|
ESPANYOL-BARÇA, ALGUNA COSA MÉS QUE UNA RIVALITAT ESPORTIVA?
23/09/2008
Jo sóc dels que pensen que per ser un bon perico s'ha de ser anti-culer. No pots estimar dos clubs alhora tan diferents i amb tanta rivalitat entre ells. Una rivalitat que s'ha forjat amb el pas de la història i que per nosaltres, els pericos, té molta importància. El cert és, però, que els aficionats culés, majoritàriament, no veuen una gran rivalitat amb l'Espanyol en comparació amb el Madrid. I això és molt probablement degut a que els mitjans de comunicació han volgut enfrontar sempre el club veí amb el Real Madrid per temes polítics més que no pas esportius. I precisament també a conseqüència del tracte rebut pels mitjans i també de les institucions hem augmentat el nostre odi al nostre màxim rival. Un odi que indubtablement crec que no ha de passar mai a la violència ni les agressions personals però que hi ha de ser i és bo que hi sigui contra un club que es creu el representant de Catalunya i barreja la política amb el futbol constantment. Per tant, guanyar el derbi és sempre molt important. Esperem que dissabte els nostres jugadors ho donin tot sobre el terreny de joc per aconseguir-ho. Visca l'Espanyol! Albert Mercader. Estudiant.
Es evidente que el derby en Barcelona es algo más que una rivalidad deportiva. Partiendo de la base que no es un derby en igualdad de condiciones, y no me refiero estrictamente a las deportivas, ha servido que para los pericos ganar este partido sea una auténtica gesta. El Espanyol ha sido históricamente un club maltratado en todos los aspectos en la ciudad de Barcelona, así como por parte de los medios de comunicación, solo por estar a la sombra, compartiendo ciudad con el club de origen suizo. El Bar$a, es un club que ha vivido y vive de convertir el deporte en política, han querido que solo exista un club en Catalunya, y el Espanyol ha sido siempre una molestia. Son numerosas las ocasiones en las que se ha visto los hilos que han tejido los juegos sucios cuando el Espanyol ha tenido opciones de crecer más de lo que ellos tenían previsto, y siempre han utilizado su inmenso poder para hacer todo el daño que han podido sobre nuestro club. No podemos vivirlo de forma similar. Para que pudiera vivirse de forma similar tendrían que suceder muchas cosas que no ocurrirán jamás. Y lo que todavía no saben, o no se quieren dar cuenta, es que cuanto más nos desprecian, ningunean, sabotean, etc más y más placer sentimos los pericos cuando conseguimos ganarles. No son solo tres puntos, probablemente, en según que años, los tres puntos sea lo de menos. A nosotros nos puede llenar más ver las caras de algunos presentadores de tv3, o escuchar algunos programas radiofónicos por la noche, leer prensa deportiva de esta ciudad (la misma que dice que hace lo que hace por audiencia y luego tacha a los jugadores de mercenarios), o simplemente acordarnos de algún cuñado, primo, compañero de trabajo y demás... Desde luego, esa sensación no se puede pagar con dinero. Y es la que ellos se perderán, porque no podrán sentirlo nunca. José Antonio Meca.
No fa gaires anys, quan arribava aquest partit, em posava un xic nerviós. Dies abans ja es dibuixaven al meu processador mental unes jugades extraordinàries dels nostres jugadors, uns marcadors espectaculars a favor nostre i tot un recull de grolleries i botifarres d'ou que hauria de dirigir cap a l'equip rival. Doncs bé, el dia del partit, amb el cor bategant-me a un ritme exagerat, me'n adonava que la realitat, moltes vegades, és cruel. Parlo del derbi a casa, a Sarrià i a Montjuïc, perquè el que es juga al camp d'ells no deixa de ser, habitualment, un acte benèfic per part de l'Espanyol a favor dels orfes de la Guerra dels Segadors. A dia d'avui, possiblement per raó dels meus anys, m'ho acabo prenent amb una parsimònia que m'espanta. No em reconec. Serà també perquè vaig al futbol amb els meus fills menors d'edat. No ho sé. Ja no sento aquella picor al clatell quan s'acosta l'hora de rebre'ls al nostre camp. Aquell gust amarg a la gola quan veia les primeres samarretes blaugranes passejant, amb confiança burgesa, per Sarrià i me'n recordava de les hòsties donades i rebudes al pati de l'escola per ser de l'Espanyol. Aquell no sé què que em feia acabar afònic desprès d'animar com un boig als meus i d'escridassar a les figures dels avui voltors de l' Unicef ... què hipòcrites que són! Així doncs, puc pensar que se m'ha refredat l'ànima de combat. És cert que desitjo que perdin sempre, que soc simpatitzant del Milan des.de que els hi va clavar quatre a Atenes (glòria a Desailly i Savicevic) i que escolto amb passió les consideracions del senyor Puyal desprès d'una derrota dels seus. Però ja no és el mateix. En qualsevol cas, bé farien els prescriptors de ambients de no escalfar-me gaire perquè són molts anys de rivalitat i d'anar empassant-se gripaus. I és que si en punxen, em pareix que em trobaran, com sempre, al costat dels meus colors per a vèncer les forces suïsses de l'infern. Roman Escuer. Soci nº 1831 i vice-president de l'APMAE.
