Per mi la Lliga espanyola te una estructura ben definida en els últims anys. Hi ha més o menys 4-5 equips fixes a dalt. Aquests surten del grup de Madrid, Barça (aquest dos sempre hi son), Sevilla, València, Atlético, Vila-real i l´equip sorpresa de l'any en qüestió (el Racing l'any passat o l'Osasuna de la 05-06).

D'altra banda n'hi ha 3 o 4 ben avall. Aquests acostumen a sortir del grup de 2 dels 3 nou vinguts a la categoria (el Numancia sembla un fixe), algú que les va passar magres l'any anterior per mantenir-se (Osasuna?) i l'equip "decepció de l'any (els Saragossa, Reial Societat o Celta d'anys anteriors).

Els altres 11-13 equips estan al que diria la "classe mitjana de la lliga". Aquests equips estan molt i molt igualats i ocuparan mes o menys de la 6ª a la 16ª plaça. Es aquí on crec (i desitjo) estarem. En aquest grup la igualtat es tal que son les petites diferencies les que poden fer-te lluitar per la UEFA (6e) o per no baixar (16e). Aquestes petites diferencies es diuen ambició, coordinació, actitud, tàctica, estratègia, concentració, ambient, etc. Si aconseguim tindre altes dosis d'aquests ingredients al nostre brou crec que el nostre lloc serà del 6e al 10e si no podem tenir problemes.

L'equip que tenim està bé. Es un equip apanyadet i pot rutllar prou be. Els reforços no son caps cracks mundials però tots sumen i sembla que 4 o 5 seran titulars. En qualsevol cas hem de ser conscients que es una màquina nova amb un nou cap a bord i per tant lo lògic es que no estigui ben greixada del tot fins d'aquí un temps. Per això demano humilment des de aquesta tribuna que nosaltres aportem dos ingredients com son la comprensió i el recolzament (tornem a ser aquella afició magnífica?). Pot ser que no siguin els ingredients més importants per que el brou surti bo però si son el que acaba de donar-li aquell gust tant bo.... Com ho diria, un gust a... Glasgow.

Jordi Guillén. Soci del RCDE núm. 4781

Ferit encara per la pèssima segona part de la temporada anterior, em vaig proposar aquest estiu no endollar-me gaire amb l'equip. Tant se me'n feia que marxés en Riera. Que no passàrem d'un empat amb varis equips portuguesos i holandesos de nivell indefinit. Que, fins fa una setmana, la secretaria tècnica hagués signat quatre fitxatges, com a mínim, enigmàtics. Només m'interessava de debò que Kameni, el meu rei negre, no toqués el dos i que el nou Estadi tingués la imatge que té en aquests moments. Perquè, en realitat, i una vegada més, encetarem la temporada pregant a Sant Tomeu, patró de Ferreries, doni llarga protecció als isquios d'en Tamudo i, sobre tot, als bessons d'en De la Peña per evitar el giravolt del nerviosisme. Donant un cop d'ull al calendari se'n venen al damunt totes les pors i els forats negres còsmics, però tinc la confiança que, quan tot s'acabi, tres equips ho hauran fet pitjor que nosaltres. I és que no podem jugar amb foc aquest darrer any a Montjuïc, raó per la que en un cap de setmana, el darrer del mes d'agost,  ens hem gastat més quartos que en les tres temporades anteriors juntes. Serà perquè el crèdit sindicat que tant ens escanya, a vegades, se'ns despista i podem sortir a fer un volt, a respirar un xic i a veure que passa.

Roman Escuer. Soci nº 1831 i VicePresident de l'APMAE.

La temporada comença amb un regust agredolç. Encara fresca a la memòria la segona volta de la temporada passada, i havent patit alguns partits calamitosos en les diverses gires, els auguris per la nova temporada no son gaire esperançadors. Però no es pot ser tan impacient amb un nou entrenador, amb un nou sistema, amb les noves incorporacions. Si al primer partit ja estem criticant i xiulant els nostres jugadors, no ajudarà, ni serà profitós; que si ja els hi costa, a sobre tenen una pressió afegida, que els hi arronsa les cames i la caiguda serà sense paracaigudes.

Parlant del joc de l' equip. Aquest sistema necessita velocitat en la circulació, que la pilota passi per totes les línies i que el extrems estiguin ben oberts i s' ofereixin permanentment. La primera part del Ciutat de Barcelona, es un exemple de lo negatiu del sistema, la circulació del la pilota ha estat lentíssima, i el partit s' ha tornat monòton i avorrit, i no es creen espais pels davanters ni pels volants. Els extrems no han sigut gaire incisius. Tot això es millorable amb entrenaments i partits.

