M'agradaria que Daniel Sánchez Llibre sabés que li tinc un gran afecte personal, perquè així li he dit molts cops i perquè és veritat. Ell m'ha ajudat a endegar projectes que a la meva vida, han estat molt importants, per mi i també pel club, com el primer programa de televisió que es va fer a la història. També ens va ajudar decisivament quan un amic seu ens va deixar molts, molts calers penjats. Però per molt que ell o altres pensin que el meu afecte en vers seu es deu als diners, no és així. Ha estat el millor president que jo he conegut com a soci, i per mi sempre serà un privilegi haver-lo conegut personalment i haver tingut el seu suport. M'és impossible odiar a Daniel Sánchez Llibre, per molt que faci coses realment odioses. És així. Penso que això li passa a molta gent, tant desconeguts com gent propera, gent que ell ha posat dins el club. El Dani és el Dani i et veus atrapat en una teranyina d'afecte i bon humor i desprès d'una estona de xerrar li perdones tot. Fins i tot les coses absolutament imperdonables.

A la vida has de tenir molt de compte quan tries els teus enemics, primer perquè el que ens defineix al mon son els afectes i desafectes. Potser has de tenir més compte fins i tot que quan tries els teus amics: ells et trien, tu tries a qui odiar. Perquè tothom es transforma en la seva nèmesi. De vegades no pots transformar-te en allò que més estimes, però lamentablement tothom acaba semblant-se a allò que més odia. Així és com ara, s'ha produït un paral•lelisme curiosíssim entre Dani i Lara. Tots els arguments que el sector danista va acumular durant anys per definir Lara ara són aplicables a Dani. Un màxim accionista que diu que no va al futbol, que diu que no vol posar calers al club, que diu que no influeix però mana en l'ombra -sempre m'havien explicat que Perelló deia de Lara que li agradava governar el club amb "mando a distància"- que col•loca consellers a dit, que manté consellers impopulars -no s'assembla molt aquest desdibuixat De la Cruz a la caricatura que es va fer de Torras?- que posa fins i tot algun conseller que no és perico, com en el consell actual on hi ha un soci 37.000 i pico que tots diuen que és del Barça, com també es deia de Creuheras. I el paral•lelisme final, el més cruel, són els tèrbols assumptes financers. A Lara li acusaven d'haver guanyat calers amb Sarrià. A Dani d'haver guanyat amb els jugadors. Vull creure, encara vull creure perquè la ingenuïtat també es una tria per protegir el sentiment, que en tots dos casos és mentida.

Però el que si és cert és que Daniel Sánchez Llibre va fer president a Condal, en contra del parer de tothom, sabent perfectament que la situació acabaria en un grandíssim desgovern. Que manté a De la Cruz en contra del parer de tothom, de dins i de fora, sabent que és el pitjor representant possible d'un accionista, sabent tot l'historial d'escàndols i el seu tarannà irascible i incendiari. Que permet i ha permès sempre moltes injustícies al club, algunes directament protagonitzades pels homes de confiança que ell mateix ha mantingut. Que vol apagar amb la dreta els incendis que ell genera amb l'esquerra. Dani es problema i solució alhora. Però la solució ja no passa per un impossible retorn sinó per una marxa definitiva.

Mentrestant ens toca assistir a l'espectacle de Dani contra Dani. Dani dilapidant una grandíssima part del prestigi aconseguit per un mandat amb moltes més llums que ombres. Dani posant-se innecessàriament als peus de la opinió pública amb declaracions que poques hores desprès li tiren per terra, desacreditant-lo. Dani apareixent com una figura sinistra a la foscor en comptes del Dani lluminós que encandil•lava fins i tot amb les seves errades. Dani, salva al Dani que hem conegut i estimat. Salva't del teu pitjor enemic: tu mateix.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}