Dijous al Benito Villamarín no vam fer un gran partit, és cert, però penso que tampoc va ser dolent. Crec que vam ser superiors al Betis en tot moment i que, tenint en compte les importants baixes de Verdú i Sergio García, ens en vam sortir prou bé. El gol de Pandiani ens va donar un punt al descompte, sí, però més que merescut. A vegades un no ha de valorar el partit que ha fet pels mèrits propis, sinó pels demèrits del rival. Quan un rival fa un partit tan dolent com el que va fer el Betis dijous no és només perquè no li surt res, sinó per mèrit nostre. L'actuació d'un partit s'ha de valorar en funció del teu potencial, sí, però també en funció del partit realitzat pel rival respecte al seu potencial. És per això que penso que Pochettino va plantejar molt bé el partit: perquè va saber anular a un Betis que, com vam veure en el seu partit contra el Real Madrid, de jugar a futbol en sap.

He de reconèixer que l'onze inicial no em va agradar, especialment per la titularitat de Rui Fonte. El portuguès no ha demostrat res des que va arribar al primer equip i penso que hi ha jugadors molt més eficients a la plantilla per jugar a la banda dreta de l'atac. Però quines altres opcions tenia Pochettino? L'opció més clara era la de Weiss, però tinc la sensació que ahir va rebre el càstig del mal partit que va fer dilluns, i aquest tipus de moviments són obligatoris per un míster si vol que els jugadors surtin al cent per cent cada partit. Els jugadors han de tenir clar que el que no juga i entrena a tope no serà titular. Una altra opció podria haver estat posar a Álvaro o Thievy a la banda dreta, però això ja tenim comprovat que no acostuma a funcionar. Ens agradi o no el jugador, Rui Fonte era l'única opció per jugar de titular a la banda dreta de l'atac.

Pel que fa a la situació esportiva de l'equip, és immillorable. Si a 15 d'agost ens arriben a dir que tindríem 40 punts a manca de 10 jornades per finalitzar el campionat, haguéssim signat tots, i qui digui que no o bé menteix o bé està de manicomi. Ahir recordava que feia exactament tres anys vaig tornar enfonsat de Pamplona havent perdut amb un gol de Nekounam al descompte que ens deixava a 8 punts de la salvació a manca de deu jornades per acabar la lliga. Estàvem morts. Morts i enterrats. De fet a dia d'avui encara no m'explico com ens en vam sortir, però sí que sé que al final vam acabar desens. La temporada següent, tenint en compte la que ens va caure a Coverciano a l'agost, ens vam salvar sense agonies amb 44 punts, mentre que la temporada passada vam fer pujar aquesta xifra fins als 49 punts. Amb Pochettino a la banqueta cada temporada ha anat a millor.

No sé com acabarà aquesta, però sí que sé que a manca de deu jornades per al final del campionat estam a 16 punts del descens, classificats per a jugar Europa League i a només 4 punts de jugar Lliga de Campions la temporada que ve. A més ho estem fent jugant un futbol d'atac i amb molts jugadors del planter. Es pot exigir més a l'equip? Crec sincerament que esportivament parlant, no. Altres aspectes del club ja són figues d'un altre paner.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}