Els ànims entre nosaltres no està massa elevat, certament no és per menys, l'equip està jugant força malament quan en un principi el màxim responsable tècnic va proclamar que volia tenir a un equip protagonista dins del terreny de joc. Doncs l'antònim d'aquesta proposta és l'actual Espanyol, un equip que no sap donar tres passades seguides, que té la línia defensiva a la seva àrea, un distanciament entre les seves línies que podrien aterrar avions entre elles i la majoria dels nostres rivals han estat superiors a nosaltres.

Tot i aquestes males sensacions, no podem negar que estem en una posició relativament còmode i per tant numèricament ningú pot considerar que les coses no funcionen, ja que havent passat els equips grans, estem a la mitja taula, posició que agradi o no, és la que ens pertoca per pressupost i inversió de fitxatges. Sense anar més lluny, el primer any de Valverde en aquesta mateixa jornada, l'equip portava tres punts menys i acabava de ser eliminat de la Copa per un segona "B", és a dir, el panorama no era esperançador i no cal dir que l'equip i cos tècnic van saber capgirar la truita i fer una de les temporades més boniques i inesborrables de la nostra centenària història.

Hem de ser conscients que aquest Consell, ratificat ahir mateix per àmplia majoria, ha apostat clarament per l'apartat patrimonial, marginant l'àmbit esportiu de manera notòria i tot aquesta restricció, el club ha assolit 2 Copes del Rei i una Final de la UEFA, és a dir, el mateix palmarès que el que teníem el 26 de maig de 2000. Per tant, hem de ser exigents, però no il·lusionistes com ens va ocórrer l'any passat, on ens va pujar el fum al cap a tots i vam acabar intoxicats, pensant en fites que ara per ara són irreals citar-les com a un objectiu, és a dir, anar a Europa, ja sigui Champions o UEFA. Òbviament que ho podem aconseguir, si ens surt tot rodó i diversos equips punxen de mala manera, però una cosa és aconseguir-ho i l'altre és tenir-lo com a un objectiu real, que si no s'aconsegueix és un fracàs o decepció. Crec que és un error de plantejament i qui pensi el contrari, el primer que hauria de fer és demanar el cap dels consellers, els quals venen a un titular indiscutible per la meitat de la clàusula a 24 hores de l'inici de la Lliga, quan un altre titular també marxava aquell mateix dia, a més, que els nostres fitxatges no solen ser ni la vuitena opció dels equips tipus Villarreal, At. Madrid o València, clubs que si tenen l'obligació d'entrar a Europa any rere any, per la gran inversió que fan.    

Entenc l'emprenyament post-partit tipus Mallorca o Depor, però passat de diumenge, no podem caure en una histèria col·lectiva, perquè aquest equip, per sort o desgràcia, encara depèn de Tamudo i De la Peña, dels que podem seguir culpant-los de tots els nostres mals, però el cert és que cada any que passa ells són més grans i la nostra plantilla un pèl pitjor, ja que ens desprenem any rere any d'un o dos jugadors que tenen sortida en el mercat i els seus substituts solen ser inferiors o bastant inferiors. De fet, Tamudo porta nou temporades consecutives tirant del nostre carro i a la que decreix el seu rendiment o es lesiona, l'equip es ressent notablement com es va demostrar en la segona volta de l'any passat o aquest inici de campanya.