Mai m'han agradat les pretemporades, com a perico sempre he tingut més desil·lusions que alegries i aquesta està clar que no és cap excepció. La nostra perenne penúria econòmica fa que les il·lusions o somnis que tenen altres clubs amb nosaltres sigui tot el contrari, ja que sempre tenim el neguit de que una de les nostres principals referències marxi per una pírrica quantitat de diners, degut a la nostra perpètua situació de misèria econòmica.

Realment cada vegada més em pregunto si val tan la pena tenir no sé quants professionals, perquè l'hora de la veritat no capgiren al club de cap a peus, quan realment fa molta falta. Tema econòmic està tot dit i explicat. Tema fitxatges no cal especificar gaire. Tema comunicació el nostre principal client ens ignora o ens menysprea a la mínima que pot, però el més fotut que si vols veure quelcom de l'Espanyol per la televisió diàriament és l'única alternativa que hi ha, ja que la resta no saben si existim. Tema marketing: cert que estem millorant però partíem de sota zero i és com esperar que Beranger ho faci millor que Clemente Rodríguez o Peixoto, és a dir, no té massa mèrit. Les grans assignatures pendents d'aquest departament és trobar un lloc cèntric a Barcelona ciutat on hi hagi un centre d'atenció al soci i també una botiga amb productes blanc-i-blaus i a poder ser que sigui una mica més gran que els zulos que tenim actualment. Un altre punt molt important és cercar una marca consolidada que ens patrocini el nou estadi, que és la que segons diuen ens donaria un salt qualitatiu, malgrat que jo tinc la sensació que Murphy es va inspirar amb nosaltres per fer la seva fatídica llei i no crec que la nostra sort econòmica canviï massa amb el nou estadi.

Per a totes aquestes raons i no endur-me més desenganys, vull que arribi el 31 d'agost el més aviat possible, ja que confio més amb els nostres jugadors que amb la resta de professionals que estan dirigint el nostre club. Malgrat algunes deficiències a la plantilla, com són al meu parer un substitut de garanties per De la Peña i un altre per Riera, la resta doncs podem fer un paper digne sense llançar les campanes al vol, però tampoc per ser excessivament negatius, sempre i quan les lesions ens respectin. Si mantenim el bloc i no fem cap venda, estic segur que aquest equip ens sorprendrà gratament.

Confio en ells, tot i la desastrosa segona volta. Ells són els mateixos que ens van fer somiar en la primera volta de la temporada passada, són els que van guanyar la Copa del 2006, són els que van disputar 15 partits de la Copa de la UEFA i no van perdre cap, fet històric. Són els que porten 4 derbies invictes amb l'etern rival en Lliga, fet que no passava des dels anys '40, són els que ens retornaran el somriure futbolístic aquest estiu. No desesperem, a partir del 31 d'agost començaran les nostres alegries.