Avui, 2 de juliol, queda exactament un mes per inaugurar oficialment casa nostra. Després de dotze anys d'exili en una casa estranya, freda i distant, per fi tornarem a sentir-nos còmodes, sabent que allò sí és nostre i conscients que ens hi quedarem molt de temps.

Durant molts mesos de la gairebé fatídica temporada que vam tancar fan un mes, el trasllat a Cornellà-Prat es va convertir en un tema pràcticament tabú. Parlar del nou estadi era parlar del principal causant de les misèries esportives de l'equip, l'argument que els pocs diners de l'entitat s'havien destinat a comprar maons enlloc de jugadors era una llosa que pesava sobre els nostres caps. No servia de res tenir casa nova si no estàvem a la màxima categoria, i el somni de Cornellà-Prat era un malson.

Però ves per on, la Moreneta i l'afició van posar sobre la taula el que els jugadors s'havien oblidat i es va obrar el miracle, perpetrant la ja tant comentada (i molt poc valorada fora del club) remuntada amb salvació final.

Així doncs, a un mes d'estrenar nova llar a Primera cal començar a desfermar l'eufòria, doncs trobo que no l'estem exterioritzant massa a nivell col•lectiu. Tots estem molt contents, és cert, però el 2 d'agost serà un dels moments de la història en que serem protagonistes, per molt que d'altres ho intentin amagar. D'aquí a un mes obrirem les portes al món d'un dels millors estadis de futbol i hem d'aprofitar perquè se n'assabentin que existim i que estem disposats a, no només resistir i sobreviure com venim conformant-nos fa massa anys, sinó a créixer, a treure'ns de sobre els complexes d'equip patidor i ploramiques.

Tenim una afició collonuda i un estadi del mateix nivell. És un altre d'aquells moments de la història en que el club i els seus dirigents no poden perdre el tren una vegada més. És el moment de rellançar l'entitat a l'alçada de les circumstàncies per encarar el futur com ens mereixem. I per això, entre d'altres coses, és moment d'oblidar-se d'egos i d'amiguismes, cal gent amb pensament positiu que no estigui marcada ni lligada a res ni ningú. Ara és el moment de posar l'Espanyol per damunt de tot. La terra promesa ens espera i el món ho ha saber.