AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

Els altres catalans

"Si sents el FC Barcelona, sents Catalunya". Així de contundent és l'eslògan d'una campanya engegada per l'Agència Catalana de Turisme i el FC Barcelona que té, segons la Generalitat, l'objectiu de promocionar la destinació turística catalana i projectar la imatge de Catalunya al món. Ningú pot negar que el Barça és una multinacional que atrau el capital estranger i que, amb certa lògica, l'Agència Catalana de Turisme se'n vol aprofitar. En un país normal, però, la Generalitat tindria mà esquerra per utilitzar aquesta màquina de fer diners que és el Barça sense ofendre la resta de clubs del país. El problema, un cop més, és que el nacionalbarcelonisme que impera a Catalunya s'endú per davant tot aquell qui gosa qüestionar-lo. 

Aquesta campanya es podria haver fet d'una altra manera. Se'n podria haver engegat, per exemple, una de similar amb diferents clubs esportius de Catalunya i, sutilment, situar-hi al Barça al capdavant. El problema és que això ni tan sols s'ho ha plantejat ningú. I el drama és que no s'ho ha plantejat ningú perquè la resta de clubs de Catalunya institucionalment no existim. Ja no només em refereixo a l'Espanyol, sinó al Nàstic, al Girona o al Sabadell de futbol, a la Penya o al Manresa de bàsquet o al Granollers d'handbol, per posar alguns exemples. El teixit esportiu de Catalunya està deixat de la mà de déu, i així li va l'esport català. A més, tothom té tan assumit el seu paper que els clubs ni tan sols es queixen davant d'aquests fets. Excepte nosaltres.

La queixa de l'Espanyol a les xarxes socials ironitzant amb amb una suposada nacionalitat samoana del club ha estat tot un encert. Ja n'hi ha prou que institucionalment a Catalunya només existeixi un club. Perquè tenim un Girona que està fent unes temporades increïbles a segona i en canvi dediquem els programes esportius de la televisió pública a parlar del City de Guardiola. Perquè tenim un club històric com la Penya que va desapareixent per fascicles i tothom mira cap a un altre costat mentre es va dessagnant. Perquè tenim un Granollers que és un exemple a seguir en l'handbol formatiu i no se li fa ni punyetero cas. I, també, perquè tenim un Espanyol amb més de 28.000 socis que es troba entre els clubs més importants de la història del futbol a casa nostra i que és atacat i ningunejat per mitjans de comunicació i institucions de manera sistemàtica.

Som els altres catalans, com deia Paco Candel. Existim, vivim i hem nascut aquí, tot i que se'ns oblidi des de les institucions. No som ni lituans, ni indis ni equatorians, tot i que després del que hem viscut en aquest lamentable episodi, som una mica més samoans del que ho érem ahir. I amb orgull. Visca Samoa!

Oriol Rosell 


 20/08/2017 Competim, doncs existim
 05/06/2017 Benvingut, Girona!
 18/04/2017 El mètode Quique
 11/03/2017 Tenim un pla
 20/02/2017 No perdem la fe
 20/12/2016 La simfonia del Camp Nou
 04/12/2016 L'arquitecte
 17/10/2016 L'hora de la veritat
 04/09/2016 El retorn del rei
 22/08/2016 Procrastinació
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 18