Els pericos som molt donats a discutir i a llençar-nos punyalades els uns als altres. Discrepem sobre la directiva, sobre els jugadors, sobre l'entrenador, sobre l'afició mateixa o, si cal, podem donar-nos de bofetades discutint de quin color haurien de ser els mitjons de l'encarregat de la gespa de l'olímpic. Qualsevol tema és motiu de polèmica (sense anar més lluny, el simple fet d'esmentar el nom de Raúl Tamudo assegura 3000 lectures i 200 comentaris a qualsevol article). Bé, qualsevol tema no, n'hi ha un que ens il·lusiona a tots per igual: l'estadi de Cornellà - El Prat.

Cadascú s'ha començat a creure el projecte en un moment diferent. Alguns s'ho van creure quan es va posar la primera pedra, altres quan es van començar a moure les terres, altres (servidor!) s'ho van començar a creure quan els pilars dels fonaments es van començar a veure i, els més escèptics, van claudicar davant l'evidència quan les primeres grades es van fer visibles a la web del club o desde la ronda. Ara tots tenim coll avall que el nou estadi és una realitat i que, tard o d'hora, estarà acabat. La pregunta és: quan? Llegeixo atònit comentaris d'alguns "poleros" queixant-se amargament de l'endarreriment de les obres. A veure, abans de res, som conscients de la dimensió d'aquesta obra? Estem parlant d'una obra faraònica (literalment) i que, sempre segons els mitjans culers, arrossega un endarreriment màxim de 4 ó 5 mesos. La pregunta és: tant ens importen aquests 4 mesos?

El moment de la inauguració ha de ser tan màgic que exigeixo que tot surti perfecte al 100%. Oi que serà històric? Doncs ha de sortit perfecte. L'estadi ha d'estar acabat i els accessos hauran de ser prou bons com per no muntar un sidral. Jo sincerament penso que el trasllat a mitja temporada seria un caos i contraproduent esportivament parlant. Jo voto per un partit d'inauguració un cop acabada la lliga, a principis de Juny, amb tothom pensant només amb inaugurar l'estadi. Podeu imaginar que passaria si arribem al tram final de la lliga necessitats de punts per salvar-nos (només és suposar) i perdem el primer partit oficial al nou estadi? Inauguraríem el camp amb mocadorada? No, si us plau, això sí que no.

Tots tenim ganes de marxar de Montjuich, servidor el primer, però duem més d'una dècada podrint-nos allà dalt (en el bon sentit de la frase) i ara no és el moment de tenir pressa. Una obra d'aquest tipus sempre pateix endarreriments, no ens posem nerviosos. Sis mesos de retràs en una obra d'aquesta magnitud és més que acceptable, tots aquells que per raons professionals coneixem una mica el món de la construcció ho sabem. Fem-ho màgic, si us plau. No la caguem per voler córrer. Aquest cop no.