Hi ha diverses maneres de marxar d'un club, algunes millor que altres. Pots marxar per la porta gran perquè t'obliguen, com va ser el cas de Sergio o com hauria estat el cas de Tamudo si aquell metge del Rangers (a qui mai estarem prou agraïts) no hagués truncat el traspàs. Pots marxar quedant bé perquè creus que l'Espanyol t'ha quedat petit i allà on vas t'ofereixen un projecte esportiu (i òbviament, econòmic) millor, com és el cas de Riera. I després pots marxar per la porta del darrera perquè et fa vergonya acceptar que marxes únicament i exclusiva per diners, com van ser els casos de Lopo o del "trampolín" Maxi. Doncs bé, des del dia d'avui ja podem anar afegint al "gran" Pablo Zabaleta a aquesta llista.

Jo era el fan número 1 de Zabaleta fins al dia d'ahir. Ho tenia tot: qualitat, compromís, professionalitat, educació... Fins i tot vaig gosar pensar que en Pablo podria arribar a fer-li ombra al nostre capità en la meva llista de jugadors predilectes. Sort que no ho vaig fer, ara n'estic molt orgullós: quan l'altre dia vaig sentir les declaracions de Zabaleta al programa "Tiempo de Espanyol" (ahí va la cita Javier, que luego me lloras en antena) el mite va començar a ensorrar-se a velocitat de vertigen. Ara sí que tinc clar que de Tamudo només n'hi ha i n'hi haurà un, per desgràcia.

En Pablo ens deixa únicament per diners, que ningú s'enganyi. Al Manchester City no li ofereixen un projecte esportiu millor que el nostre. De fet, els "blues" fa una burrada d'anys que no guanyen res, i aquí en Pablo ha guanyat una Copa del Rei, ha jugat una final europea i ha fregat la classificació per la Champions League en només 3 temporades. Estic segur que si ara mateix li demanéssim a Zabaleta el nom de 5 jugadors del Manchester City, no ens els sabria dir. Jugarà la UEFA de miracle, ja que els "blues" han eliminat avui al tot poderós Midtjylland danès a la tanda de penals després d'haver perdut el primer partit a casa i haver guanyat avui 0-1 a Dinamarca amb un autogol dels danesos al minut 89. La única cosa que li ofereix el Manchester City a Zabaleta és un munt de diners, molta pluja i un president tailandès a qui li surten els euros per les orelles.

Aquesta operació ens deixa tirats a menys de 48 hores de començar la lliga. I dic que ens deixa tirats perquè és un cas molt diferent del de Riera. L'Albert fa temps que va dir que volia marxar i que preparéssim un substitut per si venia el Liverpool a darrera hora. Si ens enganxem els dits en aquest cas serà culpa nostra, però la fugida de Zabaleta a darrera hora i d'aquesta manera és una punyalada per l'esquena. I de les que fa mal a l'ànima.

Pablo, aún así gracias por todo y, cómo decia Rosana "que te vaya bonito, que no te vaya mal". Que gaudeixis dels euros i de la pluja tal i com ho està fent en Lopo. I no oblidis mai que l'or olímpic que dus penjat del coll el llueixes gràcies a nosaltres (literalment), perquè com que aquesta punyalada per part teva no l'esperàvem, et vam deixar anar a Beijing. Goodbye.