El derbi és molt més que un simple partit on estan tres punts en joc, un derbi barceloní és el "súmmum" dels partits que es poden jugar a Catalunya, i des de la part que ens toca i sincerament crec que qualsevol aficionat al futbol ho creu així, un derbi des de la perspectiva del camp de l'Espanyol, és "més" derbi que un que es juga al Camp Nou. Avui dia a l'Olímpic, i esperem que el dia de demà a Cornellà/El Prat, el derbi contra el Barça significa per l'aficionat perico el partit més important de la temporada i sobretot el partit contra el màxim rival de la nostra estimada entitat, és un dia especial amb una atmosfera i un ambient també especials i la gent que anem a l'estadi ens mirem dient tots el mateix, "aquest any guanyarem!" A més sembla que el Barça pot guanyar en qualseol circumstància a l'Espanyol, en canvi l'Espanyol ha de fer un partidàs per a poder doblegar als culés. És l'hora de posar la primera pedreta per a poder canviar aquest fet, l'Espanyol pot i ha de jugar sense complexes, ensenyant la seva millor cara al mateix temps que la gent que tenim la sort d'anar a l'estadi animem a l'equip fins al final. Dóno el punt final a aquest text amb una de les frases que la corba jove cantava amb més ganes dissabte: "El sábado que viene, culé prepárate!". Endavant Espanyol!! Rubén Temporal Bautista, soci 23.598 del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
A voltes he tingut la sensació que la rivalitat Espanyol-Barça era unidireccional. Només de nosaltres cap a ells. Però amb el temps m'he adonat de que això respon a la seva política monolítica. Si al país només existeixen ells, llavors no hi ha ningú amb qui rivalitzar. Simple i pla. Enterrant la rivalitat ens esborren del mapa.
Fer brillar aquesta rivalitat en aquests temps es complicat doncs estem molt lluny en quant a pressupost i conseqüentment en quant a objectius esportius, o sigui que per aquí poca cosa podem fer. Per tant a la curta només ens queda el derby. Es la nostra única arma directa contra l'Imperi Basileu. Estem en el camí ja que portem 4 derbies seguits sense perdre però no ens hem de descuidar i hem de continuar així. Especialment a casa. Prohibit perdre i empatar només de tant en tant. Es inadmissible que un perico, com ara jo mateix que em vaig fer soci al 1990, trigui 6 anys en veure el seu equip guanyar un derby, o que en 18 anys de soci només hagi vist guanyar el seu equip 3 derbies (per 22 victòries de l'etern rival i 9 empats). Ja ni parlo de la ratxa d'anys sense guanyar a "Little Switzerland" que frega el desafiament directe a la llei de la probabilitat i que fa que els més joves de la casa encara no sàpiguen que es sent en fer-ho (i aquí està inclòs un servidor que ja no es tant jove per cert).
Així doncs, al menys a casa, es la nostra feina (d'afeccionats, directius i jugadors) fer ben notòria aquesta rivalitat. L'afecció, si es preua d'anomenar-se així a si mateixa, ha de proporcionar una molt bona entrada i un ambient el més infernal possible (això serà encara més important un cop a Cornellà-El Prat), especialment si el partit es televisat en obert. La directiva ha de facilitar-li la feina a l'afició el màxim possible (descomptes, promocions, banderetes, mosaics...). I per últim els jugadors s'han de mentalitzar de la importància que te aquest partit per l'entitat i deixar-ho tot sobre el camp.
La guerra està fotuda de guanyar ara per ara però al menys que quan trepitgin casa nostra en surtin escaldats estil romans vs els gals als còmics d'Asterix. Donem una raó als nens d'arreu de Catalunya (o inclús d'Espanya) per acabar de decidir-se a ser diferents. Guanyem el derby. Jordi Guillén.
