La solitud del perico i el volar en companyia
Tres avisos i un naufragi
Pals a dojo
El futur
La immensa tonteria de fent-s'hi mala sang
Juguetes rotos
Los músicos de Bremen
Premisa: es sólo un cuento




dilluns 12 de Maig de 2008
REBELS AMB CAUSA
07/03/2007
Sovint quan parlem del passat tendim a crear-ne un embolcall d´idealització que pot dur-nos a certa dosi d´engany: que els jugadors ho donaven sempre tot pel seu club, que el monetarisme encara no havia acabat amb el romanticisme al món del futbol, que el més important era la defensa d´uns colors de club… quan en realitat, la mercantilització del futbol des-de fa ja moltes dècades no deixa de ser un generador d´ingressos on lògicament els jugadors lògicament volen rebre la seva part compensatòria.

I així, ens trobem que en totes les èpoques han hagut discrepàncies entre clubs i jugadors, actes d´indisciplina, rebequeries, conductes més o menys justificables… A l´Espanyol no hem estat pas excepció: a les més actuals manifestacions de saudade dels jugadors brasilers, hi podríem afegir les sospitoses dificultats del pirata Gabriel Jorge a l´hora de cordar-se les botes, si no se l´incentivava amb bitllets de mil entregats bitllo bitllo al mateix vestidor, o quan Josep Bonastre es negava taxativament a jugar si li coincidia partit amb un acte del Frente de Juventudes, fins i tot recordem les imputacions de certa persistent indolència de l´equip que va protagonitzar el primer descens del club a segona divisió…

I d´aquestes acusacions d´indisciplina no és deslliuren ni els més grans jugadors, els que han donat moments de gran glòria al club, que també han protagonitzat moments en que s´han vist afectats per aquest tipus de polèmiques. I buscant, buscant, arribaríem a un cas que probablement va ser pioner en el futbol espanyol: que es declarés públicament el rebel•lia a mitja columna vertebral de l´equip, i que es fes d´una manera que avui titllaríem com a mínim de poc elegant. Parlarem avui d´aquest curiós i poc conegut affaire que va tenir lloc la pretemporada de l´any 1949, i que va tenir per protagonistes a cinc dels jugadors més mítics del nostre club, a saber, Artigas, Celma, Veloy, Parra i Rosendo Hernández. I veurem que no sempre les coses som com semblen, i que cal conèixer totes les versions d´una història per tal de jutjar-la amb propietat.


La notícia del que va succeir a Sarrià va ocupar la portada d´alguns diaris barcelonins.

28 d´agost, any 1949. Resten 8 dies per a que s´inicïi la competició de lliga. Sarrià viu un partit amistós, la darrera prova abans del començament de la temporada. La feblesa del rival, el Badalona, i la complicada climatologia en forma de xàfecs tempestuosos fan que l´entrada a la Manigua sigui mínima. Es preveia una tarda sense gaires emocions, però alguna cosa cridà de seguida l´atenció del públic, i ho fa en forma de pissarra que començava a recórrer en mans d´un empleat del club la banda del terreny de joc. De què es podia tractar? Doncs ni més ni menys que d´un missatge on la directiva del club optava per fer pública una guerra interna que el soci i afeccionat perico desconeixia totalment:

“Se advierte al público que los jugadores Parra, Artigas, Celma y Veloy no toman parte de este partido por haberse negado a jugar. Firmado, la Junta Directiva”.


La peculiar pissarra.


El més greu del cas és que els cinc (els quatre esmentats més Hernández) eren presents a l´estadi presenciant el partit i el públic, lògicament, va començar a murmurar contra els rebels. Al terreny de joc, aprofitant-se de la poca entitat dels badalonins, la part de l´Espanyol no declarat en rebel•lia dominava a plaer, i anaven caient els gols al nostre favor: un, dos, tres… així fins a cinc, que van fer que un dels presents a tribuna cridés a la cara dels jugadors, corejat per la resta de pericos presents:

“¡No os necesitamos para nada!”


Rosendo Hernández, vestit de carrer, observa discretament com es desenvolupa el joc.

Evidentment, aquesta frase, fruit de l´enrabiada i del desconeixement de les raons que van dur als jugadors a declarar-se en rebel•lia, era una falsedat palmària. Si que necessitàvem aquell poker d´asos, només calia veure com analitzava la premsa barcelonina el paper d´aquests puntals de l´equip:

“Artigas, cuya carrera ascendiente vistiendo la camiseta españolista fue una de las notas destacadas de la pasada temporada, también se resiste a jugar mientras no se solucione el asunto de los cinco rebeldes.