Cal destacar alguns jugadors, que haurien de ser titulars, o comptar amb molts minuts, Lola, té un nivell estratosfèric, la classe, recorregut, caràcter que té ell no el té cap altre jugador a la seva demarcació. Un altre es Oscar Sielva, que a cada partit ha demostrat que es un jugador de primera, els grans sempre han començat joves. Cesc ja era un jugador important al Arsenal a aqueta edat, i la pressió no el va ni empitjorar ni tallar la seva progressió. Minuts per a ell ja.

 Santi Dominguez Garcia

Esta temporada será histórica. Al menos en lo social, ya que será el año en el que estrenaremos el nuevo estadio, y seguramente  será el motivo por el que recordaremos esta temporada durante muchos años, porque en lo deportivo tiene pinta de ser una temporada de "mitad de la tabla".

Acaba de terminar una pretemporada de lo más surrealista para nosotros, con fugas y fichajes de última hora, y pasada la sensación de pánico inicial, parece que al fin se ve  luz al final del túnel. Los nuevos fichajes, a priori tienen buena pinta, pero personalmente sigo teniendo mis dudas. Francamente, espero que Cristian sea un acierto, pero estoy convencido que no es necesario buscar en el mercado argentino para encontrar un portero con proyección.No se ha contratado ningún jugador como recambio natural de Iván ni de Tamudo, y es evidente que los necesitamos para que este equipo roce su máximo nivel.

Lo que he visto de Román me ha gustado, pero no me parece un recambio natural de Iván de la Peña, más bien un complemento. De Callejón se espera un gran futuro, pero pensar en él en estos momentos como posible recambio del capitán, suena como poco a broma.Los demás, están por ver. Quizás el problema es que son muchos nuevos y es muy difícil que cuajen todos.

Sobre las salidas, la de Riera era necesaria. Es un gran jugador, pero mentalmente es débil. Pienso que lo que tenía que hacer con nosotros ya lo ha hecho, y este era el mejor momento para venderlo. Además si la cuestión estaba entre Luis García y él, obviamente no hay color. Lo de Zabaleta fue un shock, ya que ninguno lo esperábamos con tan poco tiempo de margen, pero con el fichaje de Finnan parece que el hueco que ha dejado es menos profundo.

Al final, el desarrollo de la temporada lo marcarán las lesiones, sanciones y demás bajas que podamos sufrir durante la temporada, ya que, como la temporada pasada, seguimos teniendo 6 o 7 jugadores muy buenos, pero recambios/suplentes bastante flojos .

José Antonio Meca.

Després d'aquesta irregular pre-temporada podem dir que l'actuació de l'Espanyol en aquest inici de lliga és tot una incògnita. Però tot i així podem començar a intuir per on aniran els trets. Segons la meva opinió hi ha motius per a l'optimisme, per exemple, el bon partit de l'equip al Ciutat de Barcelona o els nous fitxatges que fins ara semblen força encertats. Aquest any l'Espanyol té un equip per no patir ja que s'ha mantingut el bloc de l'any passat, que tot i la davallada final va donar molt bons resultats, i s'han reforçat les posicions que eren més febles. "Tintin" Márquez compta amb un estil de joc que crec que ens farà guanyar molts partits que els altres anys se'ns entravessaven, sobretot contra equips de la zona baixa de la taula. I per als que no estan tan convençuts de que tot vagi bé encara tenen un últim argument que convida a l'optimisme, que la resta d'equips ho han fet igual o pitjor que l'Espanyol a la pre-temporada. Penso que de moment les coses s'han fet bé, ara només falta que la pilota entri i que puguem completar una bona temporada que ens porti almenys a la UEFA i que sigui digne del nou estadi de Cornellà - Prat.

Albert Mercader. Estudiant.

Setembre de 2008, ja tenim aquí la nova temporada, nous fitxatges, noves samarretes i nous equips contra els quals lluitar per guanyar els tres punts sobre els difícils coliseus de la Lliga BBVA. L'Espanyol estrena samarreta, jugadors i sobretot i el que tots esperem amb més esma i ganes abans que res, el nou estadi de Cornellà/El Prat. Que no ens espanti que Zabaleta i Riera hagin deixat el club, Román, Finnan, Nené, Pareja i tota la plantilla en general són jugadors contrastats i molt professionals que esperem que facin tornar l'Espanyol al lloc que per història es mereix. L'entrenador, en Bartolomé Márquez, estic segur que s'anirà guanyant la nostra confiança, dels seguidors, partit a partit.

Cal a dir que també el fet de traslladar-nos al nou estadi no ha de servir d'excusa per dir: "Ja jugarem millor i ja guanyarem a Cornellà/El Prat". Hem d'acomiadar-nos de l'Olímpic amb orgull i oferint el bon joc que pot implantar l'equip i que sabem que haurà d'oferir si volem estar a Europa la pròxima temporada.

Endavant Espanyol!!

Rubén Temporal Bautista, soci 23.598 del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.