El meu perfil: Orgull Perico
En tinc tants com TV3; vint-i-quatre, per ser exactes. Terrassenc i egarista. Al pati de cole triava ràpid ser Ouedec i la veritat és que mai ningú m'hi va posar cap pega. D'adolescent hagués matat per la Schiffer i portava samarretes de comunista. Avui, però, crec en Déu, en Tamudo i en Josep Pla. Sempre he volgut ser davanter centre de l'Espanyol, però l'esport em va portar per altres móns d'estics i pilotes. Ja retirat, m'he llicenciat en Dret per la Pompeu i esprinto per fer-ho en Periodisme. Sóc perico per tradició familiar però sobretot perquè és la meva manera de ser català amb veu pròpia. Sóc un nacionalista convençut però no entendré mai els que fan servir el club per polititzar-lo cap a una o altra banda. No crec en l'odi com a motor d'un sentiment i per això només parlo del Barça o del Madrid amb un somriure a la boca. Em moriré exactament el dia que l'Espanyol aixequi la Copa d'Europa. Un dia vaig enviar-li un mail a un tal Via parlant-li de Camacho i mira... fins avui! I amb molt d'orgull. Orgull perico. Què sinó?
| 2 
