Poc a poc, en paral·lel al complex del nou estadi, va avançant un projecte que des-de fa moltíssims anys era una de les aspiracions més demandades per part de tots els sectors de l´espanyolisme: el poder gaudir d´un espai on els seguidors blanc i blaus pugessin contemplar les peces històriques que al llarg de la seva història ha anat atresorant; en definitiva, fer realitat el Museu del RCD Espanyol. Ara, després de molts any de reivindicacions, i aprofitant la recuperació d´un espai propi, el del complex del nou estadi de Cornellà-Prat, i a uns mesos vista de la seva inauguració, per fi aquesta vella reivindicació va prenent cos i crema etapes en el cami que la portarà a convertir-se en una joiosa realitat.

Des-d´un bon començament, els responsables de dirigir aquest projecte tenien clar que la llarga espera no havia de ser en va, i que el Museu havia de convertir-se en un dels millors del món pel que fa a la temàtica de l´esport, i on a manca de trofeus, l´espanyolista pogués retrobar-se amb un patrimoni sentimental i històric el qual poques vegades ha pogut ser contemplat en les mínimes condicions exigibles a aquesta mena d´espais. Al seu voltant han sorgit molts dubtes durant aquests mesos, alguns d´ells no exempts de polèmica: qui seria l´encarregat de dirigir-lo, quina participació tindrien diferents figures del món del col·leccionisme relacionats d´una o una altra manera amb l´entorn espanyolista, i quin model s´aplicaria entre les tendències de la praxi museística: si centrar-se en l´exposició de peces a l´estil  clàssic, o acabar optant per fer una  instal·lació multidisciplinar i interactiva on s´apliquessin les darreres tendències en la matèria. Decidit ja fa uns mesos que el cap visible del projecte seria un espanyolista de llarga volada, Isidre Oliveras, quedava per conèixer quin seria el paper del reconegut col·leccionista Pablo Ornaque, i com s´articularia la relació entre tots dos. Per això, a PericosOnline, que des-de fa uns anys s´ha mostrat molt curós a l´hora de tractar la recuperació de la memòria històrica del nostre club, volíem dedicar un ampli espai a parlar amb tots dos, per conèixer de primera mà que quina dinàmica de treball estan seguint per aconseguir que l´espanyolisme pugui sentir-se al final d´aquest llarg camí orgullós del que serà el seu Museu.

Pablo Ornaque: "el hall del Museu serà com Lourdes per tots aquells que en un moment o un altre ens han menystingut"

Comencem el nostre recorregut pel darrer efectiu en incorporar-se al projecte, Pablo Ornaque. Ha estat més d´una hora d´intensa conversa amb ell, que a banda de ser un reconegut col·leccionista, s´ha convertit en un referent obligat des-de fa molts anys quan parlem de museística esportiva a nivell mundial. Ens aten des-de Madrid, en concret des-de les mateixes oficines de l´Estadi Vicente Calderón, després de tota una maratoniana jornada de reunions amb diferents autoritats de la capital sempre a l´entorn de la planificació de museus per a diferents clubs i entitats esportives, per tal de mantenir amb ell una conversa pendent des-de que fa unes setmanes van començar a ser de domini públic alguns dels detalls que envolten tot aquest gran projecte.

Ornaque fa al llarg de la conversa un passeig cronològic per la seva implicació en el tema, recordant com al seu dia "Daniel Sánchez Llibre, durant els actes del 50 aniversari de la GPE Manigua, i davant de l´intelectualitat espanyolista, del meu admirat Paco González Ledesma, que per a mi és com una barreja de Noé i Rei d´Orient, va adreçar-se´m per demanar-me que el futur Museu de l´Espanyol no es faria si no m´encarregava jo. Quan va baixar de l´estrada, li vaig dir que en prenia nota, i que el que m´havia demanat, s´acompliria". Des-d´aquell mateix instant, el museista va posar-se mans a la feina, d´una manera callada però constant: "he vingut treballant dos anys en silenci, tenint contacte amb persones com Jordi Puyaltó i Manolo Fanlo, amb la voluntat de que el club els acabés integrant per vetllar en el futur per aquest Museu. A mi em calen oficials com ells, i també altres grumets que s´encarreguin del dia a dia del Museu"; una instal·lació que Ornaque vol deixar molt clar que al club espanyolista li sortirà gratis, perquè ell no vol percebre cap remuneració pel que fa a tot aquest projecte: "la tasca de disseny d´instalacions museístiques que tots aquests anys he vingut cobrant a d´altres clubs, a l´Espanyol li faré de franc. Porto uns 20 dies treballant a tota màquina, com una locomotora biturbo; a més, he de dir que Sánchez Llibre ha donat amb la persona idònia per ocupar-se´n un cop s´inauguri el Museu". S´està referint a Isidre Oliveras, que serà qui lideri el projecte un cop la tasca de creació s´hagi clos en primera instància: "la meva dona, Sung Jin, i jo, en serem els conservadors, però tot el que comporta el dia a dia del Museu ho portarà Oliveras, que és un home molt capacitat. En 15 dies ha entès la meva obra, i m´està servint en tot".

