El passat derbi ha aconseguit en mi certes coses que creia impensables. La primera, que un servidor es decidís a treure la ploma de l'exili voluntari del calaix, tot i que soc conscient que aquest article em pot costar car, per exemple algun punt del carnet. La segona que l'enèssim robatori esportiu em semblès una fotesa que ja he oblidat a la fosca llum dels incidents posteriors. I la darrera i mes impensable, que acabés enyorant la Policia Nacional, i aquells entranyables antidisturbis d'implacable mala llet que t'estampàven la porra a les dents si gosaves alçar el cap mes enllà de les seves botes. Com m'haguès agradat tenir un grapadet d'aquests el passat dissabte, en comptes del tan nodrit com inoperant esquadrò de vigilants de biblioteques i controls d'alcoholemia. Potser hi havia algun Nacional reenganxat entre els Mossos destacats acaronant la porra i pensant interiorment "ay, como han cambiao las cosas, Manolo".

El tradicional cainisme del nostre club, on s'aprofita qualsevol incident per cobrar velles factures personals, no hauria de permetre que els arbres no ens deixessin veure aquest  bosc de fusta corcada. No vull entrar en si el club va cometre o no alguna errada, perque pel que es veu, a la pagina ja hi escriuen molts altres experts en seguretat que ja ho tenen tot mes que analitzat amb totes les dades al seu abast. O això o la indignació no els deixa mes que escriure bajanades i calumnies. El que a mi em consta de primera mà, es que el club va muntar l'operatiu que els Mossos li van exigir i no va desviar-se ni un sol milímetre en el que s'havia decidit a múltiples reunions, tal com així va reconeixer diumenge a la tarda l'inspector Saumell. El mateix per cert que tot i saber que els Boixos tenien material pirotècnic va decidir que entressin, que va donar per bons els escorcolls i també el mateix que un cop es van produir els fets no va ordenar una càrrega que era de justicia però que al seu parer haguès causat "mals majors". Uns mals que un servidor no encerta a albirar perquè honestament, si algun brètol haguès caigut estadi avall no tinc cap dubte que avuí al mon tots respirariem millor. També els culers. Clar que aquestes directrius no deuen ser cosa seva, ja que en Saumell te algú per sobre i aquest a un altre per sobre, i així fins a arribar a Joan Saura. Però parlar de Joan Saura es tan mortalment avorrit que els ho estalviarè, tot i que dels seus criteris, per aquest i altres casos, es comença a desprendre que la primera institució policial de Catalunya sembla que no es capaç de posar ordre ni en un jardí d'infància.

Em confesso ignorant en temes de seguretat, però de tot aquest desori se m'acuden moltes preguntes. La primera d'elles, quin era el plà de Mossos en cas de que el que va passar -i que es preveia- acabès passant? Esperar? Fins quantes bengales -o ferits!- els calien per actuar? No es podia haver intervingut, sense carregar col.lectivament, sobre els membres mes perillosos del col.lectiu tal com ja es va fer al final del partit sense mes incidents?  Que haguès passat si en comptes de bengales es llancen altre tipus d'objectes, per exemple ganivets? La mateixa passivitat?  El paper d'estraça va ser tal que un observador aliè al que passava haguès pogut inferir que l'absurd cordó policial que rodejava a aquesta colla de delinquents era en realitat per protegir-los. Paradoxalment, els espectadors mes segurs de tot l'estadi van ser els Boixos Nois. Be, ells i els Mossos, als quals només els va faltar saludar a Eto'o i Piqué i la resta de bons jans l'equip de la UNICEF, per la seva treballadíssima, honesta i ben guanyada victòria. Apa Mossos, nois, us heu cobert de glòria!