Oscar Perarnau els havia dit que no. Molta gent ho va entendre, perquè saben el que hi ha allà dins. Altres -un servidor- tot i saber-ho, vam pensar que s'havia equivocat. Perquè quan un és bo i honest i s'estima la matèria amb que treballa sempre te oportunitat de millorar les coses, per molts entrebancs que li posin. Per molt que el terreny de joc sigui petit. Bé, aquest axioma funciona a molts llocs però no a l'Espanyol. Perarnau tenia raó i jo estava equivocat, i el darrer moviment d'aquest tauler de parxís de bar de barriada suburbial en que s'ha convertit el futbol base, ho ha deixat ben palès.

Àlex Garcia fou el següent. En realitat no fou el següent, sinó el primer a dir que si. Hi ha gent que no coneix l'Àlex, jo tinc la sort de conèixer-lo i sé que és tot il•lusió. Vaig aplaudir el seu pas endavant i em van agradar les seves idees docents aplicades amb èxit a l'Escola i la seva visió de traslladar-les a la base. Jo he vist a l'Àlex aguantar estoicament un pare de la Escola que venia a reclamar-li que el seu fill no havia aprés prou, el típic nen de 78 kg que vol ser Cristiano. I allà estava el Àlex, intentant raonar amb la irracionalitat paterna en comptes de dir-li al pare que deixes d'atiborrar el nano a Donuts, que es el que hagués fet jo. I això, aquesta paciència, i aquesta vocació docent i l'esperit de servei d'un tipus que coneix la casa, que ha estat futbolista, que te preparació i que és bona persona, el feien un bon candidat a lidiar amb l'exercit de trileros i buscavides. Però la il•lusió no resisteix el xoc amb la realitat. Un altre error de percepció que assumeixo. L' Àlex també. Nomes espero que ara el deixin tornar sense vendettas al lloc que ha ocupat durant molts anys.

No ha durat 72 dies, però la realitat es que tot va durar encara menys. Ja fa dos diumenges a la Ciutat Esportiva va haver-hi un gran esclat d'ira i amenaces només perquè Àlex va defensar els seus criteris professionals, que com es lògic estaven basats en escollir tècnics per la seva capacitat, no perquè estiguessin molt o poc relacionats amb persones que havien manat en etapes anteriors. Casos com el de Poyatos, ja no eren un bon símptoma. Ara volem ser rigorosos amb un dels nanos més vàlids de la base, un valor al que caldria protegir, quan per exemple tenim gent que vesteix la samarreta del nostre club per criteris que no són esportius sinó econòmics. Si amics, hem llogat la samarreta i l'escut. Necessitem diners i no cal insistir en aquest tema. Ja sabem que hem de mirar cap a una altra banda, però ara no juguem a la pulcritud quan per sobreviure les fem de l'alçada d'un campanar.

I les continuem fent. Ara toca el torn de José Luis Garcia. La gent es pregunta obertament que li deu Germán de la Cruz a Jose Luis Garcia. L'altre dia, desprès del programa algú que sap del tema em va dir: "Germán es un senyor, no sé que fa amb Jose Luis". No deixa de sorprendre'm que inclús gent que te bona relació amb Germán -no es el meu cas- s'ho pregunti. S'expliquen sottovoce coses truculentes sobre aquesta relació, que no em vull creure. No m'ho puc creure. Jo no conec personalment a José Luis Garcia. Les referències d'ell que m'arriben per terra mar i aire em deixen glaçat. Si mires per internet i trobes aquesta entrevista, t'agafa un atac d'incredulitat i vergonya aliena. Si pensem amb perspectiva, el recorregut curricular, filosòfic i estètic que va d'algú com Luís Fradua fins a José Luis Garcia, dóna exactament la mida d'allò que esta passant. Es com l'acudit aquell de l'Eugenio " vale, però ¿hay alguien mas?".

A la roda de premsa de presentació d'Àlex Garcia, l'amic Quique Iglesias li va preguntar a Germán de la Cruz si desprès del soroll que s'havia generat per la marxa de Morales del futbol base -les raons de la qual no va aclarir- no havia pensat en plegar. Jo no em tinc en absolut per amic de Germán, però em permetré aconsellar-li que es torni a mirar aquesta roda de premsa abans de convocar-ne una altra. De dalt a baix. Que pensi en la imatge que a traves seu dona el nostre club. I que si algú te la valentia de tornar-li a preguntar el mateix es pensi bé la resposta. Les vegades que calgui.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}