¿Podrá volar muy lejos el Español sin sus dos medios volantes Celma y Veloy? Ésta es la pregunta que se hacen todos sus simpatizantes en este momento en que ambos están a punto de ser declarados en rebeldía. También Celma “se hizo” en el Tarrasa, mientras que Veloy empezó a despuntar en La Coruña.

Parra, una de las más auténticas revelaciones de nuestro fútbol. En una temporada, del anonimato al primer plano. Lo fichó el Español procedente del Tarrasa. Es uno de los cinco rebeldes.

El caso de Hernández es “especial”. A punto de ir al Barcelona y con la promesa de que su fichaje sería realidad… se encontró compuesto y sin novia. Oficialmente, Hernández no juega porque tiene un esguince. Pero aquí, la procesión va por dentro… y no nos sorprendería que Hernández confiara aún en jugar esta temporada con el Barcelona”.




Vet aquí que el que majoritàriament desconeixia la gent, era el motiu d´aquesta negativa a saltar al terreny de joc. Un any abans, en ple 1948, va desfermar-se al futbol espanyol una agra polèmica, fruit d´una situació certament anòmala. Molts jugadors que havien estat fitxats d´equips de categories inferiors acostumaven a signar els seus contractes federatius en blanc, delirosos per jugar en un equip de primera línia, donant-se el cas de que s´establien unes diferències salarials veritablement escandaloses dins d´una mateixa plantilla. La Federació, conscient d´aquesta situació injusta, va decidir que en el termini d´un any tots els futbolistes afectats per aquest tema finalitzaven la relació contractual amb els seus equips. I aquest fi de contracte tenia lloc aquell estiu de 1949, en que evidentment s´havien de renegociar els lligams equip-jugador. I com que a l´Espanyol no s´acceptava aquesta mida federativa, que afectava precisament als jugadors més sacrificats i brillants l´anterior temporada, que havien de veure com altres jugadors vinguts com a fallides estrelles s´en duien uns sous molt millors que els seus, els interessats van decidir no disputar cap més partit amb la samarreta blanc i blava fins que es renegociés el seu sou. Malgrat tot, els directius del club presents a Sarrià el dia d´autos també van donar la seva versió dels fets:




“En el Español se guarda silencio sobre los “rebeldes” de Sarriá. Ausentes el presidente y el vicepresidente, se aguarda su llegada para tomar importantes decisiones al respecto. Hemos podido, pero, localizar telefónicamente a un directivo, que nos ruega el incógnito en razón de las ausencias citadas. Su punto de vista es, pues, meramente particular:

-Lo que yo no comprendo –nos dice- al paso que van las cosas, es que valor tienen la firma de un jugador de fútbol. Ellos estampan alegremente sus rúbricas a los pies de los contratos que pueden estudiar a fondo, cobran sus billetes y si al otro año les parece que quieren cobrar más… se colocan en rebeldía. ¿Qué pasaría si un club, cuando un jugador no rinde, pese a tenerle firmado contrato, se declarase en “rebeldía” y lo pusiese de patitas en la calle, sin indemnizarlo? En los casos concretos de Parra, Celma, Veloy y Artigas, el Español no ha podido portarse mejor. Tenía perfecto derecho a firmarles contrato por cinco años cuando la Nacional dispuso la modificación de los célebres “contratos en blanco”. Dejamos la cosa en tres años, a fin de que la temporada 1950-51 pudiesen cotizar una gran ficha. Se les aumentó el sueldo, se acordó pagarles una cantidad anual con la que estuvieron de acuerdo. Todos ellos aceptaron estas condiciones y firmaron… Pero, por lo visto, la firma de un profesional del fútbol no tiene valor. Es papel mojado. Creo que la federación debe intervenir seriamente, ya que de cundir el mal ejemplo las rebeldías serán fruta de cada temporada…”.


Afortunadament, la capacitat de convicció i negociació del president Paco Sáenz i del vice-president Lluís Trias de Bes van revelar-se com a excepcionals, perquè al primer partit de lliga, disputat el 4 de setembre a Sarrià contra la Real Sociedad, Parra, Veloy i Artigas van ser de la partida inicial, i els altres dos rebels, amb o sense causa, van incorporar-se les següents jornades sense cap més contratemps, però amb una bona història que explicar: el dia en que l´Espanyol els va declarar públicament en rebel•lia, i de tràngol que van viure quan la seva pròpia afició va girar-se en contra seva en ser informada des-del mateix terreny de joc de la seva negativa a saltar a la gespa del vell camp de Sarrià.


