La derrota d'ahir contra el Moudrid fa mal. Tots sabíem que podía pasar, però el fet d'haver jugat 88 minuts amb un home més i no haver tret ni un empat pot semblar molt decebedor. Ara podem criticar la manca d'actitud dels jugadors (tot un clàssic!), el plantejament de Pochettino, l'actuació de la directiva debilitant l'equip a mitja temporada, el rendiment de Dátolo i bla, bla, bla... No us enganyeu: tot això són milongues. Hi ha una raó (i només una) per justificar la derrota d'ahir: la lliga espanyola és una farsa. És una mentida de dimensions descomunals i ho continuarà sent durant molts anys si ningú dóna un cop de puny a la taula.

Fem un cop d'ull a la resta de grans lligues europees. Algú es pot imaginar que el segon classificat de la lliga guanyi un partit al camp del sisè jugant 88 minuts amb un jugador menys? Impossible. La raó, amics lectors, és que en cap d'aquestes lligues el segon multiplica per nou el pressupost del sisè. És més: en cap d'aquestes lligues cap equip multiplica per nou el pressupost de cap altre. Òbviament hi ha equips amb més pressupost que altres, això és inevitable, pero la insultant diferència que hi ha a la lliga espanyola, on hi ha dos equips que multipliquen per més de 4.5 el pressupost del tercer equip amb un pressupost més alt, és absolutament inadmissible.

La seva premsa (gairebé tota la existent) ens embauca dient-nos que si l'Hercules i l'Osasuna han pogut guanyar a Barça i Madrid, qualsevol ho pot fer. No us deixeu enganyar, si us plau. Barça i Madrid van perdre aquests partits per pura estadística. La realitat és que després d'haver jugat 22 partits cadascun contra els equips de "l'altra lliga", només n'han perdut un cadascú. O dit d'una altra manera, quan Barça i Madrid juguen un partit de lliga que no és entre ells només tenen un 4.5% de possibilitats de perdre. I aquesta diuen que és la millor lliga del món? Que no ens facin riure. Aquesta lliga és una punyetera merda.

La raó principal d'aquesta diferència de pressupost no són ni els ingressos per publicitat, ni les samarretes venudes, ni el taquillatge ni la recaudació per abonaments. Tots aquests factors els fan a ells més rics que a la resta, però són diferències lícites. El que realment desequilibra la balança són els ingressos per televisió, on pel mateix concepte Barça i Madrid cobren cent quaranta milions d'euros per temporada i nosaltres no arribem a vint. I n'hi ha que encara estan pitjor! Aquesta diferència abismal, que no es dóna ni de molt lluny a la resta de lligues europees, és la que fa que el Barça pugui tenir una massa salarial de 280 milions d'euros anuals i nosaltres haguem de vendre a dos defenses titulars a mitja temporada. Aquesta diferència abismal és la que fa que no poguem competir contra el Madrid encara que juguin tot el partit amb un jugador menys i amb un porter que encara no havia debutat a primera.

Pensareu que no s'hi pot fer res. Fals. Tenim el més important: divuit vintenes parts de la lliga. Sense nosaltres no hi ha lliga, encara que ells puguin pagar el millor del món a cada demarcació. Només calen tres coses: juvenils, grades buides i dos collons ben posats. Barça i Madrid haurien de trobar-se en 36 de les 38 jornades a rivals plagats de juvenils jugant a mig gas. En 18 dels 19 desplaçaments s'haurien de trobar les graderies buides. Algun dirigent de primera hauria de fer el primer pas. Per què no podem ser nosaltres? Que hi perdríem? Probablement els dotze punts els perdrem igual... Hem de fer alguna cosa perque aquesta lliga sigui mínimament justa. Com a la resta d'Europa.

Si t´ha agradat aquest article i el vols compartir a una de les teves xarxes socials, fes servir aquest botó: