Encara que no vulguem fer-nos il·lusions, es fa difícil no estar eufòrics, sobretot després de la dura pretemporada pel que fa a rumors de vendes i la poca il·lusió transmesa al llarg de l'estiu. És molt aviat, massa aviat per treure conclusions, però a la nostra llar veure'ns primers i en solitari no és gens habitual, encara que només hagin transcorregut dues jornades de competició. Per aquesta raó, hem de estar eufòrics aquesta setmana i gaudir tot el que puguem de la classificació, ja que és com el ciclista anònim que es col·loca el maïllot groc en les primeres etapes del Tour i és conscient que tard o d'hora baixarà del núvol, però de moment està en el núvol i la felicitat d'aquell instant no li pot treure ningú.   

El més positiu d'aquestes dues jornades és que l'equip encara no ha ofert la seva millor cara i es d'esperar un alt grau de millora en l'aspecte ofensiu, ja que li costa un munt arribar a porta i crear joc, fet que l'any passat en la primera volta era més aviat el contrari, ja que les deficiències defensives es pal·liaven amb la pólvora del davant. Tamudo no està bé, Nené acaba d'aterrar, per banda dreta de moment no hi ha cap amo i només Luis està mantenint l'olfacte i com l'any passat ja duu dos gols, amb la gran notícia que aquesta vegada han suposat sis punts i no un com fa un any.

Aquest equip se'l veu més sòlid amb les incorporacions defensives, sobretot pels laterals, on l'any passat era un dels punts febles més accentuats de l'equip i amb l'afegit de l'incorporació de Nico Pareja a l'eix central, l'equip fa un salt qualitatiu més que evident amb Jarque com a company.

Hi ha dubtes en moltes facetes del joc ofensiu, cert, fins i tot amb el sistema de joc. Però el que està clar, és que aquest equip s'està construint des del darrere, malgrat l'atrevit 4-3-3 i això a l'Espanyol gairebé sempre ha estat sinònim d'èxits. Queda molt i Déu dirà on acabarem al final de la temporada, però ara ens queden sis dies de goig abans de rebre el Getafe. Quina llàstima que no hi hagi seleccions aquesta setmana i estiguem quinze dies com a líders en solitari, una altra vegada serà.