Jordi Puyaltó & Xavier Boró
historiesblanciblaves@gmail.com


Articles publicats fins el dia d´avui:
• La Peña Ibérica
• Ricardo Saprissa
• Sarrià, 74 anys d´història i 7 a la memòria
• Ricardo Zamora, el Divino, 1ª part
• Ricardo Zamora, el Divino, 2ª part
• Júpiter i Espanyol, dues històries de política i futbol
• La muntanya maleida
• Alberto Martorell Otzet
• La final que mai no va existir
• Pasabalón
• Espanyol i República, 1ª part. 1931-1936
• Espanyol i República, 2ª part. La Guerra Civil
• Espanyol i atletisme, 1ª part. Els pioners
• Espanyol i atletisme, 2ª part. Glòria i desaparició
• Julián Arcas, 1ª part. De la Penya Tarzán al mític 15 d´abril
• Julián Arcas, 2ª part. De l´aposta del Bar Armengol a la catàstrofe de Zorrilla
• Colors de club
• Pomés, una vida de pel•lícula, 1ª part
• Pomés, una vida de pel•lícula, 2ª part
• Anex fotogràfic; la col•lecció Barris, 1ª part
• Anex fotogràfic; la col•lecció Barris, 2ª part
• Campions a Madrid! La final de la calor
• Mestalla 1929: la final de l´aigua
• Un any d´històries blanc-i-blaves en imatges
• Ricardo Teruel, 1ª part. Del camp del Sidral a l´estadi de San Siro
• Ricardo Teruel, 2ª part. L´hora del comiat
• La secció femenina de basquetbol. 1940-45
• El romance del Español
• La final catalana de 1957, 1ª part. D´uns lleons de “copa” caiguda a la batalla de Mestalla
• La final catalana de 1957, 2ª part. La falta que Zariquiegui no va voler veure
• Alberto Pizzinato: el fichaje más increíble de la historia del Espanyol
• El derbi de la xavalla
• 1953: la tardana celebració de les noces d´or
• La sota de bastos

<< Tornar Fer comentari 2202 | 9 | Imprimir | Enviar


Mostra tots els comentaris
1

   
  Anton Piru Lero
Data: 14/03/2007 00:00
Hace tiempo que pienso en hacer una penya perica de los que ya hemos cumplido los 60. Por dos motivos: 1) Para poder recordar juntos y homenajear a jugadores de nuestra edad. 2) Para de vez en cuanto poner cordura a nuestros directivos y aconsejar desde la experiencia.
 
   
  Anton Piru Lero
Data: 12/03/2007 00:00
Para ser agradecidos, creo que deberíamos hacer una cena-homenaje a los jugadores de antes de los años 50 ( los que estén vivos). De aquel equipo Domingo, Argilés, Parra, Catà, Bolinches, Artigas, Arcas, Marcet, Mauri, Piquin y Egea, me encantaría poder hacerles un homenaje. Son muchos recuerdos...
 
   
  Manigüero
Data: 12/03/2007 00:00
Boró, no cabe agradecer mi modesta aportación en autentificar la historia de nuestro Club, es mi obligación como perico de pro. En cuanto a lo que pide el dinámico Piru Lero, desgraciadamente eso ya es imposible, porque los Argilés, Catá, Arcas y Mauri seguro que no podrían participar.
 
   
  Teruel Kriakuervo
Data: 12/03/2007 00:00
Fantastic article com sempre. El sopar-homenatge referent als "vells" jugadors, podriem fer tambe un dels fills, nets...segur que hi hauria histories increibles i una bona font d´informació pels mestres Boró & Puyaltó. Una abraçada!
 
   
  Alfred Puig
Data: 10/03/2007 00:00
Sou un pou de sabiduria i de constancia en la recerca i documentació de totes aquestes histories periques.Nomès de pensar la feinada que us porta ja es d´admirar, pero a sobre, la redacció es impecable.Us mereixeu mès reconeixement públic i una secció fixe a pericosonline.tv.Moltes gràcies
 
   
  Manigüero
Data: 10/03/2007 00:00
Sois la repera Puyaltó&Boró buscando en el baul de los recuerdos. Ese día estuve yo en aquellas vetustas gradas de un Sarriá "de antes de la Guerra",con 21 añitos recién cumplidos. Acudí al amistoso inaugural de temporada acompañado de tres hermanos, Julio, Rafa y Quique con un apellido ilustre, Perez de Rozas, ¿os suena?, sí los todavía entonces futuros tios de ese furibundo Emilio Pérez de Rozas actual de divisa blaugrana, todas estas tan personales circunstancias recordados sin mayor trascendencia. Volviendo al relato que motiva esta mi coletilla especial quisiera añadirles a los historiadores Puyaltó y Boró, algo que por su mayor juventud quizá no hayan podido escuchar en alguna "radio macuto" actual, y es que al día siguiente del quintuple plante, hubo una madre, la del futuro internacional Parra, que viajaba desde Tarrasa a Barcelona para personarse en las oficinas del Club situadas sobre el famoso Café Tostadero (por sus diarios cafés-concierto), para pedir perdón a la directiva españolista por el proceder de su desagradecido hijo hacíua quienes le habían catapultado hacia su ya inminente pero segura internacionalidad. Un bonito gesto de desagravio que no hemos visto ni oido se repitiera en el transcurso de estos más cien años de historia perica. Como contrapunto a dicho gesto, conviene recordar que Parra tuvo una muy triste salida del Club, sin homenaje- beneficio alguno, para recalar en un modestísimo Cartagena.
 
