Hem fracassat a la Copa. Caure contra un equip de dues categories inferiors a doble partit és un fracàs, es miri com es miri. Les excuses només serveixen per suavitzar la derrota, per tapar-nos les vergonyes, per auto-enganyar-nos.

Fer crítica de l'eliminació comporta el linxament per mal perico, perquè sembla que no fas costat a l'equip, a l'entrenador i al projecte esportiu del club. El millor és callar, dir que un camp amb menys de 6000 persones és un infern i que els nostres jugadors prou fan amb el que fan, tenint en compte que fa dos anys jugaven a Tercera. I ja està. Passar pàgina i pensar en el Mallorca.

Doncs mireu, jo ara mateix no tinc cap ganes de pensar en el Mallorca. En tot cas ja hi pensaré dissabte quan entri per la porta de l'estadi. I animaré, com sempre, una cosa no treu l'altra.

Actitud. A la gespa va faltar actitud. Dels jugadors i del cos tècnic. Encara no he sigut capaç d'entendre per què contra el Barça no vam canviar el nostre sistema de joc i, en canvi, contra el Mirandés vam dedicar-nos a veure-les venir. És incomprensible com els nostres jugadors es van deixar acular per una colla de jugadors amateurs i van passar-se l'última mitja hora tancats a l'àrea. Per no parlar del partit d'anada, que és on vam regalar moltes de les opcions de passar l'eliminatòria. L'actitud de la plantilla es demostra a la gespa.

Aptitud. Si tenim els jugadors que tenim no és per culpa d'aquests. Els jugadors es compren i es venen per decisió de les àrees esportiva i econòmica. Així ha de ser i així se'ns ha dit que és. És el famós projecte esportiu, és el futur esplendorós que ens espera, segons el President. És el projecte que permet pagar-li una fitxa molt alta a Dátolo perquè acabi jugant algunes estones però que descapitalitza la plantilla cada temporada perquè necessitem diners. L'aptitud de la plantilla es determina des dels despatxos, no des de la gespa.

L'eliminació en mans del Mirandés sabíem que podia passar abans que comencés el partit. I això és el que més ens ha de preocupar. La classificació actual a la Lliga intuïm que pot ser irreal i les il·lusions se'ns poden escolar entre les mans com ja va passar la temporada passada. Tothom parla del miracle que està fent Pochettino amb aquesta plantilla. I això és el que més ens ha de preocupar.

Cal que algú repensi seriosament cap a on estem anant. Perquè aquesta temporada està sonant la flauta a la Lliga, però els miracles de Pochettino (potser ha heretat la famosa flor al cul de Dani?) algun dia s'acabaran, i les carrosses es convertiran en carbasses.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}