Derrota dolorosa i podem qualificar-la, sense embuts, com a indignant, la que es va viure a Montjuic davant un Numancia que fins ahir desconeixia el que era puntuar a domicili. Semblava surrealista que l'equip sorià arranqués quelcom positiu de casa nostra, a manca de deu minuts per a la conclusió anàvem guanyant,  però errors propis, infantils i en cadena, van propiciar als de Kresic endur-se un partit que ni en somnis pensaven que ho assolirien i més quan havien donat quasi tantes facilitats com nosaltres en defensa.

Amb aquest resultat, deixa a l'equip tocat i a l'entrenador mig sentenciat. La gent ja no confia en ell, crec que de manera precipitada, però el cert és que les crítiques que rep el nostre entrenador són pràcticament unànimes i pocs són els que s'atreveixen a defensar la seva tasca i més després de l'esperpent patit ahir la tarda.

Crec, i farà bé, que el Consell no mourà fitxa aquesta setmana en l'assumpte de Márquez, personalment jo esperaria com esdevenen aquests dos partits següents (Racing i Sporting). Fer qualsevol moviment abans seria crec que injust i precipitat, perquè ahir una victòria ens col·locava en una més que còmode setena plaça i a vuit punts del descens, per tant, es pot comprovar que els equips de la nostra Lliga estem en un mocador i si agafem una dinàmica positiva, sortirem d'aquesta depressió que ens està consumint a tots.

A més, no cal oblidar i reiterar, si cal cada setmana, que aquest Consell, que va ser recolzat àmpliament no fa res, ha apostat per a construir un Nou Estadi i deixar en un segon terme l'aspecte esportiu. De fet, ens ho recorden després de cada derrota, mostrant imatges del fabulós aspecte que ja presenta la que serà la nostra nova llar. És a dir,  hem de ser conseqüents amb el que hem apostat, i si en qualsevol família es té 5 i s'inverteix 4 en comprar una casa, el que no es podrà pretendre és fer unes grans vacances, si no com a molt toca a anar al poble dels sogres i passar molta calor. Doncs, això ens passa esportivament a nosaltres, tenim el que tenim i no podem tenir grans pretensions esportives, perquè les nostres mires són unes altres ara mateix, per això és ridícul parlar de revolucions en la plantilla o de grans fitxatges ara per ara i per molt que diguin, si Tintín està en la banqueta del primer equip és perquè prima més l'aspecte econòmic a l'esportiu.

Mantenir el cap fred i el pols ferm és el que toca, però el problema d'aquest club és que viu constantment en un globus foradat i els seus dirigents són més perillosos que un mono amb pistoles, que com nosaltres, no saben ni contenir l'eufòria de la victòria ni calmar la depressió en la derrota.  Si tots fóssim conscients del que hi ha des de principi de la temporada, segurament aquests alt i baixos que viu l'entorn blanc-i-blau no passarien tan freqüentment i és que com diu la dita popular, val més tenir la cara vermella una vegada que 100 groga. Per tant cal desitjar que la sort no abandoni al nostre president, la qual li ha somrigut al llarg del seu mandat, ja que com es sol dir val més una persona amb sort que amb talent i el president de la primera n'ha tingut per donar i vendre. Esperem que no s'esgoti ara que estem a les portes de la terra promesa.

PD: No m'agradaria acabar, sense explicar una feliç notícia i és que el nostre company i millor amic, Mikel, ahir la nit va tenir el seu quart fill (Miquel). Moltes felicitats i no cal dir que s'ha guanyat a pols un lloc en l'àrea d'expansió social.