L'Espanyol va tornar a protagonitzar una decepció ahir al Reyno de Navarra. Més enllà de si l'àrbitre va influir amb petites decisions o de si Uche va poder inaugurar el marcador, el resultat final va ser un 2-0 més que clar.

El partit vist de forma aïllada no deixa de ser una derrota contra un rival directe en la lluita per Europa. I ja està. Una derrota més al sac, un mal partit més fora de casa, on la poca agressivitat i la manca d'actitud dels jugadors blanc-i-blaus va tornar a ser la nota predominant.

El problema és que la derrota no ens va sorpendre perquè, malauradament, entrava dins dels plans. Ahir l'equip va fer exactament el que esperàvem que faria. I això preocupa.

Però el que és pitjor és que l'afició s'ha instal·lat en la desil·lusió i en el "tant-se-me'n-fotisme". Com a mínim, així es desprèn de llegir les reaccions post-partit al Twitter. La gent n'està fins el capdamunt. I no sembla que només sigui la reacció a un partit aïllat, la sensació és que el got està molt ple i la gota que el fa vessar està al caure.

No és un problema únicament esportiu. Les filtracions, els rumors de vendes, la fugida d'algun membre del Consell, les decisions controvertides de l'entenador. El got, la paciència, l'estabilitat s'esgoten.

A Twitter hi havia qui demana reaccions airades contra el Consell aquest mateix diumenge. Però el que em sembla encara més decebedor és que també hi havia qui afirmava haver llençat la tovallola i declarava que no tenia cap ganes d'anar a animar l'equip.

Europa està a quatre punts (que poden convertir-se en cinc si Atlético o Sevilla sumen els tres punts en els seus respectius partits). Matemàticament és possible. Però mentalment sembla que molts s'han esborrat, començant pels que han de sumar els punts. A la jornada 28 teníem 40 punts. Cinc jornades més tard només en tenim 42. Sumar dos dels últims quinze punts converteixen l'objectiu europeu en difícil, però ja sabem que en aquest club ens agraden les emocions fortes i "el más difícil todavía".

Queden sis partits. València, Sporting i Sevilla a casa. Atlético, Granada i Barça fora. Tots, fins i tot els més crítics, estic convençut que tenim ganes d'arribar a l'últim partit contra el Sevilla amb opcions d'anar a Europa. Queda exactament un mes per l'última jornada i Europa és possible, però cal capgirar la dinàmica urgentment. Sinó, el (fals) fortí pot esdevenir un polvorí i podem veure com cau la gota que fa vessar el got.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}