Coincidirem tots en afirmar que el partit d'ahir de l'equip va ser lamentable per part de l'Espanyol. Ja no només pel mal joc, sinó que la intensitat que hi van posar els nostres no va ser l'esperada. Trobar les causes de tot això, però, ja és més subjectiu i forma part de la tertúlia post-partit. M'agradaria ressaltar tres dels ítems de debat sorgits del partit d'ahir a Cornellà - El Prat que em criden l'atenció.

Amat

En Jordi ahir va fer un mal partit que, malauradament, està en la línia dels que està fent aquesta temporada. Va cometre un penal que l'àrbitre no va xiular i, sobretot, es va equivocar a la jugada del segon gol del Mirandés. L'error és molt greu ja que no és conseqüència d'una passada errada o d'un mal control, sinó que és un intent de frivolité en una zona del camp on està prohibit fer-les encara que siguis Beckenbauer en persona. L'error d'en Jordi no és que no li sortís l'acció, sinó el simple fet d'intentar-la. Ara bé, en Jordi té 19 anys, com bé diu el company Òscar Julià en el seu article d'avui, i quan jugues amb jugadors amb edat de juvenils és possible que, per molt bons que siguin, cometin errors de juvenil. Si en Jordi surt d'aquest sot on està ficat aquesta temporada ho farà molt reforçat. El que no podem fer nosaltres com a afició és titllar-lo de Amatenbauer fa uns mesos i ara afirmar que no val un duro. No és just. Ànims Jordi, te'n sortiràs. Segur.

Pablo Infante

Em sorprèn moltíssim llegir a tot arreu que el Mirandés va fer un gran partit i que per això ens va posar les coses difícils. Els elogis cap a Pablo Infante són tants que alguns es plantejen fitxar-lo al mercat d'hivern. Potser jo vaig veure un altre partit o és que senzillament no tinc ni idea de futbol, però a mi el resultat d'ahir i l'actuació de Pablo Infante em semblen més un demèrit nostre que un mèrit del rival. El Mirandés va fer un partit molt seriós, tancadets al darrere, molt ordenats en defensa i amb molta intensitat per part dels seus jugadors, cosa que té un mèrit enorme en tractar-se d'un equip de 2ªB. Però ja està. Els seus dos gols són conseqüència d'errors greus nostres en defensa que jugadors com Pablo Infante, que ja tenen els ous pelats de jugar a futbol, van saber aprofitar. Però ni el Mirandés ens va passar per sobre pel seu gran futbol ni Pablo Infante és Maradona, sinó que ahir es van posar 0-2 al marcador perque ells van sortir a jugar a futbol i nosaltres a pasturar. Si l'Espanyol hagués posat la meitat de la intensitat que tocava no hi hagués hagut eliminatòria, tal i com es va demostrar els darrers cinc minuts. Ni el Mirandés és el Manchester United ni Anduva és Old Trafford: la nostra obligació és guanyar-hi.

Thievy

Aquest paràgraf va dedicat a tú, que ahir vas xiular a Thievy. No seré jo qui et jutgi, faltaria més, el soci sempre és sobirà. Planteja't però, a qui vas xiular i per quina raó. Vas xiular a un jugador de 19 anys i amb fitxa del filial que està jugant amb el primer equip degut a les baixes per lesió. Estàs xiulant-lo, a més, perque no li surten bé les coses, perquè si una cosa no se li pot retreure a Thievy són les ganes que hi posa. Escolta les seves paraules a la zona mixta després del partit. Creus que xiulant-lo l'ajudes? Creus que xiulant-lo ahir vas ajudar l'equip? La meva opinió és que no, però només és això, una opinió. Veure com ahir a Cornellà - El Prat es buidava després del 0-2 em feia mal, de la mateixa manera que em va fer mal veure que hi havia menys espectadors que el dia del Córdoba. Al nostre estadi hem d'animar als jugadors fins al final, tal i com va a fer ahir La Curva (col•lectiu per qui ja no puc fer més elogis). Dit d'una altra manera: en estadis on la gent és de xiulet fàcil amb el seu equip (Mestalla, Calderón...), haguessin aixecat el partit d'ahir? Impossible. Som RCDE. La força d'un patiment.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}