El tema és clar: si a la segona volta de la lliga sumem els mateixos punts que a la primera, tenim molts números de la rifa per l'any vinent tenir el millor estadi de segona. Això ni és alarmisme ni és ser incendiari, senzillament se'n diu realitat i objectivitat, i qui ho negui deu ser que no se'n recorda de multiplicar per dos.

Llegeixo articles i comentaris omplint-se la boca de que per fi un entrenador confia en la cantera. Jo m'inclino més en pensar que no és que el club confiï en la cantera, sinó que és l'únic recurs que han pogut trobar als problemes de l'equip. Confiar en la cantera seria comptar-hi des de la pretemporada i estalviar-nos els calers de fitxar mitjanies provinents de lligues llunyanes. Confiar en Víctor Ruiz no vol dir fer-lo debutar al Camp Nou i asseure'l a la banqueta després d'haver jugat dos grans partits. Confiar en Javi Márquez no vol dir fer-lo jugar quan s'han fet trenta-quatre proves amb jugadors diferents abans. Confiar en la cantera no vol dir improvisar amb la cantera i si sona la flauta penjar-nos medalles.

Però, ves per on, les últimes jornades els nanos de casa estan demostrant que són capaços de treure les castanyes del foc, i encara que sigui fruit de la improvisació - i, per tant, nefasta planificació - hauria de servir per fer obrir els ulls als que prenen decisions i, d'una vegada per totes, apostar-hi fort i fugir de tenir un vestidor que sembli la ONU.

Acabo parlant de les repercussions de la lesió de Moisés. Quan tothom deia en començar el mercat d'hivern que l'equip necessitava un migcampista defensiu, els planificadors van decidir afegir el setè davanter centre a la plantilla, dient que no es fitxaria ningú més. No entenc quines presses hi ha ara per portar l'enyorat stopper d'una altra lliga europea per una lesió de quinze dies. No dèiem que la plantilla estava tancada? No dèiem que apostem per la cantera?

Portem 20 punts en 19 partits. En això sí que tots estarem d'acord.