Per anar a pescar al Bernabéu calen mes de quatre canyes. No tenim nivell, ni nosaltres ni el 90% de la lliga espanyola, un grup plà i futbolísticament empobrit. Estem assistint any rere any a la degradació de la competició, per causes econòmiques, i tret d'excepcions que en algun cas son de difícil explicació - penso en el Mallorca, o el Depor- gairebé tots els equips son una mica pitjors que la temporada anterior. Nosaltres també, i la raó per la qual no baixarem és la que tots sabem: n'hi ha quatre o cinc de pitjors. Però no pots refiar-te d'això perquè és el camí més directe cap al pou. No son pas tan pitjors, només una mica, i encara i així suarem per guanyar-los i per conservar la categoria. Sempre m'havia irritat quan en exercici de la seva habitual prepotència tant Barça com Madrid han insinuat que volien abandonar la competició domèstica per formar part d'una lliga europea, però a la llum del que estem vivint ho entenc perfectament. La diferència entre aquests dos equips i la resta és estratosfèrica. Insultant. He vist a l'equip perdre altres cops al Bernabéu davant esquadres blanques que no s'han despentinat per batre'ns, però aquesta és una de les vegades que m'he sentit mes lluny del rival.
Javi Márquez, el millor.
Clar, Javi és el millor. Ho veiem tots. Això és una gran noticia, però també és molt bèstia. Molt. No només perquè el Javi va estar 14 partits a la graderia, sinó perquè un xaval que entrava a l'onze amb calçador, un actor secundari a la plantilla, resulta que ara és l'únic jugador del nostre equip que els rivals consideren interessant. L'únic jugador que va merèixer un comentari de part dels analistes de La Sexta: Ortego inclús va insinuar que l'Espanyol ja li podria quedar petit. També alguns columnistes com Trueba l'assenyalaven com el mes destacat. És prou eloqüent tot això. Soc la presidenta del club de cheerleaders de Javi, però aquesta evidència m'entristeix i em recorda perillosament aquell acudit de l'Eugenio: "hay alguien mas"? L'altre dia, el meu fill em preguntava: 'papa, ara qui és el millor jugador de l'Espanyol?'. M'ho vaig rumiar una estona. Una estona massa llarga. Li vaig respondre Javi Márquez, es clar. I tots dos ens vam quedar en silenci.
Sense xarxa
No tinc cap dubte que salvarem la categoria, però també se positivament que pixarem sang. El grup no és dolent, hi ha una bona qualitat mitja, tot i la evident orfandat de referents. També se que aquest any ens servirà per a molt, especialment per adonar-nos de qui som exactament i per fer de la necessitat virtut. L'Espanyol no pot seguir malbaratant diners en mitjanies, ja no. Lola, Román i Jônatas: les inversions mes importants dels darrers tres anys, 9 milions d'euros mes el que penja, que no ho vull saber. On son? Tot llençat per la claveguera. No ens ho podem permetre. Però la necessitat de bastir una columna vertebral nova pels propers tres o quatre anys és inaplaçable. El canvi generacional no és ja una opció, sinó una necessitat, i no tindrem prou amb jugadors correctes, calen un parell de tipus amb qualitat, actitud i vocació de posar-se l'equip a l'esquena. El marge d'error és ja inexistent. O això, o em temo que ens espera molt de temps de 'trànsit per la cornisa', que deia aquell.
Cuenta de la vieja, forever and ever
Es una llei matematico-patillera d'un servidor, segons la qual els equips, sobretot els de la part baixa de la classificació, acaben fent si fa no fa els mateixos gols que punts. L'any passat, per exemple 47 punts/46gols. L'anterior: 48/43. I d'això es desprenen altres lectures igual de peregrines i un xic pessimistes. En els darrers cinc anys -mes enllà m'he he avorrit de mirar-ho, us ho deixo a vosaltres- cap equip s'ha salvat fent menys de 36 gols, una xifra baixissima. Portem 13. No tinc cap dubte que aquesta segona volta veurem molts mes gols. Per trons.
