La societat està organitzada de forma que cal reunir una sèrie de requisits per poder portar l'etiqueta de "persona normal". Arreu del món i durant la història sempre ha estat així, i no serem nosaltres els qui pretenguem canviar-ho. A molts llocs i durant molt temps la llengua, el color de la pell, la religió i la tendència sexual, entre d'altres, ha dividit el món entre bons i dolents, entre normals i desviats, entre homes de bé i heretges.

Molts països, amb el temps i a mida que la intel•ligència i la cultura s'han obert camí, han aconseguit rebaixar la quantitat de requisits perquè una persona sigui considerada normal, però d'altres cultures, tancades en si mateixes, aborregades i endormiscades gràcies a una classe política curta de mires i a una premsa servil i agenollada als peus dels més poderosos, no només han escurçat la llista de tòpics per ser normal, sinó que l'han augmentada. El poder necessita tenir molta gent contenta per perpetuar-se i per això cal enredar-la fent-la sentir-se normal, formant part del col•lectiu majoritari de la societat i, si cal, trepitjant els que s'hi queden fora.

Durant molts anys els gais, per posar un exemple, no eren políticament correctes, fins que algun polític espavilat va adonar-se que era millor integrar-los a la majoria perquè junts sumaven molts vots. Per arribar a aquest punt, però, el col•lectiu homosexual ha patit moltíssim i han calgut molts anys de reivindicacions, protestes i manifestacions per fer veure al poder que eren molts i volien formar part d'una societat moderna i plural. Avui en dia, al nostre país, ser gai no està mal vist, més enllà d'alguns que enyoren temps passats que cada cop són menys. És una batalla que continua, però "sortir de l'armari" cada cop és menys difícil i potser per això en coneixem més casos.

Deia l'altre dia Pochettino que hi ha molts pericos que no s'atreveixen a sortir de l'armari per por a ser mal vistos en el seu entorn. I, una vegada més, l'entrenador l'encerta de ple. Ser perico a Catalunya és una heretgia, no està entre els requisits per ser normal. I per aquest motiu cal empènyer tots els que puguem a sortir de l'armari, cal seguir denunciant el tracte discriminatori de molts mitjans de comunicació, cal desaprovar els polítics que patinen dient que d'altres equips són l'exèrcit de Catalunya. Sabeu molt bé els que llegiu això que no tenim cap complexe d'inferioritat tot i que sigui el primer argument que ens tirin en cara quan critiquem altres clubs. Hem de seguir fent força i sumant efectius a la causa per demostrar-los que la seva estratègia per esborrar-nos del mapa és un desastre que no aconseguirà fer-nos desaparèixer mai. I per reivindicar-nos hem de ser molts més. Els que no us heu atrevit a fer-ho ja, no tingueu por, sortiu de l'armari i pregoneu als quatre vents que sou pericos amb el cap ben alt.