Tres partits i set punts. Un inici molt prometedor i un bon coixí per afrontar quatre partits seguits certament molt difícils. Amb tot, em preocupa més el fet que en aquest club no acostumem a gestionar encertadament les dinàmiques positives que no pas la indiscutible qualitat dels quatre equips que ens depara seguidament el calendari. De fet, i mirant-s'ho fredament, el més normal seria que no guanyéssim cap més partit fins a la vuitena jornada. A pressupostos i número d'internacionals dels rivals em remeto. Però l'esport no és una ciència exacta i cal saber gestionar correctament el bon inici de l'equip en la lliga.
Vull dir que entre setmana, a Sevilla, potser perdem. I ve el Barça el dissabte i també ens supera. O al contrari, que fem sis de sis punts possibles i comptabilitzem registres de campió de lliga triomfal. Passi el que passi, l'espanyolisme està al davant d'una prova de foc: el saber demostrar que els darrers anys, pujat a la muntanya russa de la inconstància, hem après a mirar-nos les coses amb més calma que mai. Hem de ser conscients, d'una vegada per totes, que cap club del món creix ni s'empetiteix en una o dues jornades de lliga. Per això caldrà ser prou oberts de ment per canviar la manera d'agafant-se les coses; aquesta tònica tan nostra de cremar-ho tot o alabar-ho als cels amb la mateixa i prompta virulència.
Ras i curt: mantinguem els peus a terra. Vénen revolts difícils, una etapa de muntanya amb quatre ports de categoria especial, i no per això hem d'oblidar que serà una fracció més d'una llarga cursa com és la lliga espanyola. Mantinguem la distància suficient en l'anàlisi de la realitat, la que ens ha ensenyat la temporada anterior amb dues voltes tan diferenciades, per poder gestionar amb encert la dinàmica positiva que ens té situats ara mateix en posicions de Champions League. Animem a l'equip a mort. Però manifestem-nos tots plegats tenint en compte que el primer objectiu, evidentment, és la permanència. I que temps hi haurà, de sobres, per poder -i saber!- mirar amunt.
De acuerdo contigo,vamos a ir partido a partido,la desilusión de la temporada pasada fué total,así que si ganamos al Sevilla,de puta madre,pero con los pies al suelo,partido a partido,la liga es molto longa.
totalment d'acord amb tot excepte en que "el primer objectiu, evidentment, és la permanència". No em dona la gana que el meu equip tingui de manera tan evident l'objectiu de salvar-se, a 108 anys d'historia em remeto. Un equip capaç de guanyar copes del rei, finals de la uefa, haver fundar La Liga, haver tingut a Kubala, a Di Stefano, a Lauridsen, a Pochettino, a Tamudo i a tantissims d'altres, que té un futur més que esperançador, un Estadi, una casa, una ciutat esportiva...no pot només optar a no baixar.
Guanyar i jugar be només està en mans de poquissims equips a tot el mon. Personalment preferereixo guanyar jugant fatal o perdre deixant-se tot al camp que no el rotllo tiqui tiqui, taca taca o el que collons ens volen vendre del futbol com espectacle... el futbol és sentiment!!!
Bé, si hem de ser realistes tenim set punts, però el joc no és ni molt menys per tirar cohets, i nomes amb actitud és difícil guanyar molts partits ...
Opino que lo más importante es la actitud de los jugadores. Ganar siempre está bien, pero perder por falta de cojones en el mismo campo es lo peor. Si todos ponen huevos y atacan, y juegan bien, pero el farsa (sobretodo) nos gana, pués vale, no habrá sido por culpa de los jugadores. Mientras el lunes siguiente se puede ir al curro con la cabeza bien alta es lo más importante. Es como el partido de Glasgow, perdimos, sí, pero con un par de cojones tamaño Godzila!
Veo muy positiva y comparto tu intención de calmar al personal antes de hora pero, a pesar de lo que aprendimos el año pasado (o mejor dicho, debimos de haber aprendido), lo veo una misión casi imposible!
Una muy saludable filosofía XAVI. Lo malo del caso, es que esta familia blanquiazul, cada vez nos parecemos más a la de nuestros odiados CULEROTS, por sus constantes subidones o bajones según entre o no entre la pelotita. Hay que ser más sensatos y saber tocar de pies a tierra, tal como tú te permites avanzar en este inminente futuro liguero.
| 8 
| 
1 
12/11/2008