Si t´ha agradat aquest article i el vols compartir a una de les teves xarxes socials, fes servir aquest botó:
¿al final del campeonato si quedamos en el puesto 17 volveremos a hacer la "OLA"?el nivel de exigencia en un club con 35.000 socios y 110 años deveria ser otro...deveria ser TENER UN EQUIPO COMPETITIVO CADA AÑO.
,
este escrito no es pesimista porque tiende al realismo. y por supuesto no es nada crítico ni con el presidente ni con el consejo ni con de la cruz ni con planes ni con nadie. eso sí hubiera sido sorprendente
Es el dia de la Marmota, el problema aquests any és que no venim del darrera, quan un ve del darerra creix. Nosaltres no estem al darrera i passaran unes quantes setmanes per caure al darrera, i el problema serà si tindrem temps de surtir del darrera. El Saragoosa semblava despenjat, però en tres o quatre setmanes el renim al davant, queden Tenerife, Xerez, Màlaga i Valladolid. Tres d'aquests els visitem aviat. Cada partit que perdem ( excepte Xeres) és un menys que tindrem al darrera. Per tant són tres partits claus. Aquesta lliga la diferència del primer al tercer serà de 20 punts, i al 10 serà de 40. Si no temps al temps. Tard o d'hora Barça i Madrid marxaran d'aquesta lliga i perdrem els diners de les teles i tot s'anirà a la merda.
Ser realista no es sinónimo de pesimista.Es lo que hay.Esta segunda vuelta si no se sacan puntos en campo contrario,cagatus sum.Sigo pensando,la burra en el trigo,y visto lo visto,que con Verdú por el centro,el equipo rulla más y hay más coordinación entre lineas y con eso no quiero decir que Javi Márquez no juegue,las bandas,está claro que son defensivas.Otra cosa,mucho entrenamiento a puerta cerrada y ¿donde estan las jugadas de estrategia? ¿tirar al primer palo los corners y raso esa es la novedad? porqué por lo demas todo igual,faltas y centros al muñeco,invariable desde hace tiempo.
planteamos los partidos como nadie, el sabado la media del equipo eran dos jugadores q hace un año estaban en tercera,lo logico hubiera sido apoyarlos con otro jugador a medio campo(y conste que pienso q ni con 9 el madrid podriamos haberles ganado) quizas Pillaud, no dicen que era interior en Argentina?
lo normal es jugar con 4 defensas ,4 medios y dos delanteros, no por mucha gente delante se hacen mas goles verdad?
Parece que haya gujadores que tengan que jugar si o si, pienso que los mas veteranos estan desmoralizados8mi impresion es que elmister les saca de quicio con sus planteamientos) y si se aguanta algo es por los de la cantera que tienen la ilusion de jugar en primera.
Tres comentaris: a) Que a Madrid estiguin convocats en Jordi Amat, Manu Molina i Baena; i que estiguin a Bcn en Tamudo, en Nakamura i en De la Peña (per les raons que sigui) indica no una oportunitat per la pedrera, sinó que hi ha alguna cosa que no s'ha fet bé. b) No pot ser que cada temporada sigui una transició perquè això és com el mite de Sísifo: sempre hem de tornar a començar. c) El que m'esgarrifa també és veure, quan estem a més de mitja temporada, els gols que porten els màxims golejadors del primer equip i de l'Espanyol B (3 golets i gràcies): sembla que el B juga com el primer equip (qüestió de tàctiques?)