   
  X.Boró
Data: 10/03/2007 00:00
Que guinda tan bien puesta la tuya, Manigüero, que gustazo leerla de quien fue testigo de excepción de la "jugada". Muchísimas gracias.
 
   
  aston martin
Data: 07/03/2007 00:00
un article deliciós.quan mires la pàgina del diari de l´época,els comentaris sobre la notícia,veus com ha canviat l´estil de la prensa esportiva.fa enveja veure com utilitzaven l´idioma fa 60 anys per tractar una cosa tan intrascendent com el futbol.si mires qualsevol diari esportiu d´ara...son pamflets dirigits per hooligans.respecte a la notícia és curiós veure que la història es repeteix una volta,i altra,i altra...
 
   
  Sticksea
Data: 07/03/2007 00:00
"Panflets dirigits per hooligans"... quanta rao tens, Aston Martin. Un altre article fantàstic, digne de pregunta del Periconcurs...;-) Felicitats una vegada mes al gran tàndem Boró- Puyaltó.
 
Mostra tots els comentaris
1

 


Per a enviar un comentari cal estar registrat. Clica aqui per registrar-te

Introdueixi el comentari que vulguis fer:

* Usuari:
* Contrasenya:
* Comentari:
(*) Camp obligatori

Tot i que els administradors i moderadors d'aquests fòrums faran tot el possible per esborrar qualsevol comentari qüestionable tan aviat com els sigui possible, és impossible revisar tots els missatges. Per tant vostè accepta que tots els missatges publicats en aquests fòrums expressen les opinions dels seus autors i no la dels administradors, moderadors o el webmaster (excepte en missatges publicats per ells mateixos) per la qual cosa no se'ls considerarà legalment responsables.

Vostè està d'acord en no publicar material abusiu, obscè, vulgar, d'odi, amenaçador, orientat sexualment, o cap altre que d'alguna forma violi les lleis vigents. Si publiqués material d'aquesta índole el seu compte d'accés al fòrum serà cancel·lada i el seu proveïdor d'accés a internet serà informat. L'adreça IP de tots els missatges és guardada per a ajudar a complir aquestes normes.

Vostè està d'acord que el webmaster, administrador i moderadors d'aquest fòrum tenen el dret d'esborrar, editar, moure o tancar qualsevol tema en qualsevol moment si ho consideren convenient.

Al registrar-se vostè acceptarà totes aquestes condicions.


 15/01/2008 LA GIRA POR SUDAMERICA DEL ESPANYOL Y EL AT. MADRID EN 1935
 08/11/2007 UN NEN ANOMENAT RICARDO ZAMORA SE´N VA DE FARRA PER MADRID, 2ª PART
 18/10/2007 UN NEN ANOMENAT RICARDO ZAMORA SE´N VA DE FARRA PER MADRID, 1ª PART
 06/07/2007 UN ALTRE ANY D´HISTÒRIES BLANC I BLAVES EN IMATGES
 11/06/2007 LA COLLA DE LAS PALOMAS
 24/04/2007 1982, LA DARRERA CONQUESTA DEL CAMP NOU, 2ª PART. EL PARTIT
 09/04/2007 1982, LA DARRERA CONQUESTA DEL CAMP NOU, 1ª PART. L´AVANTMATX
 12/02/2007 LA SOTA DE BASTOS
 29/01/2007 1953: LA TARDANA CELEBRACIÓ DE LES NOCES D´OR
 11/12/2006 EL DERBI DE LA XAVALLA
1 | 2 | 3 | 4
 

Agenda d´activitats

XVIII APLEC DE PENYES DEL RCD ESPANYOL

Comunicats del grup

PROJECCIÓ EN 3D DE LA UBICACIÓ DE LA CURVA A CORNELLÀ-PRAT

QUINA VALORACIÓ FAS DE LA TASCA DE PACO HERRERA AL FRONT DE L´ÀREA ESPORTIVA?

Espanyol 3.0

GESTIONAR EL ÉXITO

Oriol Pagés

LA GRAVE LESIÓN DE FAURA

Veure-les totes!
No hi ha cap enquesta
  © Pericos Online.com és un portal de Pol Produccions | Avís legal | Publicitat | Contacte Disseny web