Ho estan tornant a fer. S'acosta el derbi i la premsa culer torna a lloar el joc de l'Espanyol. És la tàctica que va fer servir Guardiola la temporada passada i que tant bon resultat li va reportar, amb aquell fatídic 1-5 a Cornellà. És un estil massa desgastat, això de que no hi ha rival petit ja no s'ho creu ningú, i sinó que li preguntin a l'entrenador de l'Hospitalet, per parlar de la víctima més recent.

El pitjor de la derrota de la temporada passada no van ser la maneta de gols que ens van caure, que també, sinó que els culers encara et deien que l'Espanyol havia jugat molt bé. Per ells jugar bé és sinònim de jugar el seu estil.

No ens oblidem d'un cosa: ni el Barça ni Guardiola han inventat el futbol. Només han portat a l'extrem una forma de jugar, que els ha donat i els dona molt bons resultats, cosa, per altra banda, que està posant en perill la integritat dels nostres fills pericos.

Pochettino aposta per un joc de toc, que ens els últims partits ha sabut trobar la verticalitat que tant se li reclamava. Però un bon entrenador ha de saber també contra qui s'enfronta, com juga el rival, i quin és el sistema de joc que més benefici li pot reportar. Entenc que Pochettino vulgui ser fidel al seu estil però no comparteixo això de que no el variarà per res. Guardiola potser pot fer-ho, per alguna cosa es gasten una morterada de milions per retenir alguns dels millors jugadors del món i, per tant, tots els rivals contra els que s'enfronten, d'entrada, són inferiors.

Nosaltres no tenim ni els millors jugadors del món ni podem pagar fitxes astronòmiques. Tenim el que tenim i Pochettino n'està sabent treure el màxim rendiment. Però com que no som els millors, hem de saber adaptar el nostre joc quan ens enfrontem als equips que sí que són molt més bons que nosaltres.

Jo vull que Pochettino encari el derbi de la mateixa manera que ho havia fet fins la temporada passada: al xoc. Joc dur, que no violent, contundent, amb les línies juntes, amb els centrals agafadets de la mà si cal, amb la defensa on ha d'estar, no a tres quarts de camp. Vull que la premsa culer ens acusi de ser l'anti-futbol, vull que l'equip contagiï l'esperit de batalla a la grada. Vull que Cornellà torni a ser l'olla a pressió del primer derbi que s'hi va jugar. Vull que els jugadors del Barça tornin a declarar que mai havien patit aquell ambient.

Potser ens en tornaran a caure cinc - cosa que no crec -, però com a mínim, a casa nostra, que el Barça no vingui a passejar-se.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}