Un derbi ha de ser el que és, un esdeveniment esportiu, on tothom hi pugui anar, sense problemes, gaudir d'un espectacle futbolístic, i al dia següent a l'escola, a la universitat o al treball, poder discutir amistosament amb els companys com ha anat el partit, i si el nostre equip ha estat millor, pitjor, o si els arbitres sempre ajuden l'altre. Això no es més que un somni..... Per desgràcia sempre hi ha uns beneïts que espatllen un dia de festa esportiva, i creuen que hi ha quelcom més que la rivalitat esportiva. Com tothom vull que sempre perdi el Barza, però mai odiaria a un persona que sigui culé, perquè té el mateix dret a ser d'un equip com d'un altre. El problema no son els afeccionats, es la forma de dirigir el club els que manen, els que volen que el club sigui com un gran monopoli, que els nens i nenes, només puguin escollir un club. Aquest es el problema. Però si lliurement, escullen un altre club que no sigui el nostre, tenen el meu respecte. El problema arriba quan un club posa per davant la política, es normal que passin aquestes coses. Quan un club, desprestigia l' altre, es normal que passin aquestes coses. Quan un club es creu l' eix de l'univers, es normal que passin aquestes coses. Quan un club, sistemàticament, insulta a l'altre, es normal que passin aquestes coses. El que hem de fer els pericos es deixar de banda els imbècils que volen espatllar el futbol, i disfrutar d'un partidàs, amb tensió i ganes de vencer, però amb esportivitat i respecte, encara que desitgem el pitjor pel nostre rival. Santi Dominguez Garcia. Anti-cule, però amb respecte.
|
|
A Román ESCUER,
Hostias? en el patio? a tí solo? y a mí que tio ... 2 contra todos vaya panda (Oltra, Adell, Rey, ....). Tu y yó allí con 2 cojones defendiendo a los nuestros. Pero aquellos "cules" eran diferentes, eran y son amigos -tenemos casi 48 años- y los recuerdos de aquella epoca son entrañables.
Jamás tuvimos el odio que nos tenemos los unos a los otros ahora, el sábado se acabó la rivalidad y se pasó al odio a lo bestia.
Lastima que nuestros hijos no puedan revivir nuestras sensaciones.
Un abrazo, |
| |
|
|
No, desgraciadamente no estaba en Montjuïc sino en un bar repleto de culerdos con mi bufanda del Español, gritándole a una pantalla indignado por el atraco y por los hijos de puta de los boixos. No lloré de rabia xk hubiese sido darles ese placer a los culés alli presentes...
En fin, sabed que como yo hay alguno por aqui, un dia un hombre mayor en una moto paró al lado de mi coche, bajé la ventanilla y me dijo que era perico hasta la muerte como yo, se puso el casco y arrancó...Habia visto la bufanda en mi coche...jeje.
Y aunque no guste a muchos de los pericos de por aqui, amigos mios merengones tienen al Español en un altar, y lo quieren casi tanto como a su primer equipo...
Solo lo comento por todo aquello que he leido de "Farsa y Madriz la misma mierda es". Es totalmente normal la reacción de algunos pericos, pero no creo ni por asomo que sea lo mismo...
Ya sabeis, el enemigo de mi enemigo es mi amigo que dijo alguno...
Visca l'Espanyol! |
| |
|
|
AlicantinoPerico,me quito el sombrero ante ti.De verdad,no sabes lo que por aqui significa leer a pericos como tú.Nos demuestra a todos que el Espanyol es aún más grande de lo que nos podemos imaginar.No sé si estarás esta noche en el estadio,pero si no es así,te aseguro que hoy voy a animar por ti y por mí.VISCA L´ESPANYOL,VIVA LOS PERICOS QUE ESTÁN LEJOS!!!HAY QUE GANAR A LA CHUSMA!!!A POR ELLOS,JODER!!! |
| |
|
|
Estoy con eltorero, añoro la tele en blanco y negro con dos canales, los coches de antes, ese Renault 4 latas, ufff, ya no se fabrican automóviles así, y ¿qué me decís del pan? antes se podía comer pan bueno de cualquier panadería, ¡ahora todo sabe a plástico!. Lo mismo pasa con internet, antes la comunicación era mucho mejor, nos enviábamos palomas mensajeras y no e-mails de esos. |
| |
|
|
Que sepan todos los pericos de Catalunya que no están solos.
Para contestar a la pregunta, de que es un Espanyol-Farsa contaré mi historia.
Soy un chaval de 20 años, alicantino nacido en familia valencianista.
Con 2 años me regalaron la camiseta del Valencia, y como siempre cuenta mi padre la rechacé...
El futuro estaba escrito para mi. Madridista desde temprano, no por el Madrid sino por anti-culé.
Poco a poco conforme fui creciendo, al lado de mis fotos de Mijatovic y de Luis Enrique con la nariz partida (bendito y odiado tassoti), fueron apareciendo bufandas, banderas y fotos de mi Español.
