Dilluns va celebrar-se la Junta General d'Accionistes. Expliquen els pocs que van anar-hi que tot plegat va ser molt ràpid i sense massa complicacions. Com un tràmit més dels que cal complir, que al final és el que és.

El màxim accionista de l'entitat, i ex President del club, no va anar-hi. Una altra mostra evident que això de la Junta és bastant o molt inútil. Una cosa inútil és una cosa que no és útil, o sigui, que no serveix per res.

Que la Junta fos ràpida i bastant plàcida pel Consell d'Administració sobretot per la manca d'assistents que donessin "guerra", pot tenir, crec jo, dues lectures: o l'accionista està molt content amb la gestió del Consell o l'accionista està tant desencantat que no vol perdre el temps anant a fer el paripé.

La majoria d'accions estan clarament a favor de la gestió del Consell, com demostren els resultats de les votacions que es van fer a la Junta. Però la majoria d'accions estan en mans de pocs accionistes individuals i, per tant, no es pot extreure d'aquí que la majoria d'accionistes també recolzin el Consell.

Jo crec, i només és una opinió personal, que cada cop hi ha menys assistents a les Juntes perquè l'accionista està desencantat. No és res contra l'actual Consell, és una cosa inherent al sistema de societat anònima esportiva que tenim. El club està en mans d'unes poques persones amb molts diners, que controlen àmpliament la majoria d'accions. El club és seu i, per tant, el poden gestionar com volen. I és totalment legítim que ho facin, són les regles del joc i punt. Tens pasta, tens accions, tens poder. 

Es produeix, però, una paradoxa. Els accionistes minoritaris, que en número de persones són molt i molt superiors als accionistes majoritaris, no poden fer sentir la seva veu, més enllà de demanar el torn de paraula durant la Junta o de muntar una candidatura alternativa a la "oficialista", com va fer l'APMAE a l'estiu, quan calia buscar substitut al màxim accionista de l'entitat. Rectifico, sí que poden fer sentir la seva veu, però el seu vot val tant poc que tot el que diuen fa la sensació que als membres del Consell els entra per una orella i els surt per l'altra. Cosa, d'altra banda, també totalment legítima. No tenen cap mena d'obligació d'escoltar, i molt menys de prendre en consideració, el que els diguin.

Tot plegat és prou contradictori. Si no tens diners no tens veu al club. Però, en canvi, sense la veu dels milers d'accionistes minoritaris animant l'equip cada diumenge, aquest club, aquesta empresa, no tindria sentit d'existir. "La força d'un sentiment", se'n recorden? Una força que no es pot comprar amb diners i que és la que ens permet seguir bategant.

^{SI T´HA AGRADAT AQUEST ARTICLE I EL VOLS COMPARTIR A UNA DE LES TEVES XARXES SOCIALS, FES SERVIR AQUESTS BOTONS:}       

^{ENS POTS SEGUIR TAMBÉ ALS NOSTRES CANALS DE I DE}