AVUI A POL

EDITORIAL

DE NOU, LA PLANIFICACIÓ

El debat sobre la mala planificació de la temporada és un vell fantasma que es resisteix a morir. Reconeixem que sembla ridícul revifar-ho ara, a 10 partits que s'acabi la competició. Però temes com els de la lesió de Duarte ho posen de nou al bell mig de la taula. L'Espanyol afrontarà aquest tram decisiu amb un sol central, la qual cosa sembla força increïble. I a més s'agreuja el panorama a llarg termini si pensem que aquest central, és cedit i no té garantida la seva continuïtat. És a dir, en puritat, l'Espanyol haurà d'incorporar forçosament per l'any vinent un mínim tres jugadors per a cobrir aquesta posició, perquè si es compleixen els terminis, Duarte no tornarà fins ben entrada la 17/18. 

Totes les errades provenen de l'elecció d'homes i de perfils a l'estiu, però cal dir que després s'han pres també algunes decisions que eren arriscades. Per exemple, no reemplaçar Demichelis quan va marxar al mercat d'hivern. No se'l troba a faltar precisament, però tot i que llavors David López ocupava aquella demarcació, el més prudent hauria estat haver incorporat un jugador per preveure situacions com la que s'acaba de donar, especialment perquè a la pedrera tampoc s'albira cap possible relleu de forma immediata. De la mateixa manera, cal celebrar la decisió de no haver deixat marxar a l'altre Duarte, Rubèn, que pot ser una solució en aquesta posició ni que sigui circumstancial. Al jove Duarte mai se li ha confiat amb continuïtat el centre de la defensa, que ocupava en categories inferiors, tot i que el darrer cop que ho va fer va ser ala tornada de Copa davant l'Alcorcón, on no va estar gaire lluit i va haver de ser substituït. Darrere de cada problema hi ha una oportunitat i aquesta potser ho és per recuperar a un nano que recordem, ha estat internacional en categories inferiors.

I la pedrera ha estat aquesta temporada solució i alhora, víctima col·lateral. No sabem que hagués passat si els jugadors del planter no haguessin solucionat els problemes als laterals, fruit també de la planificació deficient, com succeeix també al mig del camp, on hem hagut de pujar dos jugadors per les mancances creatives de la demarcació. El planter està per això, si, però alhora també paga els plats trencats i ja veiem els equilibris que fa i haurà de fer David Gallego per mantenir la categoria amb un equip on manquen alguns efectius importants. Volem planter al primer equip però no volem al B a tercera i de vegades no es pot tenir tot.

Insistim, el debat de la planificació no es deixa enterrar. I no és preocupant pel que fa a aquest any, on totes les cartes ja estan jugades i a 10 partits pel final, l'equip segueix competint. Però potser cal revifar-lo pensant en el que pot passar l'any vinent, i no tornar a cometre errades de llibre que hipotequen les nostres opcions, i no només les europees, sinó les de tota l'entitat.

PericosOnline

@PericosOnline     


 15/05/2017 ESPERANT L'EPÍLEG
 24/04/2017 GESTIONAR LES EMOCIONS
 17/04/2017 GUANYAR SENSE HORITZÓ
 10/04/2017 TORNA L'OPTIMISME
 05/04/2017 QUIQUE ES VA EQUIVOCAR
 03/04/2017 SAN MAMÉS: PROHIBIT PERDRE
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
 20/02/2017 QUIQUE, DISCURS I FETS
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16
Deportistas