Es nota que Pablo Ornaque se sent orgullós quan parla d´aquest projecte, i no dubta en afirmar que "si no fos un museu digne, jo no participaria. L´Espanyol no pot malbaratar els diners, perquè ara que està immers en un projecte com el del nou estadi, no en sobren. A més, s´ha de tenir en compte que ara només presentem l´obra en una primera fase; un museu és una cosa viva, després ja hi haurà temps per tal d´evolucionar-lo"; una tasca immensa, que toca molts camps multidisciplinars: "estem treballant en molts aspectes, hi ha fins a una cinquantena de fronts que l´Espanyol ha de cuidar. És una tarea immensa". Tot i que deixa en tot moment clar que és una obra concebuda per ell, afirma rebutjar qualsevol mena de protagonisme públic, i s´estima més restar en un discret segon pla cedint el protagonisme a Daniel Sánchez Llibre: "jo no vull ser portaveu de res, vull que parli la meva obra; quan hi hagi qualsevol tema destacat referit al Museu, vull que sigui el President l´encarregat de comunicar-ho, perquè ha estat ell qui m´ha encomanat aquesta missió".

Un dels punts en els quals més incís ha fet Pablo Ornaque al llarg de la nostra conversa ha estat en el pretén que el seguidor espanyolista quedi absolutament frapat i impregnat del que és l´esperit fundacional de l´Espanyol, amb només penetrar a l´interior de l´espai museístic: "tinc unes idees molt concretes per avançar en l´esperit fundacional del RCD Espanyol. L´Espanyol és el primer club de semàntica catalana, que pot presumir del naixement més impecable de tota Europa, juntament amb dos o tres clubs anglesos. És per estar molt orgullosos del nostre tresor semàntic, de la identitat del nostre origen"; i no dubta en afirmar que "a qui hagi dit que el nostre club no te  arrels catalanes, no li quedarà més opció que callar". D´aquesta manera, el futur Museu, tal com el te concebut, ha de servir per refermar materialment una identitat que molt s´han entestat en negar-li al llarg dels anys: "el RCD Espanyol presentarà al seu Museu tot un seguit de valors que farà que els espanyolistes els puguin esgrimir plens d´orgull. Us ho prometo. El pilar sentimental de l´Espanyol es convertirà en les més brillants columnes". Amb aquestes paraules, el museísta vol destacar que ha posat especial èmfasi en que s´havien de buscar proves materials irrefutables per tal de fer callar per sempre tots aquells que s´han entestat en atacar el sentiment espanyolista: "ens calien fets per alliberar-nos d´una llosa amb la qual ens han volgut tapar durant molt anys. El tresor museístic, ja el tenim; ja era hora de que tot això sortís a la llum"; i no se n´està d´avançar que "el hall del Museu serà com Lourdes per tots aquells que en un moment o un altre ens han menystingut. Quan entris en aquell espai, t´enduras com una marca lacrada al teu cervell el que és aquest club; aquesta és la meva màxima aspiració, aquest el meu objectiu".

I per acabar, just abans de marcar a les nostres respectives agendes una trobada pel dia que s´inauguri el Museu, no ha volgut acomiadar-se sense tenir un record per tots aquells espanyolistes que no tindran oportunitat de gaudir d´aquest autèntic referent sentimental: "li dedico al meu pare, i a tots qui com ell tenyeixen el Cel de blanc i blau, i que no l´han pogut disfrutar. A tots els pericos, els d´ahir, els d´avui, i també els de demà".  

