No ha estat ganduleria ni falta de temps. Problemes de salut a la família  i molta feina van posar fre a l'esma per plantar-me davant  aquesta pantalla  i vomitar sensacions periques. En mica en mica tot torna a la normalitat, les vacances ja són més a prop i l'inici de la nova temporada també. I com diu en Minardi espero que la "fem grossa" i ben grossa.

No sé qui va dir un dia que " cada error cometido del que se aprende no es más que un paso hacia adelante". Això doncs, és el que ens cal, que els errors d'aquella nefasta segona volta hagin estat un aprenentatge per tots plegats, sobretot és clar, pels jugadors, perquè sempre  són ells al capdavall els qui ens fan aixecar el cul de la cadira o bramar ben emprenyats.

Tenim un entrenador motivat, coneixedor de tot allò bo i dolent del club, un planter amb alguns  jugadors de qualitat contrastada i un viatge no gaire llunyà per tornar a tenir a casa pròpia. Ens falta el fitxatge estrella, el que ha de generar il·lusió en paraules de l'Herrera per acabar d'encaixar peces en un puzle que ens ha de convidar a ser optimistes i a contagiar d'optimisme tots els cors pericos.

Si la mateixa nit en que ens varem proclamar  campions de la Copa al Bernabeu ens haguessin predit que poques setmanes després ens mantindríem a primera gràcies a un gol a l'últim  minut de l'últim partit , quants ens ho haguéssim cregut ?

I si la mateixa tarda del gol d'en Coro ens haguessin anunciat que al cap d'un any disputaríem una final de la UEFA sense haver perdut ni un sol partit, quants ens ho haguéssim cregut?

I si després de sentir-nos  amb el cor encongit però l'orgull més altiu que mai  a Glasgow ens haguessin dit que la temporada següent faríem una primera volta de champions i una segona de segona divisió ( maleïda redundància), quants ens ho haguéssim cregut?

El futbol és boig, imprevisible, per això els resultats del marcador i el lloc en les classificacions no sempre van en sintonia de la lògica  ni de les inversions que hi has fet.

En Confuci deia "la nostra glòria més gran és haver-nos aixecat cada vegada que hem  caigut". D'això en tenim una llarga experiència  en la nostra més  que centenària història. Doncs ara toca  estar disposats a aixecar les ales per tornar a volar alt.

http://elbolerodechavela.blogspot.com/