AVUI A POL

EDITORIAL

LA REAL ENS POSA EL TERMÒMETRE

El darrer partit va ser un magnífic termòmetre per calibrar el que podríem dir, l'estat del projecte. Al marge de l'encert en les jugades puntuals, cal dir sense drames, que la Real ens va guanyar perquè va ser millor equip. És millor equip. L'Espanyol és ara com ara un equip que acusa massa les baixes i que no té una segona unitat amb garanties que aporti solucions. El fet que Quique no acostumi a esgotar els canvis ja ens dóna alguna idea del que pensa -equivocadament o no- de les opcions que li atorga la seva banqueta. Avui AS publica un estudi explicant que no acostumen a arribar solucions des del banc que permetin remuntar els partits. Molt probablement, l'Espanyol hauria retallat les distàncies que el separen encara de la Real si hagués comptat amb jugadors com Piatti i Baptistao, per exemple. També és cert que el joc de combinació de la Real, és més efectista que efectiu, ja que malgrat haver-nos marejat amb la possessió de la pilota, els gols van arribar en dues jugades de joc directe. I tampoc no haguera estranyat a ningú que si Illarramendi no hagués marcat el seu gol extraordinari, el resultat podia haver estat el mateix de l'anada, empat. Però precisament aquest jugador exemplifica la diferència entre la transició i la maduració dels dos projectes, ja que repescar-lo li va costar a la Real més de 17 milions d'euros, despesa que l'Espanyol no ha fet mai per un sol jugador, ni tant sols per tots els que vam fitxar la passada temporada.

El termòmetre no ho va ser només a nivell estrictament esportiu, també social. Poc menys de 18.000 espectadors en un divendres on com a club s'havia fet una crida per l'assistència ha de provocar reflexions en diverses direccions. El club ha de valorar si n'hi ha prou fent una campanya que no va ser tal, sense descomptes reals, i focalitzada en els mitjans de comunicació propis. Bàsicament, un cartell difós per Twitter i un vídeo amb els jugadors. Els resultats són evidents i els números, objectius. L'Espanyol només va millorar en un centenar d'espectadors les xifres del seu millor divendres (17.725 del Màlaga per 17.894 de la Real). Només un miler i mig més que el dia del Depor, que va ser en dia de Reis. No hi ha debat. Si l'Espanyol vol incentivar la presència d'espectadors en dies i horaris complicats, com són els divendres, cal que faci més, molt més. D'altra banda, és obvi que la situació de l'equip encara no provoca entre la massa social la tensió necessària per motivar al gran públic més enllà del 70% dels seus socis, els habituals. Si no es vol abaixar el preu de les entrades la solució passa per créixer en número de socis o per generar més atenció millorant els resultats esportius. Tenim un estadi massa gran i sembla clar que seguirem amb aquestes entrades fluixes durant algun temps més. De retruc, costa més mantenir l'exigència sobre l'equip si no existeix una tensió social superior.

Tornem a l'inici. El termòmetre que ha suposat el pas de la Real assenyala que esportivament i socialment la nostra entitat és encara en procés d'evolució i per sota dels registres que acompanyen als equips de la zona alta, a la que ens volem apropar. Sens dubte si volem que l'Espanyol s'incorpori definitivament a la zona europea queda molt camí per recórrer. Molt mes que tres punts, que és la distància que ens separa circumstancialment de la setena plaça o els quatre que hi ha per la sisena. Toca seguir creixent.

PericosOnline

@PericosOnline


 15/05/2017 ESPERANT L'EPÍLEG
 24/04/2017 GESTIONAR LES EMOCIONS
 17/04/2017 GUANYAR SENSE HORITZÓ
 10/04/2017 TORNA L'OPTIMISME
 05/04/2017 QUIQUE ES VA EQUIVOCAR
 03/04/2017 SAN MAMÉS: PROHIBIT PERDRE
 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16