Vagi per endavant, que si, que Tamudo s'equivoca en no comparèixer en roda de premsa en aquest moment delicat i davant de la insistència dels mitjans. Ara bé, aquesta equivocació del capità, ha estat una vegada més l'excusa perfecte per tornar a engegar la maquinària contra l'anomenat nucli dur del vestidor, principalment Tamudo, ja que els altres dos són víctimes col·laterals del principal objectiu. Posant-se al capdavant d'aquest atac ferotge, està el persistent escurçó de la Cope. En efecte, l'escurçó de la COPE ha tornat a treure el seu verí cap el capità, tota una tradició quan venen mal dades, per després amagar-se sota les pedres quan el de Santa Coloma torni a marcar les diferències en favor de l'Espanyol i llavors parlar que l'equip no és només Tamudo, sinó deu jugadors més, si sí d'aquestes paraules fa tot just un any.

Un verdaderament està cansat d'aquesta història, perquè si és certa, el primer que hauria de marxar no és Tamudo ni el nucli dur, sinó el Consell en ple per permetre durant tants anys aquesta presumpta màfia orquestrada pel capità i secundada pels seus actuals súbdits, Luis i Iván. El fet és que Tamudo porta molts anys en el club i si tant mal fa al vestidor, és inconcebible que el màxim dirigent espanyolista ni cap dels seus directors generals, hagin posat fre a aquest desgavell i més quan fa només any i mig, Tamudo va tenir una oferta del Villarreal.

A més, la paradoxa de tot aquesta trista i llarga persecució es comprovar com els propis directius del nostre club financen en bona part a l'escurçó de la COPE. Certament, no m'imagino al president del Liverpool o del Milan que financessin a un mitjà de premsa que tingués com un dels seus principals objectius desprestigiar a Gerrard o a Maldini, realment no m'he entra al cap, però aquí si que passa.

No sé les raons d'aquest odi tan persistent cap a la figura del capità, però ja és impossible esborrar-lo. Està tant impregnat en les seves pells que no hi ha res a fer davant aquest odi malaltís. Malgrat no conèixer personalment a Tamudo, i donant per fet que no deu ser un tipus simpàtic ni afable, aquesta criminalització cap a la seva persona, ja s'està passant de rosca i no sé quins interessos té al darrere, però el que està clar que no busca el bé de l'Espanyol. Però el cert, és que per sort o desgràcia en aquest club hem tingut tot tipus d'entrenadors i tots ells, fins ara, sense excepció han comptat amb el capità d'una manera indiscutible i permetin-me dubtar de que tècnics tipus Clemente li tremolés el pols per descartar a algun jugador, si aquest perjudiqués al vestidor.

Prou d'hipocresia. Cridar unitat, i després erosionar, dia rere dia, només la figura de Tamudo és obscè. Ara bé, això si, respecte a la figura del President: silenci. Silenci i és que almenys l'escurçó de la Cope és un estomac agraït ballant al ritme de la flauta que li marca Dani i no mossega la mà que li permet treure el seu verí dues hores diàries. Tant se val, que amb el President aquesta temporada se li hagin marxat quatre consellers, hagi canviat la fisonomia del Consell una setmana després de la JGA sense previ avís, o que tinguem 88 milions d'euros de deute, ni que durant el seu mandat ja porti cinc directors generals o altres cinc directors esportius i, que fins i tot, ja hagi enunciat que estarà de viatge per Xile en un partit important com el del proper diumenge. Res, sempre silenci. Pot estar ben orgullós el senyor Jiménez Losantos perquè té una criatura a la seva imatge i semblança per les tardes, la llàstima es que no propagui el seu verí a un altre club.