AVUI A POL

EDITORIAL

TICKET PER A LA MUNTANYA RUSSA

Si als vestidors dels futbolistes no dominés gairebé de manera implacable el reggaeton, la banda sonora perfecta per aquest Espanyol podria ser 'Solid as a rock', ja que la maquinària defensiva ideada i posada a punt per Quique Sánchez Flores està funcionant de manera impol·luta 14 jornades després. La del Calderón va ser una prova de molt nivell, ja que l'Espanyol es va veure obligat a transformar-se en la rèplica perfecta dels matalassers, i de tractar-se d'un combat de boxa Quique s'hagués endut la victòria davant un Cholo desarborat amb les seves pròpies armes. I entre el botí aconseguit, sobre encara dels punts hi ha l'autoestima recuperada i la sensació que amb aquest equip es pot anar tranquil a tot arreu, la qual cosa cal subratllar tenint en compte la sortida amb què tancarem l'any. No només és legítim sinó inevitable començar a coure alguna esperança. 

On és el sostre d'aquest equip? No deixa de ser curiós que vam començar la lliga pensant que ens mancaven defenses i que ara presumim de sistema defensiu, mentre que les inevitables queixes s'han desplaçat cap als davanters. L'Espanyol no té un killer, cosa que ja sabíem i es va visualitzar de manera inapel·lable al Calderón, on amb un pèl més d'encert es podria haver-hi produït la victòria. Però el nivell dels de dalt és més que acceptable, superior a la mitjana de la lliga i suficient per aconseguir un número de gols que units al ciment defensiu ens atorguin punts i victòries. Ho vam dir fa un parell d'articles, l'Espanyol sap a què juga, i a hores d'ara de la lliga no hi ha molts equips de la primera divisió que puguin dir el mateix. Ni tan sols els que estan a dalt de tot, com es va poder veure fins i tot al clàssic.

Quique ja va avisar recentment que als pericos ens esperava una autèntica muntanya russa emocional, la qual cosa és sens dubte una bona notícia. La millor notícia. L'Espanyol, la seva gent, després del que va viure la temporada passada, s'ha guanyat el dret a la il·lusió. La muntanya russa pujarà i baixarà i ens deixarà més o menys a prop de l'objectiu. Fins i tot, encara que Quique no hi vulgui entrar, ens pot fer canviar d'objectiu al llarg de la temporada. Però el realment important és que els pericos enguany hem pujat a aquesta muntanya russa per divertir-nos i sense drames. Haver perdut la por, confiar en la solidesa de l'equip, guanyar autoestima, és de moment el gran triomf de la temporada. Però ara l'Sporting. Propera parada d'una muntanya russa amb emocions més que assegurades on, de fons, ja s'hi veu el Camp Nou.

PericosOnline

@PericosOnline  


 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
 20/02/2017 QUIQUE, DISCURS I FETS
 13/02/2017 LA REAL ENS POSA EL TERMÒMETRE
 06/02/2017 ELS 32 ENS OBLIGUEN
 30/01/2017 LA PRIMERA GRAN VICTÒRIA
 23/01/2017 OBJECTIUS I EXPECTATIVES
 16/01/2017 UN COP MÉS, EXIGÈNCIA
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16