No soy catalán, pero me considero un perico más, sufro con mi Espanyol, más incluso que con el Madrid, equipo de mi infancia, con el que no dejo de simpatizar claro está.
Un buen perico siempre será anti-culé, y a veces un anti-culé como yo acabará convirtiéndose en perico.
A por ellos esta noche, y que sepais que no sólo en Barcelona hay Pericos!
Visca sempre l'Espanyol! |
| |
|
|
cuabdo escuchas comentarios del tipo "el diario deportivo del RCDE es la farola,el diario de los sin techo"...o "a vosotros os quedan dos años de vida,desapareceis",en el año 2001...o "ojalá os pongan una bomba en cornellà y se os hunda el campo,con vosotros dentro..."...o "es normal que os pongan por el 33,no interesais a nadie"...o "no sois catalanes.sois el madrid de catalunya"...y lindezas similares salidas del hocico de aficionados azulgranas,pues me doy cuenta de que no son rivales,son enemigos,son gente a la que odio con todas mis fuerzas.odio hasta a los infantiles del barsa,y a las madres de los infantiles,por traer semejante escoria al planeta...deberia ser rivalidad deportiva,con cachondeo y pique,pero esto se ha transformado en una cuestión de supervivencia.los que se adapten mejor al medio sobreviven con facilidad,y ahí llevamos ventaja,porque vivir en una atmosfera sin oxígeno que respirar,como llevamos haciendo unos cuantos lustros,te hace mucho mas fuerte...VISCA SEMPRE L'ESPANYOL!!! |
| |
|
|
Mi odio se centra contra la institución, no contra el equipo o contra sus aficionados. Es decir, quiero que cualquier sección del Barcelona pierda. El Hockey no me gusta, pero me alegra saber que han perdido. Respeto, también a los seguidores. En el fondo ellos son unas víctimas más del sistema montado. Todos somos unos ignorantes y si a cualquiera de nosotros, nuestra gente, nos explica cosas nos las creemos y actuamos en consecuencia. Además, no podemos reclamar la libertad de ser del Espanyol y criticar al que es del barcelona. Incluso, como dice alguno de vosotros, los verdugos la gran mayoría de veces no es el club son los medios de comunicación, los pseudo-periodistas, las instituciones públicas... Creo que la rivalidad es sana, siempre que no haya violencia por enmedio. Lo que me gustaría alguna vez es que concentrásemos nuestro odio sólo en los derbys. Nunca creceremos socialmente mientras que pensemos siempre en ellos, mientras que los tengamos presentes, mientras que nos fijemos en todo los que nos dicen y nos hacen. Una cosa que deberíamos aprender de ellos (posiblemente la única) es la de ignorarlos por completo y centrar nuestro odio en los partidos. |
| |
|
|
Perica sant cugat, estic totalment d'acord amb tu, però tambè es veritat que quan al nostre poble van fer el que van fer a la nova penya espanyolista, es força difìcil explicar als teus fills que de imbécils n'hi han a tota reu, i que consti que jo a les meves filles (ultrapericas) intento no transmetre odi mai ni al futbol ni a res a la vida, sigui com sigui que perdin fins i tot als entrenaments, Salut i Visca L'Espanyol !!!! |
| |
|
|
Hasta que no se estblezca la linea divisoria entre lo que es politica y lo que es futbol, tanto Espanyol como Barcelona seguiran politizadas, mis mejores amigos y amigas son del barcelona, pero allá donde voy se me respeta mucho a pesar de mi condición perica entre tanto culé, y de los niños que tengo varios, cada dia hay más chavales que se declaran pericos, ser perico no hay que ocultarlo a nadie, es una verdadera honra, al igual que creo que hay que respetar al culé. Lo importante seria que los politicos se pusieran a hacer politica, que buena falta hace, y los equipos se dedicaran a hacer futbol y olvidarse de catalanizarlo o de españolizarlo, cada uno a su papel, y no mezclar, nuestra bandera es la blanquiazul y nuestro escudo el que tenemos, luego ya cada uno que tenga la ideologia que le de la gana, creo que lo otro es mezclar cosas y lo que sale ya se ve que muy bueno no es. |
| |
|
|
Entre los pericos hay muchísima gente que confunde la velocidad con el tocino.Odian a ese club,cuando en lo que tendrían que cagarse es contra todo aquello que les permite hacer y deshacer a su antojo.Eso tiene solución,o tendrá solución,cuando aparezcan y podamos votar políticos que quieran cambiar la pena de país en la que se ha convertido nuestra Catalunya.Un país que sólo tiene un club "deportivo", un sólo idioma,etc... |
| |
|
|
|
| 8 
1 
07/11/2008