Isidre Oliveras: "S´ha d´aconseguir que al nostre Museu gaudeixin de la mateixa manera avis i néts"

Com  no, calia conèixer també les reflexions del director del futur Museu, l´Isidre Oliveras. Membre de la nissaga De la Riva, que des-de temps immemorials està lligada a la història del RCD Espanyol, la seva història familiar corre paral·lela a la del mateix club: Santiago de la Riva va presidir l´entitat durant diferents etapes a les dècades dels anys 1 i 30; Victoriano i Genaro de la Riva van ser els responsables de la compra de Sarrià, i el seu pare, Victoriano Oliveras de la Riva, va presidir el club entre els anys 1960 i 62. Ell mateix va ser vice-president del club durant les presidència de Manuel Meler i Antoni Baró, i de jove va defensar la samarreta blanc i blava en aquella mítica secció d´hoquei patins que tants moments de glòria va donar al club. Ara, després d´una llarga etapa com a màxim dirigent mundial de l´esport de l´stick, ha tornat a la que va ser casa seva durant molts anys per tal de capitanejar aquest apassionant repte.   

Oliveras atén el nostre requeriment al seu despatx, des-d´on afronta totes les tasques de direcció i coordinació del projecte del  Museu: "he contactat amb moltes persones durant totes aquestes setmanes, amb Manel Fanlo, amb Jordi Puyaltó, i amb Pablo Ornaque, que a banda d´un gran expert en el tema, és un bon amic des-de fa molts anys".  Explica Oliveras com aquests darrers dies s´ha intensificat la relació amb Ornaque, des-de que "fa quinze dies vaig reunir-me amb ell per començar a treballar, per tal de que es convertís en el meu principal col·laborador. La seva participació era lògica, ningú no hagués entès que quedes fora del projecte amb tot el material que pot aportar al Museu; treballem plegats, ell encarregant-se del que seria la filosofia museística, i jo dels temes financers, dels contactes que un organisme com aquest requereix". En l´actual moment que està visquent el projecte, per a Oliveres estan prenent un paper preponderant els grups de treball que s´estan formant, i que han deixat una mica buida de sentit la tasca de la comissió que a tal efecte va reunir-se fa unes setmanes: "les comissions, a la llarga, són poc operatives; el seu paper el prenen els grups de treball que de mica en mica s´estan formant per abordar diferents aspectes com les estadístiques o els temes audiovisuals, i per les quals anirem comptant amb persones com Jordi Puyaltó, Manolo Fanlo o Justo Conde. Estem treballant d´una manera piramidal, de mica en mica s´aniran incorporant al projecte persones d´entre les quals en triarem algunes per treballar parcialment i de manera retribuïda. Qui millor per fer-ho que els grans especialistes que ja tenim a casa".  

Per finalitzar, Isidre Oliveras ha volgut explicar les paraules d´Ornaque on es referia a la filosofia del futur Museu espanyolista, que havia d´evitar convertir-se en una "exposició de fotocòpies"; Oliveras explica que al club "mai hem tingut una altra manera de pensar; un museu ha de ser eminentment arqueològic, que la gent pugui veure les samarretes de Zamora, les botes dels jugadors, els trofeus que ha anat aconseguint l´equip... Però també hem de ser capaços de desenvolupar un museu temàtic, que inclogui un espai de futbol aprofitant les més modernes tecnologies audiovisuals". A tall d´exemple, Oliveras ha explicat que "alguns dels meus néts, malgrat ser uns grans pericos, no saben qui és Zamora. S´ha d´aconseguir que al nostre Museu gaudeixin de la mateixa manera avis i néts; per desgràcia als més joves no els hi acaba d´agradar l´arqueologia, però en canvi els encantaria fer-se una fotografia amb Tamudo. I per això s´ha de cercar un equilibri entre totes dues coses, potser el balanç ideal seria un 70% d´arqueologia, i un 30% de veritable espectacle audiovisual. D´aquesta manera, visitant el museu amb determinats incentius, acabaran girant la vista al passat i interessant-se per la nostra història". En definitiva, el que es pretén és aconseguir aunar classicisme i modernitat en una instal·lació, però que presenti les peces museístiques d´una manera àgil i amena, sempre amb el propòsit de potenciar l´atractiu de l´objecte exposat.

Esperem que amb aquestes línies hagi quedat més clar com serà el futur Museu del RCD Espanyol, i amb quin esperit s´està treballant per tal de dignificar tot un passat històric que ara, després de més d´un segle d´història, rebrà finalment un tractament digne, a l´alçada de la nostra entitat i de tots els seus seguidors.