Es un artículo interesante, sobre todo viniendo de quien viene. Yo tambien soy realista, y por eso pesimista con nuestro Espanyol desde hace ya bastante tiempo. Son demasaiadas cosas en contra en Catalunya para que encima si ademas hacemos nosotros mismos tantos fallos e improvisaciones deportivas y economicas la cosa vaya asi, y estemos año si año tambien luchando por no bajar como un equipo pequeño de la liga. Creo que lo unico que nos aguanta es la gran alegria del estreno del estadio de cornella, pero creo que es generalizada la sensacion que tenemos los pericos de ocasion desaprovechada otra vez, y de que no hay manera de levantar cabeza. Como he escrito en muchos posts, la cantera está llegando porque les ha fallado todo lo demás, y todos lo sabemos (javi marquez los primeros 14 partidos en la grada) y el problema mas grande que yo veo es que llegará verano, habremos quedado los 15º con suerte, y ya saldran los flautistas de hamelin de la directiva, de que entienden el desencanto de los pericos, que no volverá a pasar, que se hara´en verano un equipo competitivo, bla bla bla....y vuelta a empezar. O llega un proyecto serio para darle la vuelta al Espanyol, o yo veo a nuestro club instalado en la mediocridad por bastantes años, eso si con todos nosotros super comodos en nuestro maravilloso estadio. Es lo que hay
la verdad que me gusta ver canteranos devutar en el primer equipo,pero este sabado en el BERNABEU casi senti verguenza cuando todos los "babies"estaban mas pendientes de sacarse fotos y llamar a sus famlias para decir que estaban en el cesped del BERNABEU...derrota 3-0 y casi todos "corriendo"para cambiar la camiseta a IKER o GUTI...seamos serios,SOMOS EL ESPANYOL,y no deveriamos de ir detras de nadie,somos mas historicos(110 años)que ellos...muchas cosas fallan en el club,sobretodo la autoestima y las ganas de despegar para ser un grande,110 años y mas de 35.000 socios lo merecen...creo que nos salvaremos y creo que hay mas equipo de lo que parece,pero no lo sabemos aprovechar.
es veriat que hi ha equips pitjors i salvarem la categoria, doncs tenim equip millor que l'any passat, però també es veritat que POche fa unes alineaciones dolentes i no es valent margina a uns jugadors i de cop ho resucita, NO, aixì no, la revelacio d' un equip és que l `entranador sapiga el lloc de cada jugador, per això hi ha equips que despunten amb quatre canyes.
i no son miracles sino sentit comú
Bon article, molt encertat, bon reflexe de la realitat, faig quatre apunts al respecte: sobre les 4 canyes, sempre han hagut equips revelació a la lliga, no és casualitat ni difícil d'explicar que hagin equips com Mallorca o Depor, o Getafe, o l'Osasuna de Camacho, que va a millor; alguna vegada ens va passar a nosaltres. El secret és la coherència i tractar de fer projectes amb cara i ulls. Nosaltres tenim un entrenador que diu que com que no hi han diners, amb ell ja li està bé no tenir un substitut per a Moi, o que no es fitxi un extrem i si un davanter centre, encara que d'aquests ja n'hi han uns quants a l'equip. Es l'entrenador ideal per a aquesta directiva. Al post de resposta que fas a Pachetino, la claves Francesc: A les darreres dues temporades les inversions més importants han sigut Pareja (5m) i Forlín (4m), tots dos defenses centrals; diu molt sobre la planificació esportiva. Sobre els nanos, genial que vagin entrant, Márquez i Ruiz s'han guanyat un lloc, a Baena l'ha fet un mal favor carregant-li la responsabilitat de fer de Moisés, Didac espero que vagi entrant ja que veig un David en molt baixa forma; però això no deixa de ser una altre cortina de fum. Podrien parlar de que Luis no juga al seu lloc i fa menys gols dels q feia abans, de l'empecinament amb Callejón, de la suplència intolerable de Marqués, de l'obstracisme de Ben Sahar; també de les innumerables lesions musculars quan resulta que tenim un tècnic-científic-psicofísic (això es pendre per idiotes als socis), o potser també de la renovació d'un jugador inèdit o la crucificció d'un ídol i referent. Tot plegat és un absolut desastre, jo encara sóc més pessimista i no tinc tant clar que hi hagin tres de pitjors i que ens salvarem, i si passa serà com sempre, el mateix de sempre. Fins quan??????
| 57 
| 
1 | 
12/03/2010
