Costa molt posar-se a escriure després de la contundent derrota d'ahir que posa punt i final a aquesta temporada de manera oficiosa. Ara és el moment, però, de reflexionar i buscar respostes a moltes preguntes. Quina és la causa de la baixada del rendiment de l'equip un cop s'aconsegueix la salvació virtual? Per què aquest equip té tan poca personalitat quan les coses es torcen? Quin és l'objectiu esportiu real que ha de tenir aquest equip a principis de temporada? És Pochettino l'entrenador ideal per l'Espanyol? Hi ha manca d'implicació i d'intensitat per part dels jugadors? Quin paper té l'afició en tot aquest embolic? Són moltes preguntes i cadascuna d'elles pot donar lloc a un debat profund, però intentaré, a continuació, donar quatre claus per entendre què passa realment.

Començaré parlant dels jugadors. Hi ha hagut partits aquesta temporada on hi ha hagut clarament una relaxació o manca d'intensitat (Mirandés a casa, Bernabéu...), però crec que cometem l'error d'associar sempre derrota amb manca d'intensitat. Les derrotes contra Zaragoza, Levante, Málaga, Osasuna i Atlético a la segona volta s'han relacionat amb la manca d'intensitat, però penso que som una afició prou madura i experimentada com per entendre que això no sempre és així. Hi ha dies que simplement no et surten les coses, no tens sort o senzillament el rival és molt superior. Hauríem de reflexionar també sobre la qualitat futbolística de la plantilla i què se li pot exigir. Jo penso que tenim una plantilla per estar a mitja taula, millor que les de Racing, Sporting o Zaragoza però molt inferior a les de Màlaga, Atlético, València o Athletic. Als jugadors se'ls ha d'exigir sempre el màxim, només faltaria, però no podem exigir entrar a Europa a una plantilla com la que tenim. Crec que no és just.

L'entrenador és el més discutit ara mateix. Pochettino s'equivoca clarament en la seva posició envers la premsa i alguns dels jugadors. S'ha entossudit a jugar amb molta possessió de pilota sense tenir en compte que no tenim els jugadors adients per fer-ho. Weiss, per exemple, em sembla un excel·lent jugador de banda per jugar amb espais i velocitat, però que en estàtic perd sentit. A més, aquesta alta possessió fa que els equips es tanquin en excés sortint només a través de contraatacs que no sabem defensar correctament. La pilota parada ha estat una temporada més un problema, i els canvis no han estat sempre els adients. Crec que Pochettino enlloc d'enrocar-se en un sol sistema de joc hauria de tenir plans alternatius per a les segones parts i, sobretot, mostrar-se més obert a la crítica pròpia i aliena. El paper institucional de Pochettino, però, va estretament relacionat amb el paràgraf següent.

Quin paper juga la directiva en tot aquest embolic? Segons la meva opinió un paper clau: el de protagonista. Tot el que està passant al camp és una conseqüència directa del que passa als despatxos i de la imatge que transmet el club. La situació econòmica és dramàtica, ja que el deute és de més de 150 milions d'euros i aquest any augmentarà més encara. La debilitació de la plantilla temporada rere temporada venent els millors jugadors (Riera, Pareja, Osvaldo, Zabaleta, Callejón...) no es veu reflectida en un canvi de discurs respecte els objectius, i això crec que és el gran error d'aquest club. Fernando Molinos deia fa pocs dies que no entrar a Europa seria un pal, i Collet no fa gaire que l'objectiu hauria de ser entrar a Europa cada 2 o 3 anys. Veient la plantilla que tenim, la situació econòmica en la que ens trobem i el cansament de l'afició, crec que ha arribat el moment de que ens deixin de mentir i que ens diguin la veritat. Que ens facin prendre consciència que aquest deute s'ha de rebaixar sí o sí i que conseqüentment s'haurà de debilitar l'equip. Si ens expliquen que els propers anys l'objectiu serà salvar-se però que, a canvi, eixugarem el deute, ens posem tots el mono de treball, prenem consciència de la situació i fem una festa quan arribem als 45 punts. Celebrar permanències és trist, sí, però com a mínim tindríem un objectiu a llarg termini. A més a la directiva no li caldria mentir per amagar les misèries, i podria dir sense embuts que es ven un jugador per necessitat, sense haver de tirar merda sobre el mateix com s'ha fet en algunes sortides (Zabaleta, Osvaldo...) En la situació actual ens menteixen per tapar les misèries, pujant les expectatives fins a nivells on aquest equip no pot arribar, i això genera frustració en l'afició. En resum, es requereix transparència i honestedat en els números per part de la directiva per tal de compartir tots junts un projecte de futur sense viure enganyats. Aquesta manca de transparència actual afecta també a l'entrenador, que es menja molts marrons generats per la directiva en intentar amagar aquesta situació. I tinc la sensació que Pochettino n'està una mica fart d'això.

Com a afició també hem de reflexionar sobre quin paper juguem en aquesta situació. Ja he escrit moltes vegades que la relaxació que s'observa a l'equip un cop aconseguida la salvació, s'observa també a la grada. Quan l'equip està a vuit punts de la salvació fem gires de la salvació a tots els camps de la lliga i omplim a casa, però quan estem a dos d'Europa no viatgem i a casa no fem ni mitja entrada. Per què? Això, encara que dolgui, també mereix una reflexió per part nostra.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}