Sóc perico des d'abans de néixer: la temporada que em van engendrar vam guanyar als culés 5-2 i l'any que vaig néixer, 3-0. Només podia ser blanc-i-blau. Ni soc periodista (de fet soc enginyer) ni he jugat mai a futbol més enllà d'alguna patxanga entre amics (de fet he jugat a bàsquet durant quinze anys).

Podríem dir que soc un perico "del montón": pago el meu carnet de lateral superior, la passió per l'Espanyol me la va encomanar el meu avi (com estic intentant fer amb el meu fill de dinou mesos des que va néixer), pateixo amb l'Espanyol i gaudeixo amb les desgràcies de l'altre equip de la ciutat.

El dia del Tamudazo jo era al Camp Nou. Estic esperant a tenir néts per explicar-ho a cada dinar familiar. Tot i que preferiria acostumar-me a guanyar fora de casa i el Tamudazo quedés en anècdota.