AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Ridícul al Camp Nou

En el meu darrer article acabava demanant als jugadors que sortissin a mossegar al Camp Nou. Però la trista realitat és que el que va passar sobre la gespa de l'etern enemic és que els nostres jugadors van tornar a fer el ridícul.

Em pensava que amb un any vivint a Barcelona l'entrenador hauria après què significa un derbi pels pericos. Però dissabte va quedar clar que encara no se n'ha assabentat. Em pensava que amb dotze jugadors fets a casa a la plantilla recuperaríem l'esperit dels derbis. Però dissabte va quedar clar que no vàrem recuperar res.

Les campanyes de fa un parell de temporades dels mitjans de comunicació pro-barcelonistes segueixen fent efecte al primer equip de l'Espanyol. Al Camp Nou cal sortir amb el lliri a la mà, no fos cas que et titllessin de violent. Jo prefereixo que m'acusin de ser el causant de totes les plagues d'Egipte abans que un culer em doni un copet a l'espatlla i es rigui a la meva cara després de sortir escombrats del seu estadi sense no haver fet cap falta digna de ser recordada.

L'entrenador i els jugadors havien de decidir si volien ser portada dels diaris per ser violents o volien passar una setmana més tranquil·la, lluny dels focus i de la pressió mediàtica. És evident que dissabte van decidir tenir una setmana relaxada. I és per això que m'he decidit a escriure aquest article, perquè no crec que es mereixin tenir una setmana relaxada després de passejar-se pel Camp Nou sense honrar l'escut que porten a la samarreta. Com que la premsa del Barça els ha deixat tranquils crec que qui els ha d'estirar les orelles som els pericos. Ja n'hi ha prou d'aquesta apatia, de sortir del camp de l'enemic amb una maneta al sarró i amb la sensació que no ens en van caure més perquè ens van perdonar la vida.

Aquesta setmana comencen les escoles i els nens i nenes pericos hauran d'aguantar la burla i l'ofensa de la majoria. I allà estarem els pares i mares pericos per aixecar-los la moral i prometent-los, una vegada més i ja en van moltes, que a la propera va la vençuda, que els nostres jugadors es deixaran la pell i que guanyarem la batalla. El problema que jo tinc és que el meu fill s'està fent gran i cada cop que li explico aquesta milonga em mira com qui es mira un boig o un mentider.

I no ho estic cremant tot, que ningú s'equivoqui. Estic demanant intensitat i dignitat als derbis.

El foc l'encendran solets els jugadors i l'entrenador si dilluns vinent contra el Celta fem el mateix ridícul que van fer contra el Leganés.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog   


 06/09/2017 Amb els de casa
 03/08/2017 Caicedo tap de suro
 27/07/2017 Tot esperant la neteja de Chen
 07/07/2017 Tard i malament
 04/06/2017 La nova estructura directiva
 30/05/2017 La porta Ernesto Valverde
 19/05/2017 L'hora de la veritat
 03/05/2017 La pistola
 27/04/2017 Per què cal guanyar el derbi
 10/04/2017 Bojan Krkic perico
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 24