Vivim temps convulsos a l'Espanyol. Diuen els que s'ho miren des de fora que sembla una crisi més del club. Però els pericos tenim la sensació que la gota que havia de fer vessar el got s'ha convertit en un raig d'aigua. Hi ha fugues d'aigua per tots costats i alguns s'obstinen en fer que l'orquestra del Titanic segueixi tocant, mentre miren cap a un altre costat.

L'entrenador era el que, fins ara, tapava les vergonyes d'un club instal·lat en la improvisació. Com a mínim aquesta és la sensació que destil·laven certes decisions i omissions dels consellers i executius de l'entitat. Presumptes filtracions interessades a la premsa des de l'interior, però més interessades en fer mal a algú altre - de dins o de fora - que en beneficiar el bé comú. Presumptes plusvàlues en la compra-venda de jugadors. Venda de drets de jugadors a fons d'inversió estrangers. Dimissions de consellers per lluites d'egos. I un llarg etcètera de rumors i més rumors que s'estenien com taques d'oli entre l'entorn perico i que anaven minant la moral de la tropa. Alguns devien ser veritat, d'altres mentida, i d'altres, suposo que la majoria, tenien una mica de tot.

L'entrenador era el que, fins ara, maquillava el desgavell de la "institusión", com li agrada dir. L'equip s'aguantava en les posicions nobles de la classificació, a base de mèrits propis i de demèrits dels contraris - no oblidem que enguany és una de les lligues en que anar a Europa està més barat de tota la història.

La qüestionable gestió del vestidor, amb jugadors apartats, jugadors que han abandonat el club per la porta del darrera, etc. es defensava perquè la trajectòria esportiva de l'equip era millor del que, sobre el paper, i amb el vuitè pressupost de la competició, es podia esperar en començar la temporada.

Però la caiguda lliure en la que estem des de fa algunes jornades, sumada a la manca d'autocrítica de l'entrenador i l'atac frontal a l'entorn - en forma de rodes de premsa - està fent saltar pels aires les poques pinces que aguantaven la situació.

L'Espanyol és el penúltim classificat a la segona volta del campionat, només per sobre del Racing, equip descendit fa un parell de jornades. Ja no val l'argument que es va fer una gran primera volta, perquè el que importa és el balanç ara que s'ha acabat la temporada. Sí, l'equip ens ha dit a crits que ells van acabar la temporada ja fa dies, per això ara ja podem anar fent balanç.

La situació s'està tornant insostenible. Fa la sensació que el discurs desgastat de resignació, d'abaixar el cap i de dir que no tenim diners, cada cop serveix menys com a justificació de la mala gestió que s'està fent des de fa anys. Si, a sobre, li sumem la manca absoluta de transparència, llavors el futur immediat espanta. Estem en un carreró de difícil sortida, i potser l'única alternativa que ens va quedant és fer un reset.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}