Se perfectament que internet es un mitjà de comunicació que estimula la mala folla de l'individu. Es empíric i fàcilment comprovable. Igual que tota apel·lació al passat gloriós sol ser per definició a un passat inexistent. Porto sis anys llegint moltes de les coses que aquí s'escriuen però em segueix sorprenent com la crueltat es perfecciona, i com la manca de respecte es la moneda habitual de canvi. Ja no em sorprèn tant com desprès aquesta ira es transforma en covardia quan el mon virtual esdevé real. Estic fart de veure a la gent fer-se fotografies amb aquells que abans i després esbudella calumnia sense pietat en un comentari. O als qui reclamen mes duresa i desprès pots escoltar com se'ls encongeix l'esfínter quan és cara a cara amb l'objecte de la seva critica. Normal. Molt normal.

Llegeixo per exemple la paraula 'dictadura' associada al grup que actualment controla l'accionariat i per uns instants em pregunto si el qui ho escriu no dona mes de si o es un manipulador. Prefereixo pensar això segon d'un consoci, es menys ofensiu. Llegeixo que el problema econòmic rau en que aquesta mateixa gent s'ha emportat calers del club. Jo davant d'això, proposo dues coses: la primera que la persona que ho ha escrit vagi a un jutjat avui mateix. Si te proves, jo mateix secundaré la demanda. La segona es que fem fora al ministeri d'economia en ple i col·loquem a aquests lladres ja que fer calers amb l'Espanyol mereix una candidatura al Nobel. Si jo fos aquesta gent, i llegís aquestes coses, regalaria avui mateix les meves accions a canvi que els alliberessin dels avals. A molts els sortiria a compte. I a prendre pel cul. I a rajar als fórums que és gratis.

L'Espanyol és en una greu crisi econòmica. Des de dins i des de fora el club s'abonen a diverses teories per justificar aquest desgavell. Jo dic que diumenge juguem contra una d'elles i el seu cognom es Martínez. Roman, Lola i Jônatas signifiquen 9 milions d'euros d'inversió llençats a la brossa. Si li sumem a la resta de cedits, ràpidament arribem a un guarisme de dues xifres. Això a banda de tenir 9 milions mes invertits en dos centrals, i repto a qualsevol director esportiu a que em justifiqui això, tenint en compte que fa anys que no podem gastar ni la meitat en comprar en propietat un davanter centre, quan tots sabíem que Tamudo caducava mes d'hora que tard. La crisi econòmica del club te arrels claríssimament esportives. No sabem comprar ni vendre, ni hem sabut mai tret d'excepcions tan honroses com esporàdiques. I un club amb un marge econòmic de maniobra tan curt no es pot equivocar tant en tant poc temps. No s'ho pot permetre. També hi ha l'estadi, es cert. Però l'estadi es un patrimoni que no solament no es devalua sinó que genera ingressos, cosa que no passa amb el nostre deficient patrimoni esportiu, impossible d'avaluar amb certesa. 10 de vosaltres, a l'atzar, no us posaríeu d'acord per posar-li preu a Nico Pareja, per posar un exemple.

La gent que avala no son herois. I d'alguna manera és així que han de fer front a la seva responsabilitat d'haver generat aquesta situació, per acció o omissió. Mes aviat per això darrer. Potser no calen agraïments -tot i que jo els agreixo- però tampoc calumnies ni insults. Però tranquils, que gràcies a tot aquest desgavell tornarà a obrir-se el pastis accionarial, així que amics, tots tindrem l'oportunitat de nou de salvar al club d'aquesta colla de dictadors gratant-nos la butxaca. Si es dividís tot el capital social actual i el que quedarà desprès de l'ampliació, pel número de socis, amb 800 euros mal comptats per soci es podria retornar al poble aquesta democràcia perduda. Aquella democràcia que exercíem no se, als anys 80, 70 o..¿mai?. I desprès podríem votar també les alineacions de cada diumenge a veure si així ens posem d'acord si ha de jugar Ben Sahar o Tamudo.