En sóc conscient. Sé que a dos dies vista del partit més important de la temporada això no toca. Sé que crisparà els ànims de més d'un. Sé que la mala llet POLística aflorarà en molts de vosaltres i m'acusareu de desestabilitzar l'equip en un moment tant important. Només m'havia d'esperar fins dilluns perque aquest article tingués sentit. Ho sé i demanó perdó abans no continuïs llegint, però no he pogut esperar. M'he fet l'article a sobre.

El nostre company Joan Prat, que de futbol en sap una estona, va dir en un programa de POL aquesta temporada que li dolia veure com la gent difamava de l'Iván De la Peña quan estava lesionat, i jo no només hi estic d'acord sinó que amplio l'abast de la meva mala llet. No hi ha cosa que em faci més ràbia que la difamació i la mentida quan parlem de l'Espanyol, i més si és entre pericos (sí, m'estic referint al mite del vestidor). Em sembla fantàstic que el perico sigui crític amb els jugadors, amb l'staff tècnic i amb la directiva, però de la crítica a l'insult o la difamació hi ha un món. Els reiterats insults i les enèssimes difamacions que he llegit en aquesta santa web aquesta setmana m'han encabritat molt. Després de compartir l'edició televisiva de dilluns de pericosonline amb en Luís García i poder comprovar en persona la implicació que té aquest crack amb el nostre club, vaig decidir que era hora de demostrar amb dades objectives quin paper juga cada membre de la plantilla en aquest equip. He volgut calcular el pes específic de cada jugador. O dit d'una altra manera, he volgut fer un estudi de l'aportació de cada jugador a l'equip.

Com fer-ho perquè sigui just? Mirar el nombre de gols, nombre d'assistències, etc... no em sembla just. He agafat una dada totalment objectiva que serveix per avaluar com ha influït cada jugador a la situació actual de l'equip: el nombre de punts que ha aconseguit l'Espanyol per partit quan el jugador en qüestió ha jugat el match, sigui de titular o de suplent. O sigui que per cada jugador he calculat el nombre de punts que ha aconseguit l'equip quan ell ha jugat el partit (encara que sigui un minut) i l'he dividit pel nombre de partits en que ha participat. Tots els jugadors han estat tractats per igual. Aquest llistat no és una opinió, són dades. Ja us anticipo que el resultat, en alguns casos, sorprèn. La llista, ordenada de major a menor coeficient i després de la jornada 35, és la següent:

JUGADOR        Punts  Partits  Punts per partit

David G.           17        11         1.545

Iván Alonso      21        14         1.500

De la Peña       30        20         1.500

Tamudo           32        25          1.280 x

Rufete              20        16         1.250

Moisés             35        29          1.207 x

Sielva                6         5           1.200

Pareja              34       29          1.172

Román             34        29          1.172

Sergio S.          37        32          1.156 x

Jarque             38        33          1.152 x

Callejón           23        21          1.095

Luis G.             37        34          1.088 x

Kameni            37        34          1.088 x

Nené               34        32          1.063

Cristian            1          1           1.000

Torrejón           4          4           1.000

Beranger         17        18          0.944

Lacruz              9         10          0.900

Coro                20        23          0.870

Ángel               12        15          0.800

Chica               10        13          0.769

Lola                 12        16          0.750

Jonathan          5          7            0.714

Valdo               5         11           0.455

Finnan             1          4            0.250

La llista, amics meus, parla per sí mateixa. Reitero que són dades objectives. Els tres primers noms de la llista no em sorprenen. Són tres jugadors que han esdevingut claus per la remuntada de l'equip. En David García és etern i, això sí que és una opinió, mereix ser renovat aquest estiu. El fitxatge d'Iván Alonso, amb qui molts de nosaltres vam ser escèptics, s'ha demostrat que va ser un encert. L'aportació de De la Peña a l'equip he de reconèixer que és crucial, i consti en acta que els que em coneixen saben que no sóc gens partidari del seu tipus de joc, pero les dades parlen i m'he de treure el barret davant del diví calb. M'ha sorprès veure a Rufete tant amunt i a Coro tant avall, per exemple. Els altres noms de la part més baixa, sincerament no em sorprenen. Si multipliqueu el coeficient de cada jugador per el número de jornades (38) veureu que de Cristian cap avall, els números són de descens.

Veureu que alguns jugadors (Tamudo, Moisés, Sergio Sánchez, Jarque, Luís García i Kameni), tenen una "x" al costat del seu coeficient. Aquesta "x" assenyala els jugadors imprescindibles per guanyar, aquells que han jugat en totes les victòries de l'equip. L'Espanyol no sap el que és guanyar si un d'aquests jugadors no juga el partit. M'agradaria remarcar que em sembla injust que Nico Pareja no sigui a la llista ja que no era a l'equip a la primera jornada. Crec que també mereix l'esmentada "x", però com ja he dit diverses vegades, aquesta llista són dades objectives.

No vull acabar sense fer un capítol apart pel 23. El meu Tamudisme és conegut per aquells que em coneixen, això que vagi per avançat. Però els números canten, amics. Tamudo no és el de fa quatre anys, però segueix sent un jugador clau per a l'equip. És el quart jugador de la llista i això és innegable. De fet, dels sis jugadors imprescindibles per la victòria que he esmentat en el paràgraf anterior, és el que menys partits ha jugat. L'Espanyol ha jugat deu partits sense Tamudo aquesta temporada i no n'ha guanyat cap. Potser vol dir alguna cosa. Alguns seguiran difamant i tirant merda sobre el 23, això és inevitable. Alguns faran més cas al Crackòvia que a aquesta llista. Alguns seguiran creient les històries del vestidor que l'amic Llimós (que encara no ha paït el 2-2 de 2007) o el company De Haro han pregonat als quatre vents. Alguns seguiran dient que Raúl Tamudo està acabat. Doncs ho sento molt però jo no ho penso. I les dades tampoc.