es una ciutat grisa i deserta. Es respira futbol a qualsevol barri i la gent porta la seva samarreta sense cap problema. Hi han més uniformes de futbol que samarretes Olímpiques en alguns barris. Has d'anar a la zona dels Jocs Olímpics, Stratford o alguna zona on hi hagin competicions per respirar l'ambient olímpic. El cel acostuma a estar tapat quan no plou i poques vegades surt el sol. Quan ho fa els pericos brillem i ens trobem per prendre alguna cosa i xerrar del nostre equip. Aquest any estem preocupats per les lesions i amb ganes de veure futbol.

Si tenim alguna cosa en comú, es que a la mínima que podem alguns diem alt i clar que som del Espanyol. Dani Ballart penjava una foto al gimnàs del hotel del Londres amb els pantalons del RCDE, Ernest Riveras també va fent de les seves i jo aprofito qualsevol moment per mostrar els meus sentiments pericos al món (http://www.marca.com/2012/08/03/jjoo/waterpolo/1343993763.html ).

Encara que estic segur que molts dels nostres esportistes ensenyaran els seus colors quan acabi la competició.¿Us imagineu veure una bandera perica al podi de hockey herba agafada per David Alegre i Litus Ballbè?O el mateix Kiko Hervàs quan acabi la seva carrera d'aigües obertes creuar l'arribada i veure els nostres colors al podi. A mi em fa trempar, sincerament es orgàsmic. Se l'esforç que té estar en un podi i el que costa ser del RCDE al nostre país no cal que us expliqui...A casa la meva familia no surt a cap competició sense la blanc i blava, i aprofiten els càntics de La Curva per animar-me a les carreres.

Un dels que hem sap greu el seu resultat i que no ho podrà fer es el Marcel Granollers, ell es un altre exemple d'esportista Olímpic que esta a Londres.

Després tenim d'altres que sabem que tenen un color blanc i blau amagat en alguna part del seu cor, però necessiten anar de tapats. Jo no els destaparé...però deu ser dur no poder expressar el que un sent per por del que diran o que deixaràs d'ingressar algun zero més a la compte del banc. Els entenc!! Jo he perdut patrocinadors. S'han rigut a la meva cara per ser de l'Espanyol i he aguantat molt. ¿Sabeu què? Em sap greu per ells, mai podran sentir el que molts portem al cor i que jo sento quan veig qualsevol bandera blanc i blava. Pots ser Olímpic o no, pots ser ric o pobre, pots ser guapo o lleig, casat o solter...però no tothom pot ser de l'Espanyol, no tots senten el RCDE. Així que GRÀCIES pericos Olímpics per ser del RCDE i no tenir por de dir quins son els vostres colors, sou un exemple del nostre sentiment!!

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}