No sé si haureu reflexionat una mica o no, però trobo desmesurades les crítiques al nostre equip després del debut a San Mamés.
A la majoria de vosaltres no se us fa un nus a l'estomac quan recordeu el gran Dani Jarque? (a mi si!), segur que encara se us escapen llàgrimes quan per exemple l'altra dia en la prèvia del partit de l'Espanyol a la COM, el representant del Dani i bon amic seu, Magic Díaz plorava desconsolat quan s'enrecordava del grandíssim central que fa menys d'un mes encara estava amb nosaltres. El pobre Màgic no es va poder ni acomiadar. Com penseu que estaran els jugadors? Doncs realment tocats. Com van saltar a la gespa de San Mamés? Doncs cardats i pensant en un company que no hi és , que no podrà tancar la defensa ni podrà desplaçar la pilota i descongestionar el joc. Els primers 25 minuts els pobres no hi eren, tenien el cap en un altre indret.
Però no és només el buit de perdre un amic. Perden el líder de l'equip a la reraguarda. Abans de debutar a San Mamés només hem tingut temps de jugar un amistós. I Pareja i Roncaglia van debutar plegats a la Catedral!!. Tant difícil és entendre que necessitem molt més temps ?
Quedem-nos en que l'equip tot i no tirar a porteria va demostrar coratge davant d'un rival que ja havia jugat sis partits oficials abans de jugar amb nosaltres. I això és va notar moltíssim. Em va agradar comprovar que Kameni continua sent un felí sota els tres pals, que Joan Verdú és un gran canalitzador del joc de l'equip. Per fi tenim un substitut del pelat. Que Nakamura serà una de les sensacions de la lliga i a la que s'adapti, li donarem un temps , serà determinant. Que Luis Garcia torna a ser el Luis que vam trobar a faltar la temporada passada, el veig endolladíssim. Confio en què Tamudo recuperi l'olfacte , i si no , que jugui més Ben Sahar . Aquest tio em dona unes sensacions boníssimes però se li ha de donar més confiança. Tinc la impressió que és d'aquells jugadors que se'ls ha de cuidar i mimar més que a la resta.
En fi , que aquests 10 dies llargs abans de jugar amb el Reial Madrid ens aniran molt bé per guanyar els automatismes defensius que encara necessitem. Seguir progressant en la millora física , i en definitiva seguir creixent com a equip. Davant del Madrid estic convençut que començarem a veure un altra equip.
Tinc molt clar que després de tot el que ens ha passat, enguany encara tindré més paciència amb el que faci el nostre estimat equip. No estem davant d'una temporada qualsevol. Estem en la temporada en què s'han de relativitzar els punts, les derrotes, les emprenyamentes i tot allò negatiu que ens pugui passar. Si alguna cosa ens ha demostrat la muntanya russa de sentiments espanyolistes que hem tingut en l'últim mes és que només hi ha una cosa que no es pot solucionar. Oi, família?
jO HO TINC CLAR EL DIUMENGE PASAREM PER SOBRE DELS MERENGES, I LLUITAREM COM HEM FET SEMPRE PER ELS NOSTRES PARES QUE ENS VAN INOCULAR DESDE PETITS EL VIRUS DEL ESPANYOLISME, COSA QUE NO PODEN DIR ELS ALTRES ELLS SON CULES PER QUE........ES EL MES FACIL.
eL CEL ES BLANC I BLAU
Doncs jo estic una mica d'acord amb l'Angel.PErico, el tren no para, la lliga continua, l'Espanyol ha de jugar pensant que en Jarque no hi és, millor dit sense pensar en Jarque. NIngú ens regalarà res i no podem sortir en inferioritat. Som 34000 i segurament arribarem als 35000, hem d'alçar el vol, hem de volar alt, fort i lluny.
si k es verdad k hay k tener paciencia, pero no ser tontos. no podemos llegar a la jornada 15 con 10 puntos... hay k luchar.. por cierto, en estos 10 dias de descanso no hay ningun amistoso programado? seria muy positivo
Estic d'acord amb yeah quan diu que "és un error caure en la compassió (comprensiva)". Discrepo en el que dius, Dani, en que "els primers 25 minuts els pobres no hi eren, tenien el cap en un altre indret". Crec que la primera part va ser bona, teniem el partit força controlat i el vem perdre per falta d'oxígen, força i velocitat. Crec que Poche és va equivocar dues vegades. 1r en el plantejament inicial i 2n en trigar tant en intentar arreglar-ho. Per sort, Poche ha demostrat ser inteligent i rectificar quan s'equivoca i confio molt en ell i en una plantilla que crec que quan agafi el físic i l'acoplament necessari acabarà entre les 6 millors de la lliga.
Dani, et felicito per l'article i benvingut a POL. Hem d'estar tranquils i vàrem veure coses molt positives a San Mamés. Recordo que Pochetino l'any passat ja no ens agradava amb els canvis, peró que ell i el seu equip vàren truere l'equip del pou de segona. La clau es el trencament de la pretemporada a nivell físic, tàsctic i mental. En 2/3 setmanes estarem com a motos i veurem el potencial del nostre equip
Benvingut, Dani i felicitats pel teu escrit. Com darrerament ve essent habitual, em sap moilt de greu no estar del tot d'acord, amb la majoria d'opinions, la qual cosa em fa pensar, evidentment, que la meva es la equivocada, pero si m'ho permets, la exposo. Tema Jarque: Crec que ja hem dit, tot el que s'havia de dir. Ja hem escrit totes les paraules que haviem d'escriure, en honor al Capitá i ja hem plorat totes les llágrimes, que el mal de cor, ens va fer vessar. Crec que ja es hora de passar pàgina i superar la pèrdua. Em fa por que, amb tota la nostre bona voluntat, el partit contra el Madrid, ens el passarem recordant amb càntics, el nom de Dani Jarque. La intènció, com dic, la millor, mes noble i segurament la més humana, pero, si ho pensem bé, en realitat el que aconsseguirem, sense voler-ho, sera recordar constantment als jugadors, que el seu capitá, el seu lider, el seu company i el seu amic, ja no está amb ells, ni mai més no el tornaran a veure. Hem de passar pàgina i hem de fer-ho, ja. El dolor ens durará molt de temps pero, amics, som pericos i ser perico, no ho oblidem, vol dir lluitar per nosaltres mateixos, i superar totes les adversitats, sense esperar mai cap ajut de ningú. Prou parlar de Jarque, amics! Prou de planys a nosaltres mateixos! La gent, tothom, fins i tot els jugadors més estimats, passan. Nosaltres passarem, pero el Club, el nostre Espanyol seguirá endavant, pels secles dels secles. Es un any importantissim, jo diria que trascendental i un punt d'inflexió, que marcará un abans i un després en la història del Espanyol, i el seu espectacular creixement social. Aixequem el cap, enfortim l'esperit, fotem-li pit i collons i... endavant Espanyol! Aquest any, dediquem els triomfs al Jarque, al Sr. Meler, al Presi Perelló, al Josep Mauri, al Canito, al Glaria, al meu avi i a tots aquells pericos que ens han deixat pero... aquest any, sense cap mena d'excusa, l'ESPANYOL HA D'ALÇAR EL VOL!!!. Gracies, dispensseu la llargada, i repeteixo: Bevingut Dani!
| 15 
| 
1 | 
23/08/2010
