Com molts de vosaltres vaig tenir el plaer d’anar el primer sopar oficial organitzat per la cúpula de Pericos Online el passat divendres, on com la gran majoria s’ho va passar força bé envoltat de pur sentiment espanyolista i demostra que el club està molt viu socialment.

Tot i aquestes hores intenses entre pericos hi ha coses que em sorprenen i una d’elles és com es va cantar l’himne antic del club, quan a Sarrià en prou feines la gent cantava una estrofa d’aquest himne, de fet aquest rebuig social i el trasllat a Montjuic va provocar el canvi, primer per evitar la paraula Sarrià i també per fer-lo completament en català. En aquella època tothom exigia un nou himne perquè aquell no feia trempar a ningú. El Consell amb motiu del centenari va crear l’actual, el qual malauradament tampoc ha tingut una bona acceptació entre la massa social ni tan sols amb la versió del grup Statuas de Sal.

Ara hi hagut una nova corrent d’opinió dintre de la massa social reclamant l’antic himne bilingüe, fet que jo no estic gens d’acord perquè considero que l’Espanyol com a club nascut i fundat per catalans ha de tenir un himne català, malgrat que l’actual tampoc em fa el pes i s’em fa difícil cantar-lo cada quinze dies a Montjuic. Però el que és imcomprensible que es reclami l’últim himne de Sarrià quan no el cantava ni el tato i francament només em fa veure un rerefons més lingüístic que musical en aquest assumpte.

Penso que el Consell amb l’excusa del trasllat a Cornellà-Prat podria crear un nou himne, amb català per suposat, que fos més melòdic i més fàcil de seguir per a tots, com tenen molts clubs arreu del món i em produeix molta enveja veure com tots els seus seguidors el canten sense necessitat de llegir el videomarcador.