Al la fi, futbol

Futbol, ni que sigui futbol d'estiu, amb jugadors que juguen al ralentí i suen a la primera cursa, però futbol en vena. És el que necessitàvem. I el primer round em deixa bones sensacions. Compte perquè son aromes, no certeses. Però tantes temporades m'han desenvolupat el nas i a hores d'ara, crec que tenim un bon grup. Em genera bon feeling la dupla Hector-Colotto, i compte al que poden aportar Victor Sánchez i aquest tros de watusi que es Wakaso. Tampoc ens pot passar inadvertida l'aparició de Nieto, que ha demostrat mes en un partit que altres jugadors amb dorsal en tota la temporada. Tejera te classe, però encara li falta. Al lateral dret, necessitem veure si es pot recuperar Mattioni, i a l'esquerra que acaba passant amb Capdevila, que no esta tan calent com diuen. Aquesta incorporació que em genera dubtes tot i la il•lusió per tancar el cercle amb el retorn de la que fou la aparició mes rutilant de la pedrera després de Tamudo. I òbviament, després de la marxa d'Uche -un bon jugador que em queia fatal- ens manca un davanter -Caicedo seria un fitxatge increïble- o potser dos, a la espera del que pugui passar amb Alvarito de mi vida, un altre dolor.

Alvaro, el dolor

Potser s'ha equivocat o precipitat l'Álvaro amb la denúncia, i fa bé el club d'exigir-li la retirada abans de prosseguir negociacions. No es bona política tensar tant la corda si vols continuar a un club, a una empresa. Tot i això, també entenc que hi ha un deute important, circumstàncies personals que fan imprescindible el pagament i un representant torracollons que, si és cert que és non grato, espero que no tornem a negociar mai mes ni que ens porti a Maradona amb 20 anys -que el portaria abans als altres, el culerot-. Dit això, el que més em preocupa es que seguint la senda Javi Márquez, no s'hagi instaurat la lògica que cal muntar un pollastre per poder sortir com si res del club. Somiava amb un Álvaro ídol i mirall del jovent i ara, ja veig que molt difícilment podrà ser. I encara més greu, cal solucionar tot això abans del 31. Alvarito, potser algú més? Haurem de patir encara per salvar els mobles? Ens diuen que la cosa esta solventada. Tant de bo.

L'enemic interior

L'Espanyol és l'hòstia. Som l'hòstia, i tenim un esperit indomable que pot sobreviure a qualsevol cosa, a una explosió nuclear o a la convivència amb un monstre esportiu i polític que dia a dia ens aniquila. A qualsevol cosa. Estem molt preparats per resistir l'enemic exterior, però contràriament, l'única cosa que es destrueix, la nostra kriptonita, és la pròpia vergonya. Això és el que ens desmotiva, el que ataca la nostra militància. I això és el que ens fan passar de tant en quant, el darrer cop ha estat amb Gabi, un nano del B, sis anys a la entitat, al que li hem tancat la porta als nassos el dia que li tocava incorporar-se. No l'havien avisat. No l'havien avisat per molt que ara expliquem sopars de duro. No és que hem perdut les formes, és que les persones que administren certes àrees, com les del futbol base, autèntic ull de l'huracà de totes les vergonyes que es fan i es desfan darrerament, no saben el que són les formes. El senyor Casado, que em va semblar una persona educada el dia que el van presentar, te molta, moltíssima feina a fer en aquest terreny. Podria començar per no deixar que un altre persona ocupi la seva cadira. Així li posarem a zero el comptador dels 100 dies que va demanar Germán i que ara li va gastant un amiguet seu.

Un nou pols per malpensats

Si alguna cosa no és Pochettino es tonto. Ja ho he dit mil cops que és el més llest de la classe i cap dels seus gestos es mai per atzar. La convocatòria de Palamós, on per completar la llista cridava nanos del filial que coneix i confia, cap d'ells de la última lleva de talents, pot ser interpretada per malpensats com un servidor, com una manera de marcar la línia. Fins aquí hem arribat. Jo mai he entès com ell, i especialment Planes, estan permetent el desgavell actual, però m'expliquen que estan en desacord i volen desmarcar-se. Només són conjectures, però ahir podria haver-se escenificat el primer episodi d' un pols interessant, doncs em diuen també que a l'altre banda de Sant Adrià aquesta convocatòria no va caure gens be inclús amb alguna imprecació pel mig. Les meves oracions van ara en el sentit que la poca prudència i la fatxenderia d'algun personatge el faci entrar al rusc de vespes. Passarà. Al temps.

@FrancescViaPOL

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}