AVUI A POL

EDITORIAL

VÈNCER I CONVÈNCER

Quan arriba una victòria com la d'ahir després de tant de temps de no gaudir-la, és com quan un nàufrag veu terra o algú perdut pel desert albira un oasi. La joia es desferma, però compte, perquè precisament, en aquestes ocasions és quan apareixen els miratges i els arbres que no ens deixen veure el bosc. Els fets són els fets, i cal ser escrupolós al detallar-los. 10 partits després, l'Espanyol té per primer cop a la lliga més punts que partits disputats, però el que segueix a aquesta constatació no pot ser més que un sospir d'alleugeriment, per molt que Quique afirmés ahir que era el moment de més alegria des que va arribar. De moment tota crisi resta aparcada, però l'escassa producció futbolística no dóna per tirar cap coet. L'Espanyol es conforma de moment en guanyar com sigui. I ho fa sense cap grandesa, com un equip petit, fent equilibris sobre el filferro i jugant-se el tot per tot a accions puntuals a les àrees. De moment, l'estil que Quique ha implantat el podríem resumir amb un verb florit a la sala de premsa i plantejaments a la gespa que signaria l'injustament infamat Javier Aguirre, per bé que ell ho feia amb un equip futbolísticament molt inferior.

La victòria ha arribat, però la passa endavant que s'esperava encara no arriba, per bé que del partit d'ahir se n'extreuen algunes lectures, la principal és que l'equip després de setmanes d'intens titubeig sembla funcionar almenys en una dinàmica, la del plantejament amarrategui. Portem ja diversos partits -Eibar al marge- on s'observa que la teranyina defensiva aconsegueix que el rival tingui poques ocasions, tot i que també de retruc condemna a l'Espanyol a aprofitar les poquetes que crea. El gol va venir d'un còrner i després tothom cap a la cova. Un plantejament que ha servit per salvar equips i fins i tot per guanyar campionats, però que ningú negarà que futbolísticament és molt pobre. Esperàvem més d'una plantilla com aquesta i del seu entrenador. I compte perquè aquesta manera de jugar només la legitimen els resultats.

I justament per això cal subratllar que el resultat d'ahir és molt deutor de l'aturada final de Diego López, espectacular. Es rumoreja, per cert, que durant el mercat Quique va exigir a la recta final del mercat amb fortíssimes pressions que li portessin al gallec. Difícilment veurem a Roberto sota pals en lliga i menys si el titular de la plaça segueix amb aquestes actuacions, la qual cosa planteja un problema a futur. Un és cedit, l'altre propietat i part important de la inversió realitzada. Diego és un porter que dóna punts, ahir es va veure. I el més important, que te la plena confiança del seu míster i és un dels pals de paller en què s'aixopluga el joc d'un equip que venç, però encara és lluny de convèncer.

PericosOnline

@PericosOnline 


 16/01/2017 UN COP MÉS, EXIGÈNCIA
 09/01/2017 ENS CAL EVOLUCIONAR
 29/12/2016 2016: UN PRÒLEG DISCRET
 19/12/2016 10 COSES PER FER MENTRE ESPEREM LA TORNADA
 12/12/2016 PARLEM DEL DERBI
 05/12/2016 TICKET PER A LA MUNTANYA RUSSA
 28/11/2016 ENTRE EL CIMENT I EL TALENT
 21/11/2016 SABEM A QUÈ JUGUEM
 07/11/2016 MAR DE FONS
 24/10/2016 ARGUMENTS PER L'ESPERANÇA
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 15