginar els meus crits d´alegria. Em sembla que en partit de Lliga només hem pogut guanyar-hi un parell de vegades. Les mateixes que Copes conquerides en vida nostra. Ja vindran temps millors. Potser aquest any? Una abraçada perico. VL´E!
 
   
  aston martin
Data: 12/04/2007 00:00
divertidíssim.veig que la prensa culé(o sigui tota...)no ha canviat en 25 anys:segueix publicant les mateixes xorrades,i ho seguirà fent ad eternum...este any si!!!0-2 i els fotem la lliga.com molaria!!!
 
   
  xavipericu
Data: 11/04/2007 00:00
Recuerdo ese partido, pero es muy lejano. Este año toca ganar y dejarles sin liga. Y al día siguiente todos con la camiseta del Espanyol a hacer el vermutito... jejejeje!!! SEMPRE ESPANYOL!!!
 
   
  oriol
Data: 11/04/2007 00:00
Tuve el honor de presenciar en directo el partido en el gol de la Travesera de Las Corts (allí marcaron Urbano y Lauridsen els 0-1 y el 0- 2). NO HAY SENSACION MEJOR. NO LO DUDEIS. Tenía 22 años y todo el mundo daba por campeón al Barça y la afición esperaba ya el M´82. Salí corriendo del campo para poder gritar por las calles. Allí tenía miedo de hacerlo. No pense que tardaríamos tanto en volver a repetir la hazaña. A ver si toca esta vez. Para el recuerdo el partidazo de URBANO (le valió su fichaje por el Barça) y el de la pareja de centrales (CANITO y MIGUEL ANGEL). Hoy tengo ya 47 años, y medio siglo después aún no he podido olvidar aquellas sensaciones. ME SIENTO UN PRIVILEGIADO. No todos los días se ve ganar al Espanyol en el Nou Camp. QUE GRANDE ES SER PERICO ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
 
   
  Màgic Jordi
Data: 10/04/2007 00:00
Gràcies per una nova entrega, magnífica com sempre, dels amics Xavi i Jordi. Fa uns dies que penso que aquest any, oimés després d´haver certificat la nostra permanència, la situació pot ser semblant a la d´aquell any. Estem molt forts a domicili (com deia aleshores en Meler) i el Barça segurament s´estarà jugant la lliga. Seria magnífic poder-los tornar la ********da d el´any passat a la mateixa jornada 37. Una abraçada als autors. SALUT I ESPANYOL !!!
 
   
  dani
Data: 10/04/2007 00:00
Felicitats per la feina, però realment aquest partit jo ja l´he començat a odiar, ja que en les prèvies sempre surten aquestes imatges i és que ja tenim les bodes de plata sense guanyar- los allà i ja cansa, vull veure unes altres imatges on l´Espanyol surt victoriòs del Orinal, avia´m si aquesta temporada és la bona.
 
   
  psikokilla
Data: 10/04/2007 00:00
El SPORC es lo único que no ha cambiado.
 
Mostra tots els comentaris
1 | 2 | 3

 


Per a enviar un comentari cal estar registrat. Clica aqui per registrar-te

Introdueixi el comentari que vulguis fer:

* Usuari:
* Contrasenya:
* Comentari:
(*) Camp obligatori

Tot i que els administradors i moderadors d'aquests fòrums faran tot el possible per esborrar qualsevol comentari qüestionable tan aviat com els sigui possible, és impossible revisar tots els missatges. Per tant vostè accepta que tots els missatges publicats en aquests fòrums expressen les opinions dels seus autors i no la dels administradors, moderadors o el webmaster (excepte en missatges publicats per ells mateixos) per la qual cosa no se'ls considerarà legalment responsables.

Vostè està d'acord en no publicar material abusiu, obscè, vulgar, d'odi, amenaçador, orientat sexualment, o cap altre que d'alguna forma violi les lleis vigents. Si publiqués material d'aquesta índole el seu compte d'accés al fòrum serà cancel·lada i el seu proveïdor d'accés a internet serà informat. L'adreça IP de tots els missatges és guardada per a ajudar a complir aquestes normes.

Vostè està d'acord que el webmaster, administrador i moderadors d'aquest fòrum tenen el dret d'esborrar, editar, moure o tancar qualsevol tema en qualsevol moment si ho consideren convenient.

Al registrar-se vostè acceptarà totes aquestes condicions.


 15/01/2008 LA GIRA POR SUDAMERICA DEL ESPANYOL Y EL AT. MADRID EN 1935
 08/11/2007 UN NEN ANOMENAT RICARDO ZAMORA SE´N VA DE FARRA PER MADRID, 2ª PART
 18/10/2007 UN NEN ANOMENAT RICARDO ZAMORA SE´N VA DE FARRA PER MADRID, 1ª PART
 06/07/2007 UN ALTRE ANY D´HISTÒRIES BLANC I BLAVES EN IMATGES
 11/06/2007 LA COLLA DE LAS PALOMAS
 24/04/2007 1982, LA DARRERA CONQUESTA DEL CAMP NOU, 2ª PART. EL PARTIT
 07/03/2007 REBELS AMB CAUSA
 12/02/2007 LA SOTA DE BASTOS
 29/01/2007 1953: LA TARDANA CELEBRACIÓ DE LES NOCES D´OR
 11/12/2006 EL DERBI DE LA XAVALLA
1 | 2 | 3 | 4
 

Comunicats del grup

PROJECCIÓ EN 3D DE LA UBICACIÓ DE LA CURVA A CORNELLÀ-PRAT

QUINA VALORACIÓ FAS DE LA TASCA DE PACO HERRERA AL FRONT DE L´ÀREA ESPORTIVA?

Espanyol 3.0

GESTIONAR EL ÉXITO

Oriol Pagés

LA GRAVE LESIÓN DE FAURA

Veure-les totes!

Quants punts creus que serà capaç de sumar l´Espanyol en els tres partits que resten de temporada?


       

Totes les enquestes

  © Pericos Online.com és un portal de Pol Produccions | Avís legal | Publicitat | Contacte Disseny web