L'altre dia un bon amic em va esperonar a dedicar-li un article al gran Ferran Corominas. I quan parlava d'en Ferran no es referia al Coro jugador, sinó al Ferran persona, al Ferran gran persona, al Ferran exemple pels més petits.

Malauradament el nostre club té poques coses a celebrar, vivim constantment instal·lats en el patiment i les alegries ens duren ben poc. Som únics quan ens mirem endins i comencem a autodestruint-nos criticant a tal jugador o tal altre, i sovint ens oblidem d'allò de la força d'un sentiment, que és el que ens fa grans i especials.

Aquest article el vull dedicar al Ferran Corominas, que dilluns va estar a la tele demostrant una vegada més que té el cap molt ben amoblat i els peus ferms al terra. Però l'article, per damunt de tot, el vull dedicar a tots els nens i nenes que viuen el sentiment blanc-i-blau envoltats per la pressió mediàtica constant que ens té sotmesos sense cap mena de contemplació.

El Ferran Corominas és un xicot humil, modest, nascut en un petit poble català i que, per sobre de tot, ha aconseguit que el futbol professional no el converteixi en una simple portada d'un joc de Playstation. No condueix un cotxe que ni tu ni jo segurament no podrem comprar-nos mai treballant honestament, ni fa ostentació de privilegis a l'abast de pocs afortunats. És un noi que ha acabat la carrera de psicologia quan molts futbolistes professionals l'únic llibre que es llegeixen durant l'any és la Guía Marca. I segueix tal qual, tant content, tant feliç, tant proper, sabedor que és un privilegiat per poder viure d'allò que li agrada.

Això és la força d'un sentiment. Això és que el que cal explicar als nens pericos, en Ferran és el mirall on s'han d'emmirallar, és el que els ha de permetre anar a l'escola els dilluns treient pit. Expliqueu als nens pericos que els notres cracks són persones més enllà de simples futbolistes, digueu-los que no s'oblidin d'estudiar i poseu-los en Ferran Corominas com exemple. Segurament mai guanyarà un Mundial, no li donaran el FIFA World Player, ni la televisió pública del seu país es farà palles quan marqui un gol, però quan pengi les botes serà una persona, mentre que molts dels que hauran guanyat un Mundial no seran res.

Necessitem molts Ferrans al nostre club, això és el que ens fa grans.

<>