Els estius blanc-i-blaus tenen un moment que determina que la temporada s'ha acabat i que comença la següent: la recollida del carnet. Anys enrera tocava anar a les oficines de Sarrià, després a les de Montjuïc i, en el meu cas des de fa 2 anys, a l'oficina bancària de sota de casa. L'any passat no va tenir preu veure la cara de cabreig de l'oficinista culé al donar-me el carnet deprés dels 2 Tamudazos al Nou Camp. Impagable. Aquest any l'entrega ha estat més tranquileta. El primer que he fet, després de mirar el nou número de soci i comparar-lo amb el de l'any passat (com fem tots) ha estat llegir text que hi ha escrit al carnet: Volem! El canvi sembla petit però és molt significant.

Canviar l'interrogant per l'exclamació implica creure's-ho, implica seguretat en un mateix i, per part de la directiva, també implica responsabilitat. Aquest any no es poden amagar darrera de cap Flores, Juande ni Valverde. Tots sabem qui és Tintín i el que se li pot exigir. Tots sabem que el suposat mal rollo del vestidor és una invenció de la premsa culé alimentada per pseudoperiodistes pericos interessats en cremar el capità a la pira. Tots sabem que si arriben els bastos no serà pas per culpa de Márquez. Senyor Sánchez Llibre, senyor Herrera, senyor Pedro Tomás: mullin-se amb els fitxatges. No criticaré els dos que han arribat perque els desconec, però està clar que no n'hi ha prou: el més important és el del migcentre ofensiu. Amb aquest fitxatge no la podem cagar senyors directius, del seu rendiment en depèn en gran part el rendiment de l'equip. No ens fallin, si us plau.

No vull oblidar-me de fer esment al departament de màrqueting del club. No serveix de res fer dies de Colombia o de l'Ecuador si no arribem a la gent amb presència mediàtica. Així doncs, un vídeo amb les imatges més importants de la nostra història no hauria de ser exclusiu per als socis de la fundació. De fet, ni tan sols hauria de ser exclusiu dels socis de l'Espanyol, sinó que hauria de ser emès per televisió costés el que costés en horari de màxima audiència. Però es clar, què es pot esperar d'un departament de màrqueting que permet que el dia abans de la final de Glasgow no hi hagi ni una sola samarreta a la botiga? Qualsevol directiva amb dos dits de front posaria una botiga al Passeig de Gràcia o a Portal de l'Àngel encara que fos deficitària, però com diu el gran Eudald Serra, l'Espanyol ja ho té això...

Per cert, mentre escric aquestes article els juvenils del Barça acaben de perdre la final de la Copa del Rei. La ràbia que els fa als joves jugadors culés perdre la final no és ni la meitat de la que els fa als comentaristes culés de "La seva", que treuen bilis fins i tot per les orelles. Foti's senyor Sergi Albert, jo me'n alegro.