AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

I Rousaud, què en pensa?

Divendres, com qui no vol la cosa, en vespres d'un partit, passava de puntetes una notícia, el nomenament d'Adolf Rousaud com a vicepresident del club. No és poca cosa, ja que un vicepresident, és de facto la màxima representació d'un club a nivell institucional en absència del president. Com que les absències de Chen són contínues, i seria xocant portar la pantalla de plasma en un carret amb rodes per fer videoconferències des de Guangzhou amb tota aquella institució que ens requereixi la presència, és un tema que te certa rellevància. Haurem d'admetre que de tots els grans canvis que està experimentant l'entitat aquest es el més inesperat: un dels màxims representants del nostre club és culer. Una fita. 

No ens cridem a engany, Rousaud és un empleat de Chen Yansheng, que no cobra pel seu càrrec ja que estatutàriament no pot fer-ho, però factura generosament a la SAD a través de la seva empresa d'advocats. És una situació que amb els antics esquemes de club plantearia greus problemes ètics, però en l'actual paradigma cal pensar que Chen ho tolera i fins i tot ho alimenta, com demostra aquesta recentment estrenada vicepresidència. Malgrat tot, és possible que el nostre president no hagi calculat be l'impacte de la decisió perquè no coneix a fons la nostra atàvica animadversió a tota persona, animal o cosa blaugrana. Ara que sembla que l'Espanyol va cap a dalt, ens ho empassem tot. Carros, carretes i vicepresidents culers. Però sens dubte tota institució esportiva passa per èpoques de crisi i aquesta situació pot ser una bomba de rellotgeria que li pot esclatar a Chen si venen mal dades. Fa ja força anys, tants com 17, un conseller delegat que va colocar Jose Manuel Lara, Josep Maria Puig es va veure obligat a plegar per la pressió popular sota l'acusació de culer, i pocs mesos després d'haver prés posesió del càrrec. Compte amb l'història que te el mal costum de repetir-se.

Tot i cert enrenou que com una corrent de fons impregna cada cop més les xarxes i les converses entre pericos sobre el particular, hi ha una cosa curiosa en tot plegat i és que no sabem què en pensa el senyor Rousaud d'aquesta questió. Bé, d'això ni de gairebé res, ja que amb prou feines si li coneixem la veu. Una de les poques ocasions, va ser amb motiu de la junta d'accionistes on va fer un alegat en contra de la violència a les graderies, donant per fet que aquest era un problema de primer ordre al club. Estaria bé saber de primera mà com ho porta i si al seu entorn culer -pel que tinc entés tota la familia ho és aferrissadament i ell era soci abans d'incorporar-se com a conseller- potser li tiren també en cara representar als pericos i ajudar al nostre club a fer-se gran. Potser ho passa malament ara que pot comprovar en carn pròpia com es maltracta en aquesta terra a l'equip del qual ell n'és vicepresident. Potser a banda de cobrar com el professional que és, ens està agafant carinyo. Estaria prou bé una explicació de que creu que des del seu punt de vista, lluny de la nostra endogàmia, pot aportar a la nostra entitat. Potser ens enduem una sorpresa, i descobrim 117 anys després que hauriem d'haver demanat a Gamper que ens donés un cop de mà. O a Gaspart. Mai se sap.

Francesc Via 

@francescviapol  


 19/02/2018 La lliga en sabatilles
 16/02/2018 The big picture
 07/02/2018 Tribu
 29/01/2018 Butarque y se acabó
 26/01/2018 Gràcies Gerard
 18/01/2018 Cornellà ja no és verge
 15/01/2018 Facta, non verba
 18/12/2017 Mala peça al teler
 12/12/2017 Quique ja no hi és
 04/12/2017 La lliga de Quique
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 58