Cada cop que algú demana que hi hagi canvis al Consell d'Administració del club, la resposta que rep és la mateixa: el club és seu (dels màxims accionistes), i si vols canviar alguna cosa, posa diners i compra les accions.

Segons aquesta teoria, que ningú nega perquè és totalment certa, els socis i els accionistes minoritaris som poc més que simples clients d'una empresa de suposat entreteniment. Dic suposat perquè l'entreteniment entès com un patiment continu és una variant una mica esbiaixada del que a tots ens agradaria.

Segons aquesta teoria, els socis no tenim dret a queixar-nos perquè, com que "el club és seu", això els dona peu a fer i desfer sense que ningú pugui criticar absolutament res, sota pena de ser acusat de desestabilitzador, d'oportunista, de mal perico o, encara molt pitjor, de periculer.

Jo crec que la teoria està molt bé, però enlloc està escrit que els màxims accionistes d'una societat hagin de ser els que en portin la gestió. Vull dir que hi ha empreses on els accionistes estan molt enretirats de les decisions, que deixen en mans d'un equip de gent preparada professionalment.

La setmana passada vaig escriure que estem en un carreró de difícil sortida, i potser la única alternativa que ens va quedant és fer un reset. El reset arribarà tard o d'hora, el que no tinc clar és si serem capaços de fer-lo els propis pericos o ens el vindran a fer des de fora.

Vull aclarir que per mi un reset seria un reinici del sistema, fer foc nou, un abans i un després en el club.

Si seguim com ara, aplicant la teoria de que "el club és seu", ningú farà grans canvis i seguirem amb el mateix Consell d'Administració. Més enllà de retallar d'aquí i d'allà, serà difícil tenir idees noves per generar ingressos. Si durant els darrers anys hem acumulat un deute de 180 milions d'euros no és perquè la premsa catalana ens tingui mania, els deutes s'acumulen per la mala gestió.

En aquest escenari de continuisme, el reset, tard o d'hora, és molt probable que ens el facin, i es diu concurs de creditors. Que sigui voluntari només voldrà dir que fem veure que l'hem provocat nosaltres. No cal dir que aquest escenari seria molt traumàtic.

Ara bé, perquè no ens podem imaginar un escenari en el que fem foc nou al club? Sí, ho sé, es desmunta la teoria del que mana qui té els diners, però aquesta podria ser l'alternativa en que el reset el fem nosaltres, els pericos. Un equip de gestió completament nou, totalment independent de les famílies, i amb una forma de fer les coses més innovadora.

Al cap i a la fi, hi ha gent que ha posat molts diners al club (no sabem si ja els han recuperat, però). Però també hi ha milers de socis, que en número som majoria, que també tenim cert dret a opinar. Per què tenim clar a qui pertany el club?

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}